ELS PUNTS GALLET EN LA CINTURA ESCAPULAR DELS CASTELLERS

Joaquima Fernández Martínez i Ma Isabel Obenza Vilar

RESUM

Encara que tothom coneix qui són els castellers i la seva activitat, entre folklòrica i física, encara no hi ha prou coneixement de les patologies que poden patir.

Tot i això, existeixen alguns treballs relacionats amb aquesta activitat i amb els riscs de lesions i patologies associades que aquesta comporta, realitzats per diferents metges especialitzats, fisioterapeutes, personal sanitari i, com no, per castellers.

Però, pel que fa referència a la Síndrome de dolor miofascial (SDM), no existeix cap treball conegut i és per això que s’ha escollit aquest tema per elaborar aquest article.

Amb aquesta investigació s’ha pretès buscar els punts gallet (PG) en diferents castellers depenent de la seva posició al castell i, alhora, comparant-ho amb gent que no realitza aquesta activitat.

3 de 8 amb pinya dels Bordegassos de Vilanova.

En l’anàlisi dels resultats s’obté, que del total de PG trobats, els pisos més afectats són els segons i els terços, ambdós en un 10,80%. Comparant l’existència de PG entre castellers i la població general, s’observa que hi ha una disminució en aquesta última de la síndrome.

En conclusió, no només la pressió influeix en la presència de PG en l’activitat castellera, encara que en aquest àmbit l’aparició d’aquesta patologia és superior a la població general.

PARAULES CLAU

Castellers, síndrome de dolor miofascial (SDM), punts gallet (PG): actius, latents i satèl·lits, cintura escapular (CE), dolor referit, factors de perpetuació.

INTRODUCCIÓ

Aixecar castells és una activitat física entranyable, d’una bellesa singular, per la qual sentim un afecte directe. L’emoció de veure coronar un castell és senzillament inenarrable, però tothom sap que existeix un cert risc en l’activitat castellera de patir alguna lesió, riscs específics que cal conèixer i prevenir.

Analitzar els aspectes més sobresortints i bàsics d’aquesta tradició popular com són els castells, fixar-ne els perills i promoure’n les maneres de prevenció adients, tan des d’un punt de vista tècnico-pràctic com des de l’òptica mèdica, és un exercici que fins els últims anys no s’havia fet però que és clarament imprescindible per aconseguir que la nostra societat acompleixi el deure de prevenir l’home –fins on sigui possible- dels perills que se li poden presentar per la pràctica d’exercicis físics, encara que siguin activitats que li són ben familiars com és el cas dels castells.

En els castellers trobarem diferents tipus d’activitat física: hi ha els castellers que fan força a la pinya però no aguanten pes, aquests faran un treball estàtic sense càrrega; els que suporten el pes dels castellers que estan sobre seu, aquests realitzen un treball estàtic amb pes; i els que es van enfilant al castell per poder carregar el castell, aquests fan un treball dinàmic. Però el casteller realitza diferents treballs alhora.

Fig. 1: Tipus de treball en funció de la posició dins el castell.[1]

La musculatura implicada per pujar, bàsicament, és la dels peus i les mans (músculs flexors dels dits i el canell, extensors dels dits i el canell), que ha de fer una bona presa en el company o en la seva roba per poder enfilar-se. Quan les mans estan ben aferrades i els peus recolzats, s’ha d’estabilitzar l’espatlla, la musculatura dorsolumbar i l’abdominal fent del tòrax i la pelvis una unitat. Per poder impulsar el cos s’ha de flexionar i realitzar una adducció de braç, s’ha de fer una extensió de maluc i de genoll i fer una flexió plantar de peu al posar-lo de puntetes.

Els castellers que ja estan col·locats formant l’estructura del castell reben la càrrega a les espatlles, que és on se situen els peus dels castellers del pis superior i indirectament reben la càrrega als braços. Els músculs que reben aquesta càrrega i la transmeten a la columna són els elevadors de la cintura escàpulo-humeral.

Quan la força passa a la columna es posa en marxa la musculatura estabilitzadora d’aquesta. La musculatura del raquis ha d’actuar coordinada i equilibradament perquè no hi hagi cap risc elevat de lesió.

De la columna, la càrrega passarà a la pelvis.

