En el treball de la setmana passada, vam ressaltar el fet de poder documentar les actuacions castelleres dels dies 15 i 16 de gener de 1858 a Tarragona, arran de festejar-se el naixement del fill primogènit baró de la reina Isabel II, el rei Alfons XII amb els anys. En aquella ocasió, el nostre interès era mirar d’exemplificar el fet que els castells haguessin arribat a ser un dels divertiments més estimats de casa nostra durant gran part del segle passat, en el moment que van ser un dels números més importants d’aquelles festes extraordinàries.¹
 

Amb tot, som del parer que aleshores vam relativitzar en certa manera l’excepcionalitat d’aquella presència castellera del 1858 a Tarragona, és a dir, que en el fons no ens va sobtar que s’hagués comptat amb el concurs de castellers llavors. Ho diem, perquè, entre d’altres motius, ja vam mencionar la setmana passada que sabíem d’altres vegades que els tarragonins havien celebrat esdeveniments de la família real espanyola amb el passatemps dels castells.
 

En relació a això darrer, en aquesta ocasió volem donar constància de les actuacions castelleres que es devien produir a Tarragona els dies 21 i 22 de febrer de 1852, aquest cop, arran de festejar-se el naixement del fill primogènit de la reina Isabel II, la princesa María Luísa Fernanda. El natalici real va ser el 20 de desembre de 1851, i el nadó fou proclamat aleshores Princesa d’Astúries i, per tant, hereva de la Corona.²
 

Així mateix, també serà la nostra intenció donar fe de les celebracions que per igual motiu es van realitzar a Reus una setmana més tard.
 

Torres a Tarragona
 

Efectivament, al marge de les manifestacions espontànies que es van produir a continuació de rebre’s la notícia del naixement del nou nat, els tarragonins van organitzar un seguit d’actes per als dies 21 i 22 de febrer de 1852. El text de la programació que va fer referència a la participació castellera és el següent: "Dia 21 (...) A las 9 de la mañana saldrán de las Casas Consistoriales las músicas, gaitas y gigantes recorriendo las calles y plazas de la poblacion (...) A las 12 se harán las torres en los puntos de costumbre (...) Dia 22. A las 9 de la mañana las músicas, gaitas y gigantes recorrerán la ciudad como el dia anterior."³
 

Com haureu llegit, aquestes línies ens informen que els exercicis dels castellers -que sobreentenem sota l’apel·lació "las torres"- havien de ser uns dels números de les festes. De fet, hem de dir que va ser freqüent la utilització de la veu "les torres" en comarques del Camp de Tarragona, abans que s’imposés la penedessenca Xiquets de Valls arreu -això darrer en opinió del vendrellenc Pere Ferrando-.⁴ A saber, som del parer que alhora que es va forjar la denominació Xiquets de Valls al Penedès, en d’altres llocs es van decantar inicialment per la de les torres. Un pòsit d’això creiem que el trobaríem a la Conca de Barberà, amb els exemples dels Torraires de Montblanc i Solivella
 

Així mateix, també volem comentar d’aquest escrit que les previsibles actuacions castelleres s’anaven a fer aleshores "en los puntos de costumbre". Suposem que es devien programar al davant de les vivendes d’autoritats civils i militars, davant de la Casa de la Vila -a la plaça de la Font- o davant de les escales de la Catedral, entre d’altres llocs.
 

Malauradament, ara per ara no hem pogut corroborar si els castellers van arribar a participar llavors a Tarragona, ja que la única crònica de les celebracions que coneixem va fer esment a d’altres divertiments, en especial al d’un nombrós ball de diables. El text al qual al·ludim és el que segueix: "Tarragona 24 febrero 1852. Las fiestas Reales se han celebrado en esta los días 21, 22 y 23 con una animación como pocas hemos visto. El programa que anticipadamente se publicó, dió á conocer á los tarraconenses los sentimientos que abrigaban todas las autoridades y corporaciones para que fuesen dignas del objeto que las motivaba, y la ciudad ha secundado perfectamente aquellas con el regocijo y esmero en iluminar las casas (...) las danzas del pais han recorrido las calles y entre ellas un baile de diablos en número de cincuenta disparando carretillas continuamente."⁵
 

Més torres a Reus
 

Tanmateix, tenim la certesa que uns castellers van concórrer a les festes que per la mateixa raó es van celebrar a Reus una setmana més tard, el dies 28 i 29 de febrer.
 

