DE QUAN ELS XIQUETS VAN ANAR A LA PRESÓ DE TARRAGONA
Autor: Xavier Güell i Cendra
DE QUAN ELS XIQUETS VAN ANAR A LA PRESÓ DE TARRAGONA
Autor: Xavier Güell i Cendra
Com és ben sabut, l’estrella
dels castells ha sofert alts i baixos a través del temps. Ho diem,
ja que si bé es coneixen diversos períodes esplendorosos
d’història castellera, alhora també es té notícia
de l’existència d’una etapa llarga en la qual l’activitat es va
reduir als mínims.
No obstant això, en aquesta ocasió
no volem recuperar de l’oblit alguna proesa pretèrita, ni esmentar
el baix nivell a que es va arribar en temps passats, sinó que la
nostra intenció es donar a entendre l’alt grau de popularitat i
acceptació que el conreu d’aquest tipus de construccions humanes
van aconseguir en el transcurs de la centúria passada.
En aquest sentit, ho volem exemplificar
mitjançant la documentació de les actuacions castelleres
que es van produir a Tarragona els dies 15 i 16 de gener de 1858, arran
de festejar-se el natalici del primogènit baró de la reina
Isabel II. Ho creiem fer així perquè som de l’opinió
que l’estima pels castells entre el poble es pot reconèixer al llarg
de la història, per exemple, quan la societat civil els ha fet lloc
en celebracions profanes o seguicis magnificents. És a dir, quan
s’ha disposat que el seu concurs -i el d’altres elements de les cercaviles
de festa- havia de ser un número ineludible en motiu de festejar-se
visites i entrades d’autoritats, coronacions, etc.1
Així mateix, volem afegir que
el nostre parer creiem que se subratlla arran del fet que també
es va ordenar aleshores que la població reclusa de Tarragona pogués
gaudir de la diversió castellera.
Tarragona, els castells
i el Príncep Alfons
Tarragona és una de les places
castelleres amb més tradició. De tots és ben conegut
que les seves diades de Sant Magí i Santa Tecla han estat, i són,
un punt de referència del calendari casteller. I així, per
exemple, tots sabem que Tarragona ha estat l’escenari d’algunes de les
més grans gestes de la història -com els primers castells
de nou documentats, el mític quatre de nou net o el debatut tres
de nou net-.
Tanmateix, aquest cop volem presentar
una de tantes vegades que els tarragonins van festejar esdeveniments de
la família real espanyola amb el concurs de castellers. En relació
a això, volem rememorar la manera com els tarragonins van celebrar
el naixement del fill primogènit baró de la reina Isabel
II, el príncep Alfons, el rei Alfons XII amb els anys.
Tot i que el natalici real es va produir
la nit del 28 de novembre de 1857, una primera notícia de com els
tarragonins havien de "solemnizar dignamente" aquell episodi no va sortir
a la llum fins passat un mes d’haver vingut al món el nou Príncep
d’Astúries. Amb tot, hem trobat que llavors ja es va preveure que
els castellers hi havien de concórrer, atès que es va anunciar
que "saldr(í)an además los Gigantes, habr(í)n torres
ó castillos y se dar(í)a fuego en la cantera á los
barrenos," entre d’altres números.2
Finalment, i després d’haver-se
comentat inicialment a la premsa que les festes havien de ser els dies
6 i 7 de gener de 1858, les celebracions es van acordar pels dies 15 i
16 d’aquell mateix mes. La programació que va fer referència
a la presència castellera va ser la següent: "El viérnes
15, por la mañana, habrá salvas y repique de campanas, los
gigantes, las gaitas, las danzas y las músicas recorrerán
las calles (...) por la tarde (...) torres ó castillos por los muchachos
de Valls; nueva salida de los gigantes y demás (...) El sábado
16, músicas, danzas, torres y gigantes, como el dia anterior."3
Castells arreu de la
ciutat
Consultada una crònica de la
primera jornada festiva -el 15 de gener-, la seva lectura ens corrobora
la participació castellera, a més de la del Magí de
les timbales i la dels gegants. El text al qual fem referència és
el següent: "Concluido el acto religioso el cortejo oficial retornaba
á las Casas Consistoriales, precedido de los timbaleros, los Gigantes
y la danza de los Valencianos que hizo algunas torres, no en el sitio que
marcaba el programa sino frente la casa del Ayuntamiento y luego frente
de la que habita el Excmo. Señor Gobernador militar"4
Tal com haureu llegit, els castellers
van ser mencionats en aquesta ocasió sota l’arcaisme de ball de
valencians, a diferència del que havia succeït en d’altres
textos anteriors -que havíem presentat de la mateixa celebració-,
car en aquests s’havia fet ús de les denominacions Xiquets de Valls
-traduïda al castellà com "los muchachos de Valls"- o "torres
ó castillos".