Per contrarestar la càrrega a les extremitats actua la musculatura extensora dels maluc, del genoll i la flexora plantar del peu.

Fig. 2: Musculatura implicada en l’acció

d’enfilar-se al tronc del castell.¹

Fig. 3: Musculatura implicada en el suport de la càrrega en un casteller del tronc ( visions posterior i lateral ).¹

En els castellers que reben la càrrega a través dels braços s’ha d’afegir la que realitza la prensió de la mà, els músculs que fixen el canell, els extensors del colze i els estabilitzadors del braç a l’espatlla.

Fig. 4: Musculatura que actua quan la càrrega es rep a través dels braços i principals estructures del primer dit i canell que suporten la càrrega en les mans.¹

Les patologies musculars més habituals en els castellers són: la contractura, la rampa, la sobrecàrrega o el doloriment per un esforç excessiu que el múscul no ha assimilat i la distensió i ruptura per l’estirament excessiu. Les sobrecàrregues i contractures del trapezi, romboides i angular de l’escàpula, juntament amb les de la zona lumbar, són les lesions més freqüents al casteller.¹

Aquests problemes musculars que més habitualment afecten als castellers són fàcilment identificables però la SDM, encara que és una patologia molt freqüent, ha estat escassament divulgada i treballada, sobretot en el món casteller.

Si es parla de la SDM s’ha de parlar del PG, el protagonista principal d’aquesta afectació.

Un PG és un focus hiperirritable dins d’una banda tensa d’un múscul esquelètic, localitzat al teixit muscular i/o a la seva fàscia associada. Aquest punt és dolorós a la seva compressió i si és estimulat pot desenvolupar un patró característic de dolor referit i fenòmens autonòmics. Podem trobar PG latents o actius, causant tots dos disfunció però només els actius provoquen dolor. També existeixen els PG secundaris, que s’activen en els músculs agonistes del que pateix el PG inicial i també en els músculs antagonistes. O els PG satèl·lits, situats en l’àrea de dolor referit.

Amb tota probabilitat, trobarem PG en els músculs que pateixen més l’esforç que realitzen els castellers, sobretot en els que directament reben la càrrega del casteller que tenen sobre les seves espatlles.

Un component important en la SDM són els factors de perpetuació, que fan que el múscul tingui més tendència a desenvolupar PG. Com a possibles factors de perpetuació en els castellers, a part dels factors que són comuns a la resta de la població, poden trobar-se:

- Factors estructurals i posturals que provoquen sobrecàrrega: succés traumàtic, pressió sobre el punt, posició mantinguda que fa aparèixer fatiga muscular i tremolors (els castellers dels pisos més baixos pateixen més d’aquest factor perquè el seu treball estàtic és de més llarga durada). Postura incorrecta, que fa que el pes del castell no es transmeti bé i s’afectin músculs que no s’haurien de veure afectats, com per exemple la musculatura de les cames.

- Factors psicològics: tensió, o possible pressió psicològica provocada per l’actuació.

- Factors ambientals. Situacions alienes als castellers: el fred.

El que persegueix aquest treball és documentar-se sobre una activitat tan desconeguda i popular alhora, encara que sembli contradictori, com és l’aixecament de castells humans.

Amb aquesta recollida d’informació es pretén localitzar possibles PG en la cintura escapular (CE) dels castellers observant el següent:

- Musculatura implicada de la CE i explorar si té PG.

- Diferenciar si els PG trobats, en els castellers, són actius o latents.

- Observar si hi ha diferències entre els PG de la mateixa musculatura entre castellers de diferents pisos.

- Explorar gent del carrer que no realitza aquesta activitat per veure si tenen aquests mateixos punts.

- Examinar si existeixen factors de perpetuació.

Les hipòtesis que es formulen en aquesta recerca són les citades a continuació:

- Com més amunt en l’estructura del castell, es trobaran menys PG, ja que hi ha menys pressió i el treball estàtic és de menor durada.

- Els castellers tindran més PG a la cintura escapular que la gent que no realitza aquesta activitat degut a les pressions a les que els primers es troben sotmesos. A més de tenir menys PG, aquests seran de menor intensitat (dependrà de l’activitat que realitzin i de la seva actitud postural).

