Durant els darrers anys s’ha anat adscrivint històricament Vilanova i la Geltrú dins del conjunt de poblacions que conformen l’anomenat territori tradicional casteller, car s’ha anat compilant un seguit de referències castelleres vilanovines, mitjançant la suma de treballs de diversos autors.
 

No obstant això, i sense pretendre menystenir les aportacions d’aquests diversos investigadors, no volem deixar d’apuntar l’especial significació que particularment atorguem a una concreta actuació castellera vilanovina: aquella circumscrita a redós dels festeigs de les obres del Ferrocarril de Valls a Vilanova i Barcelona.
 

Al marge de representar la notícia d’una brillant exhibició a la vila, car en el seu favor cal afegir que succeí durant l’apogeu d’entre 1876 i 1889, i que, a més, aquesta es produí no exempta d’un cert to llegendari, arran, com sembla, va ocórrer la vinguda de part dels castellers que actuaren, la nostra emfasització està més aviat sustentada per haver representat durant gran part dels nostres dies el més pretèrit testimoni del substrat casteller vilanoví.
 

Tot i això, i sense que ens hagi fet reconsiderar la nostra valoració inicial, recentment s’ha establert una correcció important en relació a aquesta actuació brillant castellera a Vilanova, ja que sembla que aquesta no es produí al voltant de la diada del 29 de desembre de 1881, quan s’inaugurà el tram del ferrocarril de Barcelona a Vilanova, sinó en la, fins fa poc, inèdita jornada castellera del 10 de juliol de 1878, quan en el tossal vilanoví de Sant Cristòfol s’iniciaren oficialment les obres.
 

Pel que fa a aquesta concreció, cal subratllar que es revelà públicament per primer cop -en aquesta mateixa publicació -, mitjançant un treball de l’investigador Lluís Solsona i Llorens, abastament conegut en el camp de la castellística, arran de les seves múltiples recerques històriques, i que en el cas que ens pertoca, i tal com manifesta i exposa en bateria, per l’aval d’un seguit de referències inèdites. ¹
 

D’aquesta manera, aquest autor primerament presentà - seguint un ordre cronològic -, una ressenya del diari tarragoní La Opinión del 10 de juliol de 1878, núm. 162, pàg. 2, que avisava de l’estada al Vendrell d’uns castellers de camí cap a Vilanova, lloc, aquest darrer, en el qual s’aventurava la celebració d’uns festeigs a propòsit de l’inici de les obres del ferrocarril: "Ayer tarde en Villanueva y Geltrú reinaba el mayor entusiasmo. Según noticias que recibimos de aquella localidad, estaban preparados muchos festejos para solemnizar la inauguración del ferrocarril de Valls á Barcelona, pasando por aquella villa. Las cuadrillas de "Xiquets de Valls" se hallaban anoche en Vendrell, de paso para Villanueva."
 

A continuació, el mateix Lluís Solsona afegí unes notes de La Imprenta de Barcelona, del 12 de juliol de 1878, que es presenten vàlides per poder ratificar l’actuació d’aquells castellers ja a Vilanova durant aquella diada de Sant Cristòfol, a més que, en parlar que procediren en competència, per donar a sobreentendre que no conformaven una mateixa agrupació: "Una fiesta en Villanueva.- Desusada animación se obsevaba anteayer en las calles de Villanueva; la alegria rebosaba en todos los semblantes ... ... Valls mandó a Villanueva un gran número de vecinos, sus famosos "xiquets" que levantaran altísimas torres en competencia."
 

A més a més, el mateix autor recollí una crònica del periodista Caietà Cornet i Mas, inserta en el Diario de Barcelona del mateix 12 de juliol, que ratificava la presència a Vilanova de la tradicional i competitiva dualitat de colles vallenques durant aquella diada de Sant Cristòfol, alhora que permetia corroborar que aleshores es realitzaren construccions de gran nivell, en enlairar-se fins i tot de nou pisos, i que tals foren amb el llavors més maximitzat ajut d’elements locals, tret genuí de les actuacions castelleres de temps pretèrits, ja que les actuals agrupacions pretenen refiar-se del major nombre possible d’efectius propis: "... entre los vallenses había dos collas de "xiquets" ... ... ejecutando castillos ... ... los "xiquets de Valls" con sus dulzainas y tambores, formaban castillos de hasta nueve pisos. Era de ver la afición con que los mismos vilanoveses contribuían a sostener, con sus fornidos brazos, esas masas de carne formando como base del castillo una ancha y compacta masa de seres humanos, apretados de una manera que no puede esplicarse."
 