En aquest sentit, malgrat que el programa d’aquelles festes no va ser tramés amb prou temps per poder ser publicat a la premsa barcelonina,⁶ una crònica de les jornades ens confirma la participació castellera -un altre cop sota la menció "las torres"-, a més de la d’altres elements dels seguicis de festa major -un altre cop també es destaca la participació d’un ball de diables-. El text al qual fem referència és el següent: "Reus. El dia 28 (...) A las nueve (...) al descorrer el Ilustrísimo Señor Alcalde corregidor el retrato de Su Magestad que se hallaba colocado en rico dosel en uno de los balcones de las Casas Consistoriales, la música del Regimiento Inmemorial del Rey, la del Ayuntamiento y la charanga del batallon de cazadores 1º de Cataluña, le saludaron con la marcha Real; las campanas, los morteros, la danza de los diablos con sus fuegos artificiales, las torres, gigantes y demás, todo contribuyó á hacer mas solemne aquel momento. A las nueve y media la comitiva se dirigia despues á la Iglesia Parroquial, en donde se cantó un solemne Oficio y Te-Deum. (...) A las 12 del día siguiente, el Cuerpo Municipal con el mismo acompañamiento, se dirigió á la Casa de Caridad, en donde se sortearon cinco dotes para otras tantas niñas."⁷
 

Per acabar
 

El treball que teniu ara a les mans i el de la setmana passada ens han servit per presentar la manera com els tarragonins van programar per dos cops consecutius la celebració del naixement de l’hereu de la corona espanyola. Indefugiblement, el que en aquestes dues ocasions s’esperessin exhibicions castelleres ens referma un cop més la creença que aquest divertiment havia de ser un dels més populars i estimats d’aleshores.
 

Així mateix, també som del parer de considerar que aquesta continuïtat del fet casteller a Tarragona podria haver estat predisposada, per exemple, arran que la ciutat hagués comptat llavors amb colles locals. De fet, és el que diversos autors tarragonins han vingut sostenint en els darrers anys.
 

Finalment, també volem afegir que hem pogut documentar que els reusencs es van expressar de manera semblant almenys en una d’aquestes dues ocasions. Evidentment, el gust pels castells no havia de cenyir-se només entre els tarragonins.
 
 
 

Referències bibliogràfiques

1. ’De quan els Xiquets van anar a la presó de Tarragona el 1858’, L’HORA DEL GARRAF, Vilanova i la Geltrú, 12 de juny de 1998, Bloc IV-V.
2. L’atorgament d’aquests drets i títol va ser possible arran la publicació el març de 1830 de la Pràgmatica Sanció de 1789, que restablia el dret de successió al tron de les dones i llurs descendents. Josep Fontana, La crisis del Antiguo régimen 1808-1833. Editorial Crítica, Barcelona,1983, pàg. 43-44.
3. El Barcelonés, Barcelona, 21 de febrer de 1852, pàg. 2.
4. Pere Ferrando i Romeu, ‘La primera època d’or i la decadència castellera al Penedès.’ Ponència del bloc La història de la I Jornada Castellera del Garraf, l’Alt i el Baix Penedès, organitzada pels Bordegassos de Vilanova al 1996.
5. Diario de Barcelona, Barcelona, 26 de febrer de 1852, pàg. 1.164.
6. Tenim coneixement que la programació va ser enviada al Barcelonés, on no la van arribar a publicar "por haberse efectuado ya." No obstant això, el redactor del Barcelonés va afegir el comentari que les festes anaven a ser "á imitación de las principales poblaciones del reino." El Barcelonés, Barcelona, 1 de març de 1852, pàg. 1.
7. Diario de Barcelona, Barcelona, 4 de març de 1852, pàg. 1.308.