- Els PG dels castellers seran, sobretot, latents; els actius els hi causarien dolor més o menys incapacitant.

-

Pilar de 6 amb pinya dels Bordegassos de Vilanova.

MÈTODES

Per tal de dur a terme l’elaboració d’aquest treball, s’ha dividit la tasca en dues parts:

1) Part teòrica: s’ha fet un recull bibliogràfic sobre el món casteller i la SDM.

S’ha buscat en llibres especialitzats en l’activitat i lesions dels castellers, quin és el treball que aquests realitzen i quina musculatura es veu més implicada per, després, poder explorar-la en el treball de camp. Pel què fa a la bibliografia de la SDM, s’ha utilitzat per definir el que és un PG i els possibles factors de perpetuació, i per trobar els PG dels músculs implicats en l’activitat castellera.

2) Part pràctica: treball de camp. Basant-se en la informació trobada, s’ha explorat a diferents castellers i a gent que no realitza aquesta activitat.

L’exploració ha consistit en la palpació de quatre músculs de la CE (Trapezi, Angular de l’escàpula, Deltoides i Supraspinós) a 12 castellers de diferents pisos. No s’ha explorat l’aixecador ni l’anxeneta perquè el seu treball és totalment dinàmic i no tenen càrrega.

Aquests mateixos músculs també s’han palpat en gent que no practica aquesta activitat de manera que, a part de comparar les diferències entre els castellers, s’han comparat els resultats d’ambdues exploracions per observar si en els castellers aquesta musculatura està més afectada.

Dels 12 castellers explorats el 66,66% han estat homes i la resta dones, de les 12 persones explorades que no realitzen aquesta activitat el 58,33% són homes. La mitja d’edat de tota la gent explorada és de 26 anys.

Per dur a terme l’exploració s’ha escollit la CE perquè, segons castellers i fonts consultades, aquesta és una de les zones més afectades en aquesta activitat.

De tots els músculs de la CE s’han escollit quatre, els que per les seves accions poden trobar-se més afectats en els castellers. D’aquests músculs el Trapezi i l’Angular són, segons la bibliografia consultada, els que pateixen lesions més freqüentment juntament amb la musculatura lumbar.

PG dels músculs Trapezi, Angular, Supraspinòs i Deltoides.

Múscul Angular: la seva palpació s’ha realitzat amb l’individu assegut amb els colzes recolzats. Aquest múscul té dos PG:

1.- Superior: situat a l’angle del trapezi. La palpació s’ha fet plana.

2.- Inferior: es troba a 1,3 cm per damunt de l’angle superior de l’escàpula. També s’ha realitzat una palpació plana.

Palpació PG inferior de l’Angular.

Múscul Supraspinòs: en la seva palpació s’ha de col·locar la mà a l’esquena i el braç recolzat per relaxar el trapezi. Té dos PG:

1.- Intern: situat a 3 cm del cantó vertebral.

2.- Extern: es troba sota l’espina de l’escàpula i la pressió es realitza caudalment.

Palpació del PG intern del Supraspinòs.

Múscul Trapezi: aquest múscul té set PG.

PG₁: es troba a les fibres superiors, a la seva part més anterior i superior. La palpació s’ha dut a terme en pinça, amb el cap inclinat i amb rotació homolateral. Aquest PG ocasiona mal de cap tensional.

PG₂: situat al punt mig d’una línia imaginària que tracem des de l’acromi fins l’espinosa de C₅-C₆, és posterior al PG₁. S’ha explorat amb palpació plana. No provoca mal de cap.

PG₃: es localitza a les fibres inferiors, en el punt on aquestes creuen l’escàpula.

Durant la palpació es demana a l’individu que realitzi una autoabraçada per poder palpar bé el punt amb palpació plana. Apareix dolor molt intens a la regió paraespinal alta i acromi.

Palpació PG₅ del Trapezi.

PG₄: el trobem per sota de l’espina de l’escàpula, al cantó intern (inserció de PG₃). També es palpa amb autoabraçada de l’individu, amb palpació plana. Dóna sensació de dolor constant i cremant al cantó vertebral de l’escàpula.

