Avui dia, quan es parla de l’àrea tradicional castellera, és a dir, la zona on primer arrelaren i també es realitzaren les més importants gestes, comença a esmentar-se la importància històrica de Vilanova i la Geltrú; principalment, per la regularitat de l’activitat castellera en aquesta població - que queda avalada pel nombre d’actuacions documentades -, i per la coneixença de la celebració de grans i significatives exhibicions en diferents períodes de la història castellera.
 

D’entre les mítiques jornades castelleres viscudes a Vilanova, hom sempre ha destacat la que succeí el 10 de juliol de 1878 - durant l’apogeu d’entre 1876 i 1889-, en ocasió de festejar-se l’inici oficial de les obres del ferrocarril. ² Cenyint-nos en aquest esdeveniment, la nostra intenció és presentar una recopilació de les referències documentals que hem trobat fins ara.
 

El ferrocarril de Barcelona a Vilanova i Valls
 

A mitjans del segle passat un dels anhels de la burgesia vilanovina era poder construir una línia ferroviària de Barcelona a Tarragona, per la costa, passant per Vilanova, per assegurar el tràfic mercantil que aleshores convergia a Vilanova. La viabilitat del projecte vilanoví va topar de seguida amb els interessos d’un altre que pretenia unir les mateixes capitals de província per l’interior, passant per Vilafranca del Penedès, partint del ferrocarril ja construït i en explotació de Barcelona a Martorell.
 

El contenciós que es crearia llavors a l’hora de valorar quin era el trajecte més convenient no es resoldria fins el 14 de juliol de 1861, quan, en detriment dels interessos vilanovins, es concedí l’exclusiva de la línia de Barcelona a Tarragona a la societat dels Ferrocarrils de Tarragona a Martorell i Barcelona. La proposta vilanovina no reeixiria fins que Francesc Gumà i Ferran obtingué la concessió de construir el pretès ferrocarril el 12 de gener de 1877.
 

La societat promotora de la línia costanera, denominada Ferrocarril de Valls a Vilanova i Barcelona, es constituí per escriptura de 4 de juliol de 1878, desprès que Francesc Gumà, diligentment, ja hagués aconseguit el patrimoni inicial d’aquesta: els plànols i els estudis per a la construcció de la línia, cent vuitanta contractes de cessions de terrenys i una part important del capital que calia - reunit a Catalunya i a Cuba -. Les obres començarien el 10 de juliol de 1878 amb la celebració d’una sèrie d’actes. ³
 

Les festes de l’inici de les obres del ferrocarril
 

El programa de festes que se seguí en aquella ocasió fou el següent. A mig matí del dia 10 de juliol es formà un seguici a la plaça de les Casernes - donat que les autoritats que assistiren a la celebració venien de Vilafranca del Penedès, lloc on hi havien arribat amb el primer tren de Barcelona -, que, després de resseguir la població, es dirigí al migdia a les oficines de la societat promotora -a casa del President de la Junta Directiva, Pau Soler i Morell, al carrer de Pàdua -. Aquesta comitiva la formaven el drac de Vilanova - encapçalant-la -, quatre bandes de música - una de Valls acompanyant uns vallencs que duien un estendard amb l’inscripció "Valls felicita al señor Gumá y saluda á Vilanova- i dues colles de Xiquets de Valls, entre d’altres elements.
 

A la sis de la tarda es formà una nova comitiva a la plaça de la Vila, que es dirigí a l’encreuament de les Rambles Principal, de la Pau i Ventosa, on s’havia aixecat un petit pavelló amb un altar dins. Aleshores, el rector de Vilanova beneí les obres que anaven a començar-se i tot seguit la comitiva es dirigí a un punt de la rambla Ventosa - on havien de començar materialment els treballs -, lloc en el qual Francesc Gumà inicià simbòlicament les obres derruint un tros de paret - mitjançant un picot de plata que una comissió de vilanovins li obsequiaren -, mentre petaven 200 explosions des del turó de Sant Cristòfor i 100 més des del Sant Gervasi. De retorn a la vila, les autoritats soparen a casa de Pau Soler.
 