Així mateix, també volem
comentar d’aquest escrit que es ressenya que les exhibicions més
destacades es van produir aleshores davant de la residència del
governador militar de la província i davant de la Casa de la Vila
-a l’actual plaça de la Font-, i no on s’havia previst en el programa.
Suposem que devia d’haver-se anunciat inicialment una gran actuació
a la tradicional plaça castellera de les Cols, davant de les escales
de la Catedral -a tocar d’on havia estat anteriorment la Casa de la Vila,
en el carrer Major, que hi desemboca-.
Tanmateix, hem sabut d’un fet singular
que va succeir durant la segona jornada de festa -el 16 de gener-, atès
que una gasetilla ens ha fet esment que els castellers també van
ser requerits per actuar a la presó de la ciutat. El text al qual
ens referim és el que ve a continuació: "No podemos pasar
en silencio lo que acaeció en la cárcel pública anteayer,
debido á los benéficos sentimientos del señor Alcaide
de aquel establecimiento don Sebastian Llavoré, el cual quiso que
los pobres encarcelados disfrutasen en la fiesta de una de las diversiones
más favoritas del país, como son las torres de hombres. Al
efecto dispuso para los presos de los departamentos altos, permitiéndoles
verlo desde la azotea, que se hiciesen algunas de dichas torres al frente
del establecimiento, y para los de la sala baja, que entrasen en ella los
de las gaitas y demás gente necesaria a hacérselos en la
propia sala, con lo cual les facilitó un momento de espansión
á los presos, propia del dia, sin que de ello haya tenido que arrepentirse
el señor Llavoré, pues todos guardaron la misma circunspeccion
como si estuvieran libres y en la calle."5
Com haureu pogut comprovar, la inèdita
actuació castellera va ser a iniciativa del director de la instal·lació
penitenciària, el qual, malgrat no excloure a cap reclús
del divertiment, va preceptuar-hi algunes condicions. En relació
a això, els presos més perillosos -suposem- van haver de
restar al terrat, lloc des d’on van poder veure l’exhibició que
els castellers van fer davant de la presó. Per la seva part, als
condemnats a penes més lleus se’ls va permetre de confraternitzar
amb els castellers i llur ineludible acompanyament musical, car aquests
darrers van entrar a l’interior de l’edifici per "hacérselos en
la propia sala."
Uns comentaris finals
En els darrers anys, diversos autors
tarragonins han defensat l’existència de colles castelleres tarragonines
durant gran part de la primera meitat del segle passat i fins l’any 1860,
a més de en d’altres períodes de la història.6
En aquest sentit, se sap que "una COLLA, la llamada de los pescadores,
la de la fiesta, se portó bien, en particular el primer dia", car
va enlairar "torres hasta de nueve pisos de carne humana" per Santa Tecla
de 1857.7
Això ho diem, ja que pressuposem
que la colla que va actuar els dies 15 i 16 de gener de 1858 devia de ser
tarragonina. De fet, som del parer que aquesta colla devia de ser "la llamada
de los pescadores, la de la fiesta" de Santa Tecla de 1857. Ho creiem ja
que el món de la marina tarragonina es va implicar en gran manera
en les celebracions en honor del Príncep Alfons -un seguit de regates
van ser altres números importants de la programació d’aleshores-,
i perquè la data d’aquesta celebració és immediatament
posterior a la de Santa Tecla de 1857.
Tot i això, el que hem volgut
destacar sobretot és el fet d’haver-nos trobat amb castells en la
programació d’unes festes excepcionals. És a dir, que el
que això ens suggereix és que es va acordar la seva inclusió
perquè havien de ser indefugiblement una de les diversions més
estimades d’aleshores.
D’altra banda, també volem remarcar
que hem documentat de pas una actuació atípica. En relació
a això, sabíem variades celebracions on havien arribat a
participat castellers -i diverses de tarragonines relacionades amb els
avatars de la monarquia dels Borbons-, però no en coneixíem
cap en el marc d’una institució penitenciària. Creiem que
l’alcaid ho devia d’haver ordenat, atès que devia voler que els
seus reclusos també poguessin gaudir d’unes festes extraordinàries.
Inevitablement, aquest fet ens fa sospitar un altre cop que el que es va
pretendre llavors va ser simplement assegurar la participació d’un
dels divertiments més populars i més del gust de l’època:
els castells
Finalment, aquesta poc divulgada jornada
castellera la presentaríem com un precedent de diferents iniciatives
dels nostres dies en el àmbit penitenciari, com per exemple, les
diverses xerrades que elements del món casteller actual han organitzat
en els darrers anys.
Referències bibliogràfiques