PG₅: se situa a les fibres horitzontals, a un cm cap dintre de la inserció de l’angular. Amb autoabraçada del pacient, s’ha explorat el punt amb palpació plana. Ocasiona dolor cremant entre aquest punt i les espinoses de C₇ i D₁.

PG₆: està emplaçat per damunt de l’espina, entre aquesta i l’acromi (està a la inserció de les fibres de PG₅). La palpació és igual que la dels PG anteriors. Provoca dolor a l’acromi.

PG₇: és a les fibres mitges i es pot estimular punxant la pell ja que, probablement, és cutani. La seva palpació és la mateixa que en els PG anteriors. Origina calfreds al braç.

Múscul Deltoides:

1.- PG de la part anterior: té una localització alta i la palpació es realitza amb el braç a 30º d’abducció.

2.- PG de la part mitja: situat sota l’acromi. L’exploració es fa a 90º d’abducció.

3.- PG de la part posterior: localització inferior. S’ha de palpar amb el braç a 30º d’abducció.

Palpació PG del Deltoides mig

Abans de realitzar la palpació, s‘ha fet una enquesta als castellers com la que hi ha a continuació:

§ En quin pis actues?

§ Quants anys fa que estàs a la colla?

§ Quin treball o quina activitat realitzes a part dels castells?

§ Tens dolor?

§ On?

§ Quan apareix?

§ Pots realitzar les teves activitats amb normalitat?

§ Has patit alguna lesió muscular?

A la gent que no practica aquesta activitat se li ha passat una enquesta com l’anterior, però modificada:

§ Quin treball o quina activitat realitzes?

§ Tens dolor?

§ On?

§ Quan apareix?

§ Pots realitzar les teves activitats amb normalitat?

§ Has patit alguna lesió muscular?

En ambdues exploracions s’ha utilitzat una EVA per comparar la intensitat del dolor.

Abans de dur a terme la palpació, els exploradors han estat entrenats per realitzar una pressió de 4 kg de pes, d’aquesta manera s’ha pogut realitzar la prova d’una manera més objectiva dintre de la seva subjectivitat. En els nens aquesta pressió s’ha disminuït a 2Kg de pes.

RESULTATS

Tenint en compte que en aquests moments comença la temporada castellera (s’inicia a l’abril i acaba al novembre) els resultats poden veure’s modificats; és molt possible què al final de la temporada les estructures musculars estiguin més afectades del que es poden trobar en aquests moments.

A més d’aquest fet, en els resultats de l’exploració també hi poden influir altres factors: les hores d’assaig, fer entrenament abans de començar la temporada (gimnàs), l’escalfament i estiraments abans de fer un castell (ja sigui a l’assaig o a l’actuació), la constitució de cada persona, el treball, les activitats fora dels castells... En canvi, el temps que fa que estan a la colla no afecta en els resultats ja que, comparant el resultat de l’exploració amb el temps que porta cada casteller a la colla, no s’observa cap relació proporcional.

En l’extracció de dades de l’enquesta, s’ha observat que un 83,33% dels castellers explorats manifesta dolor espontàniament, però en cap cas aquest és incapacitant i poden continuar realitzant les seves activitats amb total normalitat. El 68,23% d’aquest dolor és local, la resta és irradiat seguint el recorregut d’aquest, com marquen els mapes de cada punt. Les zones més afectades pel dolor són la lumbar i la CE. A la majoria d’ells els hi apareix després d’un esforç o per la posició mantinguda que suposa fer un castell.

Per valorar el dolor que sentien els castellers a la pressió dels PG, s’ha utilitzat l’EVA (mesura subjectiva) obtenint els següents resultats:

- Trapezi Þ 0-5: 69,81%; >5: 30,19%.

- Angular Þ 0-5: 71,43%; >5: 28,57%.

- Supraspinòs Þ 0-5: 83,33%; >5: 16,67%.

- Deltoides Þ 0-5: 92,86%; >5: 7,14%.

Pel què fa referència a la pregunta de quines patologies osteo-musculars havien patit cadascun dels castellers explorats, s’ha verificat que les contractures, contusions i esquinços són les lesions musculars que apareixen amb més freqüència, en un 50%. Un 33,33% ha patit tendinitis, fractures i luxacions; i el 16,66% restant no ha patit cap lesió.