D’altres actes d’aquell vespre foren l’encesa d’un castell de foc, la funció especial que es donà al Teatre Tívoli i la il·luminació de la façana de la Casa de la Vila. Així mateix, veïns i societats guarniren i il·luminaren els carrers, aquell dia se serví menjar extraordinari als presos, s’entregaren diners als centres assistencials de la vila i les campanes de la vila sonaren repetidament en diverses ocasions. Durant tota la jornada el drac i els castellers actuaren arreu de la població. L’endemà s’organitzaren balls en diverses societats.
 

Tanmateix, les celebracions purament festives foren organitzades a corre-cuita, a iniciativa de l’Ajuntament, veient l’entusiasme de la població, donat que havien estat cancel·lades inicialment arran la mort imprevista d’un familiar de Francesc Gumà - recordem-ho, el promotor de l’obra -. Així mateix, també resultà determinant el concurs del gran nombre de vallencs que es citaren llavors a Vilanova.
 

Referències castelleres
 

Totes les publicacions que foren convidades a l’esdeveniment - Diario de Villanueva, La Academia, El Porvenir de la Industria, La Imprenta, el Diario de Barcelona i La Crónica de Cataluña - indiquen la participació d’uns castellers durant aquella jornada. A excepció de la del Diario de Villanueva - que no hem pogut consultar, ja que desconeixem on es conserven exemplars de 1878-, anem a presentar aquestes referències castelleres.
 

En primer lloc, La Academia es limità a fer una succinta referència de la presència castellera. La transcripció d’aquest text és la següent: "Allí estaban los ágiles y robustos Xiquets formando arriesgados castillos; el popular dragon, vomitando cohetes y otras piezas de artilleria, regocijaba á la gente menuda y se cruzaban felicitaciones y había competencia para festejar á los forasteros ...".⁴
 

Amb tot, la importància que atorguem a aquesta publicació rau en que en una de les il·lustracions que acompanyen els textos hi apareix un quatre de sis - amb l’aixecador al pis de "dosos"-, plantat en una atapeïda plaça de les Casernes. Alguns dels més alts castells s’alçaren en aquesta plaça? Aquest dibuix és un dels primers - segons les nostres referències no el primer -, on és reproduït un castell. En la il·lustració central consten les signatures Sadurní i J. Serra. Del "dos" situat d’esquena observem que no reparteix els peus entre dos castellers del pis inferior, com succeeix avui dia.
 

Per la seva part, La Imprenta féu els comentaris que "Valls mandó á Villanueva un gran número de vecinos, sus famosos Xiquets que levantaron altísimas torres en competencia, envió tambien músicas y un pendon en el que en letras de oro se leían: VALLS FELICITA Á DON FRANCISCO GUMÁ Y SALUDA Á VILLANUEVA". ⁵ L’expressió utilitzada que els castellers actuaren "en competencia" ens dona a entendre que aleshores coincidiren més d’una colla - com més endavant comprovarem -. La presència de tants vallencs a Vilanova certifica la gran il·lusió que desvetllà la construcció del ferrocarril a les poblacions de la línia, després d’un quart de segle de fracassos - aquesta impressió es repetirà a totes les cròniques -.
 

Així mateix, El Porvenir de la Industria assenyalà que "De la plaza del cuartel donde pararon los coches, entre una inmensa muchedumbre, pasó la comitiva á casa de D. Pablo Soler, donde se hallan las oficinas de la sociedad, al acorde de las músicas y precedidos del dragon, Xiquets de Valls con sus dulzainas, el gran número de personas de dicha villa que allí acudieron con un rico estandarte de seda en que en letras de oro se leia: "Valls felicita al señor Gumá y saluda á Vilanova", seguidos de una numerosa concurrencia en representacion de todas las clases de la sociedad. Luego las músicas recorrieron las calles y paseos de la poblacions engalanada hasta con banderas en los campanarios de las iglesias, y los Xiquets de Valls formaron sus castillos de nueve pisos con valentía admirable." ⁶
 

Com heu pogut comprovar, s’esmenta que les construccions castelleres foren d’un alt nivell, es parla de les de nou pisos - més endavant anomenarem quines foren -, en correspondència al període casteller que s’estava vivint. A més d'això, també apareix reflectida la relació intrínseca que sempre han mantingut la gralla i els castells, i la ja mencionada nombrosa presència de vallencs.
 

