Podeu utilitzar aquesta informació sempre i quan en citeu l'origen i l'autor

VILANOVA VERSUS VILAFRANCA:

ELS XIQUETS DE VILANOVA (1919-1920)

Autor: Xavier Güell i Cendra


LA FESTA MAJÓ
(Fragment)

¿Qué tindrá eixa campana
qu´aixis toca sens pará?
¿Qué tindrá
que son toch tan sols ressona
y alegria per tot dona
ab son bonich repicá?
Y ¿com es qu´ab llaugeresa
surten á veure´ls bailets,
aquella gent tan entesa
en fer castells, els Xiquets?
¿Y perqué ja per la vila
apreparan lo milló?
-Es qu´avuy ja n´es vigilia
de la gran festa majó.

H. Rubió, Vilanova 4 d'agost de 1883.1






És sobradament conegut que els historiadors castellers defineixen de decadent el període comprès entre els anys 1889-1926, pel fet que llavors, paulatinament, es perderen les construccions de nou i vuit pisos, alhora que disminuïren el nombre d'actuacions.2
 

En parlar de l'activitat castellera d'aquest període, els vilafranquins vanaglorien la seva plaça com la que més s'abocà per comptar a les seves festes de l'espectacle casteller, car, asseverant per la seva diada de Sant Fèlix la més alta estadística d'actuacions documentades, argumenten haver gaudit de les úniques exhibicions d'algunes temporades, les 1919, amb el tres de sis com a principal castell3 i, potser, 1920, i d'un reconeixement de la seva dedicació, tal com es desprèn de la lectura de dues significatives notes de la premsa vallenca de llavors:

 
En la festa que està celebrant aquest dies el poble de Vilafranca del Penedès, s'hi troba la Colla Nova dels nostres xiquets. Vertaderament, Vilafranca amb son amor a los nostres coses ens avergonyeix (Joventut del 30 d'agost de 1919).

Valls no celebra fiesta mayor. No puede darse este nombre a la que se dedica todos los años a su patrón San Juan ... Luego debe procurarse que no haya fiesta mayor sin castells. Si éstos no han desaparecido del todo, puede agradecerse al Ayuntamiento de Vilafranca, el cual todos los años los ajusta. Si Valls siguiera su ejemplo (que más que seguirlo debiera darlo) se evitaría su desaparición... (La Crónica de Valls, del 26 de juny de 1926).4


Sense voler reprendre antigues rivalitats veïnals entre dues poblacions que no han comès més delicte que néixer l'una al costat de l'altra5,cal puntualitzar que en aquells dos anys de la decadència castellera no només s'alçaren castells a Vilafranca, sinó també a Vilanova i la Geltrú, amb el particular afegitó que en aquesta darrera població fou mitjançant el concurs d'una colla local.
 

De referències de castellers vilanovins, n'hem pogut localitzar diverses mitjançant el buidatge de la premsa local.
 

Una primera situa una pressuposada estrena d'una colla, si bé sota l'arcaisme de Ball de Valencians, per les Neus de 1861:

 
Hemos oido hablar de que á mas de los bailes ó danzas, de Rosaura, Nacimiento, Gitanas, Pastorcillos y Paloteo, se están ensayando para lucir por primera vez sus habilidades en la fabricación de castillos ó danza de "Valencians" varios aficionados de esta villa.6 Dues altres notes més són alhora circumscrites en el període de la decadència, en el context de dues revetlles tradicionals i ressenyant espontànies execucions desafortunades.
 

La primera d'aquestes dues notes relata que durant les llavors populoses festes de barri de la capbuitada de Corpus, en arribar el torn a la de la geltrunenca plaça dels Lledoners i carrers del voltant, on aleshores sovintejaven actuacions castelleres per la Mare de Déu d'Agost, al marge de l'animació de l'orquestra de l'organista i mestre de capella de Sant Antoni Abat, Magí Sans i Bartomeu, uns joves espontanis i voluntariosos s'engrescaren sense gaire èxit en l'enlairament de castells:

 
En la plaza Lladoners y calles inmediatas hubo anteanoche extraordinaria animación por celebrarse la fiesta del barrio con iluminaciones y danzas que amenizaba la orquesta dirigida por el maestro Sr. Sans.