Centrant-se ja en l’exploració, els resultats d’aquesta queden reflectits en els següents gràfics i comentats a continuació.

Gràfic 1

Observant aquest gràfic es pot veure que a partir dels segons la presència de PG disminueix, tot i que n’existeixen més que en els castellers dels pisos inferiors.

A la gràfica 2, on es compara l’existència de PG entre els castellers, pot veure’s que l’augment de pressió en els diferents pisos no es veu reflectit ja que els castellers de pisos més alts tenen més PG que castellers de pisos inferiors. També es pot observar que el múscul que pateix més, amb diferència, és el Trapezi.

Gràfic 2

En el Trapezi, el PG₂ i el PG₅ són els punts que apareixen amb més freqüència, ambdós en un 24,53%, seguits del PG₁ que es troba en un 20,75%.

Pel què fa als músculs Angular i Supraspinòs el PG inferior (22,64%) i l’intern (66,67%), respectivament, són els que es troben més afectats.

Per últim, en el múscul Deltoides, de les tres porcions que el formen l’anterior és la que pateix més en un 71,43%.

Gràfic 3

En el resultat del gràfic 3 hi pot influir el treball o activitats que realitza la resta de gent explorada. En aquest gràfic, que compara l’existència de PG en la CE dels castellers amb la de la població, pot observar-se que en els primers s’han trobat més punts que en els segons.

Al igual que en els castellers, el Trapezi és el múscul més afectat dels quatre explorats en la gent que no practica l’activitat castellera.

En relació al dolor, cap dels enquestats com a població en presenta.

Al igual que en els castellers, en la població també s’ha valorat el dolor a la palpació mitjançant l’EVA i els resultats són els següents:

- Trapezi Þ 0-5: 70%; >5: 30%.

- Angular Þ 0-5: 82,35%; >5: 17,65%.

- Supraspinòs Þ 0-5: 75%; >5: 25%.

- Deltoides Þ 0-5: 100%

CONCLUSIONS

Observant els objectius plantejats a la introducció d’aquest article, poden extreure’s diverses conclusions que s’exposen a continuació.

Pel què fa a la diferenciació entre PG actius i latents, els punts localitzats en els castellers són latents, ja que cap casteller presenta incapacitat causada pel dolor, cosa que faria sospitar que els punts són actius.

Pel què fa a l’existència de PG observant els quatre músculs explorats, es veu que la hipòtesi que relaciona l’existència de més PG amb una major pressió (pis més baix), no és totalment certa. Una possible explicació a aquest fet és que els castellers dels pisos més inferiors, sobretot els baixos, es troben en una situació de menor moviment. En el cas d’aquests, estan completament envoltats per altres castellers: per davant es troba l’agulla, per darrera el contrafort i a cada costat (sota l’aixella) les crosses que eviten els moviments laterals. A més, es troben voltats per tota la pinya. Pel què fa als segons, es troben subjectats sota els plecs glutis per les primeres mans i per davant estan aguantats per l’agulla (la mateixa que es troba davant dels baixos), però la seva CE queda lliure i poden patir tants moviments com els que es donen en pisos més elevats. En canvi, els castellers dels pisos superiors, no tenen cap tipus de suport i han de posar els músculs en més tensió per mantenir l’equilibri. Aquest augment de tensió, sumat a la pressió que hi ha sobre el múscul, contribueix a que puguin aparèixer més PG que en els pisos inferiors encara que el pes que suporten sigui menor, contradient la hipòtesi formulada en la introducció d’aquest article i anteriorment esmentada.

Si es parla individualment de cada múscul, el fet que en el Trapezi apareguin més els PG₁ i PG₂ és degut a què és la zona on recolza el peu el casteller del pis superior. A més, també s’hi recolza el genoll per baixar.

Com es pot observar en l’Angular i el Supraspinòs, els PG més afectats es troben en la mateixa zona (inferior i interior respectivament). Això es deu a la mateixa causa que s’ha citat anteriorment.

Tenint en compte la posició en la que es troben els castellers dintre l’estructura del castell, sembla probable trobar PG en el múscul Deltoides per la seva acció d’abducció i anteversió d’extremitat superior. Però com s’ha vist en els resultats, no és un múscul on es trobin molts PG. La manca de punts en les fibres posteriors pot considerar-se normal perquè en la postura en la que es troben activen més les porcions anterior i mitja i la posterior es troba relaxada amb un mínim estirament.