D’altra banda, en el Diario de Barcelona es publicà una ressenya extensa, la qual en primer lloc insistiria en el fet que entre els molts vallencs hi eren les dues colles de castellers: "Al apearse en la plaza del Cuartel, de los coches en que la comitiva habia venido, oyerónse á la vez tres ó cuatro músicas, una de ellas venida de Valls, acompañando un pendon en que en letras de oro sobre tela de raso se leia esta inscripcion: "Valls felicita al señor Gumá y saluda á Vilanova". La espaciosa plaza mencionada estaba llena de apiñada muchedumbre, de la cual formaba mucha parte un sinnúmero de vecinos de la villa de Valls que, interesados en la realizacion de la via férrea que se inauguraba tanto como los villanoveses, habian querido tomar parte en la fiesta. Entre los vallenses habia dos collas de "xiquets", que ejecutando castillos y seguidos del pendon y de las músicas acompañaron al señor Gumá y demás comitiva á la casa de D. Pablo Soler, en la calla de Pádua, donde se hallan las oficinas de la construccion de la via, entre repiques de campanas en todas las iglesias y salvas de petardos." ⁷
 

Seguint amb la crònica del Diario de Barcelona, aquesta ratificaria més endavant que alguns dels castells que s’enlairaren foren de nou pisos. Així mateix, que aquests es feren amb el generós concurs d’elements locals - tret característic de les agrupacions castelleres del passat, a diferència de les colles actuals que es refien més dels efectius propis -, tot i que no s’hauria de menystenir l’ajut previsible de part del públic foraster, tenint present la gran presència de vallencs - aquesta publicació, i d’altres, estem pensant en les tarragonines La Opinion i Diario de Tarragona, ho quantificarien en 800 persones -. Com era el cas de El Porvenir de la Industria, també es recordaria la intervenció dels grallers i els tabalers: "Desde la llegada del Sr. Gumá, las músicas recorrieron las calles y paseos de la poblacion y los xiquets de Valls con sus dulzainas y tambores, formaban castillos hasta de nueves pisos. Era de ver la aficion con que los mismos villanoveses contribuian á sostener, con sus fornidos brazos, esas masas de carne formando como base del castillo una ancha y compacta masa de seres humanos, apretados de una maner que no puede esplicarse. El dragon, que solo sale en las fiestas mas notables, daba animacion á la gente recorriendo las calles y vomitando los consabidos fuegos artificiales ... ... El número de forasteros venidos de Valls se hace ascender á 800, la mayor parte de los cuales han hecho el viaje a pié."
 

Per un altre cantó, aquesta darrera crònica del Diario de Barcelona també subratllaria la participació extraordinària del drac de Vilanova, un entremès de la Parròquia de Vilanova que gaudia d’un règim distint, arran, sobretot, el fet - i sovint no ben entès- d’encapçalar la comparsa de l’Arribo carnavalesc.
 

Finalment, a La Crónica de Cataluña també es recalcaria la presència dels Xiquets de Valls, entre els molts vallencs que es reuniren aleshores. Entre els diversos exercicis castellers, el periodista distingiria l’enlairament de pilars: "Los hijos de Valls, con una comision de su municipio al frente, fueron los que en mayor número acudieron al recibimiento del señor Gumá. Acompañaban á los vallenses sus correspondientes músicas, pendones y los populares Xiquets, que así en el acto de arribo como durante el resto del dia entretuvieron agradablemente á la regocijada muchedumbre con la formacion de sus características torres, atrevidos espadats, etc. etc." ⁷
 

Els castells que s’alçaren
 

Com és ben sabut, Josep Serra i Miret, "Pep de Janillo" - mític casteller de la colla vella dels Xiquets de Valls -, deixà dit en una entrevista que aleshores es realitzà el tres de nou, el quatre de nou i el pilar de set caminant fins al balcó de la Casa de la Vila - se sobreentén per part de la seva colla -.
 

Així mateix, també féu constar que la colla vella va acudir amb l’intenció desinteressada d’afegir-se a la festa, arran que la seva rival, la colla nova, havia estat la única agrupació contractada - de fet el record d’aquesta actuació sorgí durant l’entrevista per tal d’exemplificar la rivalitat tradicional entre les dues colles castelleres vallenques -.
 