Finalment, i potser és l’afirmació més arriscada d’aquest citat treball, el mateix Lluís Solsona readjudicava planament per a aquesta nova datació l’únic document amb què s’havia refermat la fins ara pretesa idea que durant la celebració de la finalització de les obres del tram Barcelona - Vilanova s’havien enlairat castells a Vilanova. Es tracta, com és ben sabut, del testimoni oral, recollit l’any 1936 a Buenos Aires, de Josep Serra i Miret, Pep de Janillo, mític casteller que fou de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que, exemplificant la tradicional rivalitat entre les colles castelleres vallenques, deixà testimoni de com es comportà, se sobreentén, la seva agrupació, en una, ja per ell, memorable actuació, a Vilanova: "A Vilanova, per les festes d’inauguració del ferrocarril, solament havien contractat la Colla Nova. La Colla Vella s’hi va presentar també, però féu constar que hi anava gentilment, per tal d’obsequiar els vilanovins i comarcans. Així ho va manifestar un emissari de la Colla a l’alcalde, en veure que no els deixaven entrar a la vila. Llavors l’alcalde els donà el permís i fins va fer tramesa de la vara a l’emissari com a penyora de la seva autorització davant qualsevol que la posés en dubte. Durant aquelles festes van aixecar els tres de nou, els quatre de nou i el pilar de set, fent caminar aquest últim fins a assolir la balconada de la Casa de la Vila. Acabada la festa, l’Ajuntament no solament va donar a la Colla Vella la mateixa quantitat que havia contractat amb la Colla Nova, sinó que va afegir hi 25 duros més." ²
 

Havent mesurat l’aportació historiogràfica de Lluís Solsona, no ens volem d’estar d’afegir que hem trobat a faltar una mancança de plantejament a l’hora de presentar el seu treball.
 

En aquest sentit, incorporant aquest treball la idea que la jornada castellera vilanovina a redós de les celebracions del ferrocarril no l’hem de circumscriure a partir d’ara al 29 de desembre de 1881, sinó al 10 de juliol de 1878, volem subratllar que aquesta rectificació de dates només se sobreentén de la lectura global del text, car, a més de la readscripció de la referència de Pep de Janillo, afirmant-se i acreditant-se un buidatge de premsa dels anys que duraren les obres del ferrocarril, a resultes del qual no s’atribueix cap actuació castellera en la data tradicionalment sostinguda.
 

Incidint en aquest, per nosaltres, necessari recalcament de la rectificació de dates, volem recordar que l’anterior creença havia estat sempre arreu abastament admesa i reproduïda; i per posar un exemple ben demostratiu, la nova solució ara podria plantejar com "desencertada", referint-nos exclusivament a justificacions històriques, la jornada castellera que s’organitzà fa uns anys a Vilanova per commemorar el primer centenari de l’arribada del ferrocarril, ja que entre la col·lectivitat planava la idea de voler reproduir part del programa de les festes de feia just cent anys enrere.
 

Tot i aquesta, per nosaltres, falta d’emfasització, hem de reconèixer de molt valuosa l’aportació de Lluís Solsona. Així doncs, sustentant-nos amb la sobreentesa correcció, ara podríem justificar la - que sempre ens havia resultat sospitosa- inexistència de referències castelleres en el seguit de publicacions - fins ara consultades, ens consta per diversos investigadors- que recolliren els esdeveniments de les celebracions de 1881.
 

Entre aquesta darrera documentació, voldríem fer ressaltar una obra de l’historiador Josep Coroleu ³, persona que entenem gens aliena al fet casteller, ja que poc temps després, l’any 1883, un assaig seu titulat "Los Xiquets de Valls" fou premiat en un certamen convocat amb motiu de la finalització del tram del ferrocarril de Calafell a Valls. ⁴
 

D’altra banda, també ara repassaríem amb nous ulls l’atestació de Pep de Janillo, adonant-nos que no s’hi concreta cap data, sinó que només s’hi expressa la vague afirmació que la tan anomenada jornada castellera se celebrà durant les "festes d’inauguració del ferrocarril de Vilanova", sense afegir-hi si es tractava de festejar l’inici de les obres o la propera apertura de la línia al públic.
 

Així mateix, també ara advertiríem que aquesta indefinició podria justificar-se pel fet que, al marge dels quasi seixanta anys transcorreguts entre la celebració dels esdeveniments i el moment de la transcripció del testimoni de Pep de Janillo, a aquest darrer el record de la diada vilanovina li hagués representat més distant del que tots plegats ens pensàvem, en poder no haver-hi participat directament, car, quan l’esmentà, ell sempre l’expressà en tercera persona.
 

Per un altre costat, referint-nos a la magnanimitat i la sintonització espontània dels elements de la Colla Vella a Vilanova, tal com s’afirma en aquest mateix darrer relat, aquesta ara la podríem veure reflectida en l'expressió que "Valls mandó a Villanueva ... ... sus famosos "xiquets", entre d’altres vallencs que també participaren de la festa, que apareix en la crònica abans citada de La Imprenta del 12 de juliol.
 

Continuant amb la prerrogativa de la complicitat vallenca durant aquella diada vilanovina, per la nostra part volem aportar una altra referència il·lustrativa que havíem localitzat, alhora de l’aparició de l’article de Lluís Solsona, en la mateixa publicació tarragonina La Opinión.
 