Unos jovenes que se empeñaron llevar á cabo los arriesgados ejercicios de los "Xiquets de Valls", por poco pagan caro sus empeños, pues una de las muchas veces que se vinieron al suelo, quiso la mala suerte que uno de ellos se ocasionará una herida en la cabeza, siendo conducido á su domicilio perdido el conocimiento. Se le prestaron los ausilios necesarios y reconocida la herida por un facultativo, resultó ser, afortunadamente, de poca importancia.7


Així mateix, l'altra crònica documenta que a redós de les celebracions que s'organitzaven al voltant de l'ermita de Sant Joan, amb cantada de Rosari a la vigília, Missa, Ofici i encant de coques i balls la jornada de la diada, durant la revetlla popular, mentre tots els estaments socials de la vila compartien la música, menjars, dolços i begudes, també uns joves s'envalentonaren infortunadament a fer castells:

 
La noche de la verbena de San Juan y en ocasión de estar divirtiéndose unos muchachos formando las torres dels Xiquets en la era contigua á la ermita del Santo, algunos de ellos sufrieron tan fuertes caidas que fué preciso la conducción á sus domicilios, reconociéndose en uno de los pacientes la fractura de una pierna.8


A més a més, prova d'aquest espontani substrat casteller vilanoví, també es pot esgrimir una fotografia de primer terç de segle on uns joves banyistes apareixen formant una estructura d'un quatre en el desaparegut trajo de garbí, al davant de l'actual passeig del Carme.
 

No obstant tot això, de 1919 hem pogut determinar el concurs de la colla vilanovina dels Xiquets de Vilanova, l'existència de la qual ja s'havia rumorejat per la vila quan, arran de la dinamització de l'ambient casteller amb la fundació dels Bordegassos l'any 1972, es comptà amb el testimoni d'algun dels seus membres i amb la troballa d'una fotografia, on uns pressuposats castellers vilanovins foren retratats bastint un quasi tres de cinc net amb un singular pom de dalt. 9
 

Les notícies preliminars de la Festa Major d'aquell any 1919 no resulten gaire aclaridores per aquesta investigació, ja que, tot i una crida de vigília de les Neus de la Societat d'Atracció de Forasters, organitzadora dels actes, per tractar de contactar amb qui desitgés organitzar algun ball popular per a la prop-vinenta Festa Major, com son el de Bastons, Gitanes, Pastorets, etc.10, els programadors dels seguicis detallaren la participació, al marge dels entremesos locals, d'un indeterminat conjunt de balls populars al so de les típiques gralles.11
 

Malgrat aquesta indefinició inicial, el cronista dels seguicis del setmanari El Vilanoví fou més explícit, ja que comentà que s'hi comptaren uns castellers vilanovins, els quals, identificats sota la veu de Xiquets de Vilanova, apareixen ja en el relat descriptiu del primer cercavila, el de vigília de festa :

 
Al migdia del dissabte les campanes tritllejaven sonores, plenes de joia, i l´esclat dels morters s´oia arreu anunciant la polidor d´unes festes plenes de vida i de llum, i cap al tard, quan el sol anava arreconant-se darrera l´Atalàia, sortí la comitiva dels gegants, mulassa, Xiquets de Vilanova i ball de bastons, quins recorregueren els principals carrers amb aquell consegüent seguici de xics i grans.


Després d'aquest primer esment, el mateix cronista tornà a mencionar el concurs d'aquells castellers en tres ocasions més, primer arran de la seva actuació durant el vespre de la vigília de festa, després quan la seva participació en la solemne processó de la tarda de la diada i per fi amb motiu de l'enlairament d'uns pilars de salutació per l'entrada de la imatge de la Verge en l'interior del temple parroquial en la finalització d'aquest últim seguici:

 
A la nit tot Vilanova es dona cita a la Plaça de la Constitució per a presenciar el Castell de focs artificials. La música tocant i els Xiquets alçant-se intrèpits i els bastoners dansant els típics balls, donaven major lluiment a aquell espectacle popular...