El text d’aquest document al qual hem fet esment és el següent: "A Vilanova, per les festes d’inauguració del ferrocarril, solament havien contractat la Colla Nova. La Colla Vella s’hi va presentar també, però féu constar que hi anava gentilment, per tal d’obsequiar els vilanovins i comarcans. Així ho va manifestar un emissari de la Colla a l’alcalde, en veure que no els deixaven entrar a la vila. Llavors l’alcalde els donà el permís i fins va fer tramesa de la vara a l’emissari com a penyora de la seva autorització davant qualsevol que la posés en dubte. Durant aquelles festes van aixecar els tres de nou, els quatre de nou i el pilar de set, fent caminar aquest últim fins a assolir la balconada de la Casa de la Vila. Acabada la festa, l’Ajuntament no solament va donar a la Colla Vella la mateixa quantitat que havia contractat amb la Colla Nova, sinó que va afegir hi 25 duros més." ⁸
 

D’altra banda, voldríem afegir que la manera com "Pep de Janillo " afirmà que es produí la vinguda de la colla vella coincidiria amb la idea de la col·lectiva espontaneïtat vallenca que surt referenciada a totes les cròniques periodístiques, fet que, per un altre cantó, condicionaria el to èpic que aquella jornada castellera adquiriria al cap dels anys.
 

Actes a corre-cuita
 

No obstant l’èxit de les celebracions, la programació de festa va ser organitzada a corre-cuita, ja que, havent-se fixat la data del 10 de juliol, la mort d’una germana de Francesc Gumà l’1 de juliol ⁹ va suposar "que los villanoveses, asociándose al duelo que mi familia esperimentaba, por una pérdida reciente é irreparable, suspendian los tres dias de fiestas populares con que pensaban celebrar aquel importante acto". L’organització d’actes festius es reconsiderà per que "el Ayuntamiento de Villanueva, no pudiendo contener el entusiasmo que despertaba entre los villanoveses un hecho tan trascendental, volvia á su primer pensamiento."
 

Aquestes afirmacions apareixen recollides a totes les cròniques periodístiques consultades. Tot i això, nosaltres acabem d’utilitzar una carta que Francesc Gumà envià a La Opinión, ¹⁰ en contestació d’una nota d’enuig, que també es publicà a La Opinión, sobre la circumstància que la premsa i les autoritats de la província de Tarragona no varen ser convidades a la festa del ferrocarril. ¹¹ Hem de dir a aquest respecte que Francesc Gumà s’atribuí cavallerosament tota la culpabilitat d’aquest fet, tot i que insistí que aquest oblit fou arran el canvi de plans d’última hora.
 

Sortint a la palestra en defensa del promotor del ferrocarril, des de Valls, el notari Francesc Sarri i Josep Martí i Casas - ambdós accionistes del ferrocarril -, corroboraren - també en una carta a La Opinión- que aquest error fou arran la premura amb què al final es decidí l’organització dels festejos.
 

D’altra banda, recuperant el fil de la determinant alegria vallenca en voler sumar-se a la festa i el de la presència castellera, la carta d’aquests dos vallencs també documenta - com el testimoni de "Pep de Janillo"- que els castellers es traslladaren impremeditadament a Vilanova: "No terminaremos las presentes líneas, señor director, sin manifestar á usted que el carácter festivo y emprendedor de algunos jóvenes de esta villa, cuyo entusiasmo no tiene límites para todo lo que realmente tiende á mejorar moral y materialmente la condicion de nuestra localidad, de tal suerte supo organizar la fiesta que, á las pocas horas, iban á Villanueva la música y los "Xiquets", saliendo tambien en direccion á dicho pueblo un gran número de carruages particulares. Sorprendidos los habitantes de Villanueva por la inesperada llegada de nuestros paisanos, dieron rienda suelta á su comprimido buen humor á causa de la desgracia anteriormente espresada, y allí todos reunidos en amigable confusión, se improvisó una de las fiestas que más gratos recuerdos han de dejar en las personas que tuvieron la dicha de asistir." ¹²
 

Finalment, hem d’afegir que a La Opinión s’havia publicat una nota anteriorment, informant de l’estada al Vendrell dels castellers de camí cap a Vilanova: "Ayer tarde en Villanueva y Geltrú reinaba el mayor entusiasmo. Según noticias que recibimos de aquella localidad, estaban preparados muchos festejos para solemnizar la inauguración del ferrocarril de Valls á Barcelona, pasando por aquella villa. Las cuadrillas de "Xiquets de Valls" se hallaban anoche en Vendrell, de paso para Villanueva." ¹³ Ben segur que, a més, també actuaren llavors al Vendrell.
 