3 de 9 amb folre dels Bordegassos de Vilanova

Per finalitzar, si es comparen els resultats de l’exploració entre els castellers i la gent que no realitza aquesta activitat, es confirma la hipòtesi que en els castellers apareixen més PG degut a la seva activitat física i a tots els factors de perpetuació afegits.

Encara que quan es parla de lesions en els castellers només s’esmentin les contractures o les lesions pròpies de les caigudes (contusions, fractures...), la SDM és una part important de les patologies i dolors musculars dels castellers tot i que no es té en compte i és poc coneguda en aquest àmbit.

BIBLIOGRAFIA

Roset J. Anàlisi mèdica de l’activitat castellera. En: Boada M., editor. Prevenció de lesions en els castellers. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, 1994. p. 23-51.

Brotons X. Castells i Castellers. Guia complerta del món casteller. Barcelona: Lynx Edicions. 1995.

Roset J. Manual de supervivència del casteller. La ciència al servei de les Torres Humanes. Col·lecció l’aixecador –6-. Valls: Cossetània Edicions. 2000.

Salvat I, Mayoral O, Pérez A. Dolor y disfunción miofascial. En: Mora E, De Rosa R, editor. Fisioterapia del aparato locomotor. Madrid: Síntesis, 1998. p. 137-151.

Travell JG, Simons DG, Simons LS. Travell & Simons’. Myofascial Pain and Disfunction. The Trigger Point Manual. Vol 1. Upper Half of Body, 2a ed. Baltimore: Williams & Wilkins, 1999.

Travell JG, Simons DG. Myofascial Pain and Disfunction. The Trigger Point Manual. The Upper Extremities. Baltimore: Williams & Wilkins, 1983.

AGRAÏMENTS

Al la colla castellera Bordegassos de Vilanova, per la seva col·laboració sense la qual, aquest treball no s’hagués pogut dur a terme.

També cal agrair la col·laboració a totes aquelles persones que no realitzen castells i s’han prestat per poder complementar les exploracions.

ANNEX

En les taules que venen a continuació es pot veure quins han estat els PG trobats en els castellers, segons els músculs i les diferents posicions en el castell.

	PG1	PG2	PG3	PG4	PG5	PG6	PG7
CONTRAFORT				P
PRIMERES MANS	P	P			P
BAIXOS	P	P
SEGONS		P		P	P	P
TERÇOS		P		P	P
QUARTS			P		P	P	P
QUINTS	P	P		P	P	P
DOSOS	P	P	P	P

Taula 1: PG trobats en el Trapezi dret

	PG1	PG2	PG3	PG4	PG5	PG6	PG7
CONTRAFORT		P		P
PRIMERES MANS	P				P
BAIXOS	P			P
SEGONS		P		P
TERÇOS	P	P	P	P	P
QUARTS		P	P		P
QUINTS	P	P	P		P
DOSOS	P		P		P

Taula 2: PG trobats en el Trapezi esquerre.

	Angular superior dret	Angular inferior dret	Angular superior esquerre	Angular inferior esquerre
CONTRAFORT
PRIMERES MANS
BAIXOS		P
SEGONS		P		P
TERÇOS		P		P
QUARTS		P	P
QUINTS		P	P	P
DOSOS				P

Taula 3

	Supraspinòs extern dret	Supraspinòs intern dret	Supraspinòs extern esquerre	Supraspinòs intern esquerre
CONTRAFORT
PRIMERES MANS
BAIXOS
SEGONS		P		P
TERÇOS	P	P	P	P
QUARTS	P	P	P	P
QUINTS
DOSOS		P		P

Taula 4

	Anterior dret	Mig dret	Posterior dret	Anterior esquerre	Mig esquerre	Posterior esquerre
CONTRAFORT	P			P
PRIMERES MANS
BAIXOS
SEGONS	P			P
TERÇOS	P	P		P	P
QUARTS	P			P
QUINTS		P		P	P
DOSOS

Taula 5

---

[1] Roset i Llobet, Jaume. Anàlisi mèdica de l’activitat castellera. En: Prevenció de lesions en els castellers. 1994