Aquest nou document el circumscrivírem en una polèmica encetada, per la mateixa La Opinión, arran de no haver estat convidades les autoritats i premsa de la província de Tarragona als actes de l’inici de obres a Vilanova, tot i haver recolzat aquests estaments el projecte del ferrocarril. ⁵
 

Sortint a la palestra en la mateixa publicació el promotor de l’empresa del ferrocarril, Francesc Gumà, cavallerosament s’atribuí públicament tota la culpabilitat de dit error, tot i que no fou fins a última hora que a Vilanova es reconsiderà la suspensió de la sèrie d’actes, arran el dol que travessava aleshores la família Gumà per la pèrdua d’un familiar. ⁶
 

Al marge de coincidir amb les paraules de Francesc Gumà - car també imputaren més aviat l’oblit a la premura amb què al final es decidí la celebració dels festeigs, ja que de bon principi era previst cursar totes les invitacions -, des de Valls el notari Francesc Sarrí i Josep Martí i Casas, ambdós accionistes del ferrocarril, s’afegiren a la dialèctica, manifestant, també en La Opinión, que l’èxit de la diada a Vilanova fou, en bona mesura, arran de l’espontaneïtat vallenca en voler sumar-se a l’alegria inicialment continguda dels vilanovins. Seguint aquesta línia, aquest darrer document també exposa que entre el gran nombre de vallencs que es desplaçaren a Vilanova per festejar impremeditadament, i a corre-cuita, l’inici de les obres del ferrocarril s’hi afegiren també els castellers: "No terminaremos las presentes líneas, señor director, sin manifestar á usted que el carácter festivo y emprendedor de algunos jóvenes de esta villa, cuyo entusiasmo no tiene límites para todo lo que realmente tiende á mejorar moral y materialmente la condicion de nuestra localidad, de tal suerte supo organizar la fiesta que, á las pocas horas, iban á Villanueva la música y los "Xiquets", saliendo tambien en direccion á dicho pueblo un gran número de carruages particulares. Sorprendidos los habitantes de Villanueva por la inesperada llegada de nuestros paisanos, dieron rienda suelta á su comprimido buen humor á causa de la desgracia anteriormente espresada, (es refereix al dol de la família Gumà) y allí todos reunidos en amigable confusión, se improvisó una de las fiestas que más gratos recuerdos han de dejar en las personas que tuvieron la dicha de asistir, ..."⁷
 

Finalment, i ja per acabar, també voldríem fer un afegitó que mirés de justificar perquè la creença sostinguda fins la publicació de les notes de Lluís Solsona es va sustentar al llarg dels anys. Al marge de la major ressonància que a primer cop d’ull pot oferir el festeig d’una obra ja realitzada, també podria sumar-se el fet que s’hagués format un paral·lelisme amb els exercicis castellers que es realitzaren a Valls els dies 31 de gener i 1 de febrer de 1883, en especial els del segon dia, quan l’acabament de les obres del tram del ferrocarril fins a Valls. ⁸ En aquest sentit és ben simptomàtic que una obra bàsica per a la historiografia castellera, com és Món Casteller, no s’estigués de presentar el testimoni de Pep de Janillo a continuació de la crònica de la celebració vallenca de 1883.⁹
 
 
 

Referències bibliogràfiques
 
 

1. Lluís Solsona i Llorens "Moments culminants de la Vilanova castellera del segle passat". L’hora del Garraf. 22 de novembre de 1996, Bloc IV-V.
2. Resident aleshores des de feia 13 anys a Buenos Aires, aquest testimoni va ser inclós en una entrevista que se li féu l’any 1936 per a la revista Catalunya, editada pels catalans residents a Buenos Aires. No obstant la llunyania, aquesta fou ràpidament reproduida en diverses publicacions del territori casteller. Nosaltres hem consultat la transcripció de: La Crónica de Valls, Valls, 16 de maig de 1936, pàgs. 1-2.
3. Josep Coroleu, Reseña de los festejos celebrados en Villanueva y Geltrú con motivo de la inauguración de los ferrocarriles directos de Madrid y Zaragoza á Barcelona en la sección de Barcelona á Villanueva. Impr. del Ferrocarril, J.A. Milà, Vilanova i la Geltrú, 1882.
4. Nosaltres l’hem consultat publicat en diverses entregues a La Crònica de Valls, Valls, juny i juliol de 1911.
5. La Opinión, Tarragona, 12 de juliol de 1878, núm. 164, pàg. 1.
6. La Opinión, Tarragona, 18 de juliol de 1878, núm. 169, pàg. 1.
7. La Opinión, Tarragona, 18 de juliol de 1878, núm. 169, pàg. 1.
8. La Crónica de Valls, Valls, 4 de febrer de 1933, núm 1.440, pàg. 1. Citant La Reinaxensa de febrer de 1883.
9. Món Casteller. Volum I, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona,1981, pàg. 185. Així mateix, en aquesta obra ens apareix citada una datació de les diades vallenques de 1883, contradictòria a les nostres informacions, en citar-se un escrit de Josep Piñas Mercadé, de Cultura, Valls, abril 1946.