 

Referències bibliogràfiques

1. La Llumanera de Nova York, Nova York, juny de 1878, pàg. 1.
2. Volem subratllar que, fins la publicació d’un treball de Lluís Solsona i Llorens, s’havia dit públicament que aquesta actuació havia succeït al voltant de la diada del 29 de desembre de 1881, quan s’inaugurà el tram de ferrocarril de Barcelona a Vilanova. Lluís Solsona i Llorens. "Moments culminants de la Vilanova castellera del segle passat". L’hora del Garraf, 22 de novembre de 1996, Bloc IV-V.
3. Pere Pascual i Domènech. "La represa de les construccions ferroviàries a Catalunya després de la crisis del 1866. La construcció de la línia de Barcelona a Vilanova i Valls". Tres assaigs. Centenari del Ferrocarril 1881-1981. Vilanova i la Geltrú, 1981, pàgs. 19-28.
4. La Academia, Madrid, 15 d’agost de 1878, pàgs. 93-4. Sabíem del seguiment de la notícia per part d’aquesta publicació. Fins i tot el Diario de Barcelona ens féu saber que el dibuixant Serra havia pres algunes notes dels actes. Diario de Barcelona, Barcelona, 13 de juliol de 1878, pàg. 8.113. Tanmateix, a Casa de l’Ardiaca de Barcelona -l’únic lloc que coneixíem on consta que guarden La Academia-, avui dia el tom que conté l’any 1878 és extraviat des de 1974. Afortunadament per a nosaltres, el Pau Orriols ens digué que un amic seu, el Tino Ortega, també el tenia. A ells dos el nostre agraïment.
5. La Imprenta, Barcelona, 12 de juliol de 1878, pàg. 4.590. També la hem trobat transcrita a la Gaceta de Barcelona, Barcelona, 12 de juliol de 1878, pàgs. 3.191-2, a La Correspondencia, Barcelona, 16 de juliol de 1878, pàgs. 2.252-3, i a Las Circunstancias, Reus, 13 de juliol de 1878, pàg. 1.
6. M. Lladós y Rius, "Inauguracion de las Obras del Ferro-Carril de Valls á Villanueva y Barcelona", El Porvenir de la Industria, Barcelona, 13 de juliol de 1878, pàg. 225.
7. Cayetano Cornet i Mas, Diario de Barcelona, Barcelona, 12 de juliol de 1878, pàgs. 8.070-1.
8. La Crónica de Cataluña, Barcelona, 13 de juliol de 1878, pàg. 1.
9. L’entrevista fou feta a l’Argentina l’any 1936, on feia 13 anys que hi residia. Apareguda a la revista Catalunya , editada per catalans residents a Buenos Aires, fou ràpidament reproduïda en diverses publicacions del territori tradicional casteller. Nosaltres l’hem consultat a: La Crónica de Valls, Valls, 16 de maig de 1936, pàgs. 1-2.
10. La Imprenta, Barcelona, 3 de juliol de 1878, pàg. 4353. La Crónica de Catalunya, Barcelona, 4 de juliol de 1878, pàg. 2. Al qual s’hi hauria de sumar un dol anterior, donat que l’hem trobat mencionat en una crònica del seu viatge a Cuba per atreure inversors. La Opinión, Tarragona, 27 de febrer de 1878, pàg. 2.
11. La Opinión, Tarragona, 18 de juliol de 1878, pàg. 1.
12. La Opinión, Tarragona, 12 de juliol de 1878, pàg. 1.
13. La Opinión, Tarragona, 18 de juliol de 1878, pàg. 1.