... Les campanes de la parròquia toquen a vespres i repiquen més tard per la sortida de la processó solemnial. ¡És típica una processó de festa major! ... Els balls populars, gegants, mulassa i Xiquets de Vilanova portaven la davantera. Seguien els ganfarons, creu parroquial, els tradicionals tabernacles i bon nombre de vilanovins amb atxa...

... L´entrada a l´església fou solemne, car les campanes brandaven alegròies, les bandes i les gralles tocaven a desdir, i els gegantets amb cara riallera i els gegantassos amb cara de persona respectable i els espadats dels Xiquets, formaven cordó al pas de la Verge de les Neus.12


Notícies de la continuïtat d'aquesta colla castellera vilanovina volem interpretar-les durant l'any 1920, quan, pel fet que a la vila s'han volgut solemnitzar esdeveniments extraordinaris, sovint, amb integrants dels seguicis de Festa Major, es decidí que aquests havien de participar en les festes inaugurals de la restauració del Castell de la Geltrú, coincidents amb els actes de la Festa Major de la Geltrú:

 
Hi ha una comissió que enten en la organització de festetjos populars, entre els que hi figuren un esplèndid Castell de focs artificials, adornament del carrer d´Armanyà, sortida dels gegants i balls populars que precediran la comitiva que sortirà de la Casa Gran, a quina comitiva hi assistirà representació de totes les entitats recreatives, culturals i polítiques de la vila amb els respectius estendards o banderes.13


D'aquesta manera la programació d'aquella Festa Major de la Geltrú inclogué que a la vigília de festa, el dia 14 d'agost, havien de sortit els gegants, mulassa i balls populars, per a recòrrer els carrers de la Geltrú. El dia 15, a les sis del matí, de l'església el Rosari de l´Aurora i el gegants i balls populars ... ... amb el típic matinal. I el mateix dia 15, a les cinc de la tarda, en manifestació popular de la Casa Comunal les autoritats de la ciutat i d'aquesta vila, precedides dels gegants, mulassa i balls populars, acompanyats de les societats culturals, recreatives i polítiques ...14
 

La ressenya d'aquells actes d'El Vilanoví assenyalà que, a més dels entremesos locals i alguns balls tradicionals, la comitiva inaugural de la reconstrucció del Castell de la Geltrú comptà amb la participació d'uns castellers, els quals volem creure que havien de tractar-se d'aquells Xiquets de Vilanova, pel curt interludi de temps amb la documentada Festa Major de Vilanova de 1919, en aparèixer mencionats llavors planament com un altre element local del seguici i en no haver-se recalcat, en el cas d'haver estat foranis, la seva arribada a la vila:

 
Obrien la marxa la mulassa, els gegantets i gegants, Xiquets, ball de Pastorets i ball de gitanes, que amb el so de les típiques gralles donaren animació a la festa. Seguiren representacions de totes les entitats vilanovines amb sos respectius estendards, particulars i personalitats presidits pel Magnífic Ajuntament que hi anà en corporació...

... Era sorprenent l'arriba de la comitiva al Castell. Aquella plaça estava curulla de gent, en els carrers afluients no s'hi podia donar un pas, els "Xiquets" formaren dos espadats al costat de l'arcada del Castell per on devien entrar els manifestants, les gralles es confonien amb el so de música i les campanes repicaven a festa grossa i els morterets eixordaven a tothom...15


No obstant això, altres relats d'aquells esdeveniments no resulten més aclaridors sobre la identitat d'aquells castellers, ans al contrari, ja que suggereixen dubtes d'identificació en afegir a la veu Xiquets l'adejectivització de Valls. Volent entendre que es tractava d'una colla local, hem de creure que aquest arcaisme s'utilitzà per advertir l'anecdòtica i marginal presència d'uns castellers, sense que això volgués determinar que fossin obligatòriament vallencs, sinó que actuaven com els de Valls:

 
Los festejos organizados por la comisión de vecinos de la Geltrú, con motivo de la Fiesta Mayor, revistieron gran lucimiento, pues además de las fiestas religiosas celebradas, con el templo atestado de fieles, en honor a la Asunción de la Virgen, los "Xiquets de Valls", "Ball de Pastorets" y "Ball de Gitanes", etc., difundieron constantemente la animación callejera, ...16

En la plaza (de la Vila), mientras una banda dirigida por el maestro Sr. Montserrat amenizaba la fiesta con escogidas composiciones, pasaban los gigantes, "la mulassa", los "Xiquets de Valls", "Ball dels Pastorets" y "Ball de les Gitanes", ejecutando sus típicas danzas.17

Allí (la Casa de la Vila) presenciaron los invitados las típicas danzas de las comparsas de pastorets y gitanas, que son obligado número de toda fiesta popular, sin que faltaran las parejas de gigantes, la tradicional "mulassa", encanto y pasmo de la gente menuda, y los famosos "Xiquets de Valls", cuyos castilletes humanos no tienen parecido ni émulo en ningú otro país del mundo.18

... y de allí, (Casa de la Vila) en comitiva, precedida de los gigantes, la "mulassa", los "xiquets de Valls", el "ball dels cercolets" y alguna otra atracción callejera entre las más típicas, al lugar donde el Castillo está emplazado.19

A baix, passaren dues parelles de gegants, la típica "mulassa", els xiquets de Valls, i les comparses dels Pastorets i de les Gitanes, dansant els seus interessants ballets.20


Tot i això, podríem defugir els dubtes d'identificació fent cas de l'afirmació que durant les festes que tinguèrem lloc amb motiu de l'inauguració del Castell de la Geltrú, un cop restaurat, s'alçàren castells per gent de la vila, que consta en un esborrany de dades d'història castellera de la vila, publicat en el programa de la Festa Major de 1976, el redactor del qual suposem deuria haver tingut alguna mena de contacte amb integrants d'aquells Xiquets de Vilanova.21
 

Sigui com sigui, en tot cas, aquesta documentada actuació testimonia que no només a Vilafranca del Penedès es bastiren castells aquell 1920.
 

Malauradament no hem pogut recollir més dades sobre les evolucions d'aquests castellers vilanovins, ja que, amb l'afegit que tota la informació corresponent a les edicions festives subsegüents ens fan creure que per un espai d'uns anys es deixaren d'alçar castells a la vila, hauríem de sumar més consultes documentals, com podrien ser, per exemple: la comptabilitat de les Festes Majors d'aquell període, que avui per avui no és a l'abast, en espera de la reubicació de l'Arxiu Històric Municipal en el castell de la Geltrú, o un buidatge més exhaustiu de premsa.
 

Paral·lelament a tot això, a la veïna Sitges un avanç de programació de la seva Festa Major de Sant Bartomeu de 1919 anuncià la participació dels Gegants, Diables, Moxiganga, Bastons (grans i xics), Gitanes, Pastorets, Cercolets i probablement l´antiga colla de Xiquets de Valls.22 Consultades les cròniques de l'Eco de Sitges i El Baluard de Sitges i els comptes d'aquella Festa Major -que es guarden a l'Arxiu Històric Municipal de Sitges-, no hem trobat cap menció d'aquesta hipotètica presència castellera.
 
 

Xavier Güell i Cendra

 

Referències bibliogràfiques

  1. La Fruyta del temps, Vilanova i la Geltrú, 1 de setembre de 1883, núm. 2, p. 4.
  2. Xavier Brotons. Castells i castellers, guia completa del món casteller, Lyns Edicions, Barcelona, 1995, p. 67.
  3. Món casteller, Volum I, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1980, p. 352.
  4. Eloi Miralles. "La plaça més castellera". Terços amunt!. Setembre-octubre 1993, pp. 18-19.
  5. El Vilanoví, Vilanova i la Geltrú, 26 de març de 1921, núm. 93, p. 1.
  6. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, dissabte 3 d'agost de 1861, p. 1.
  7. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, divendres 9 de juny de 1893, p.3.
  8. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, diumenge 21 de juny de 1902, p.3.
  9. Sixt Moral i Xavier Capdevila. Els Bordegassos de Vilanova. 10 anys de castells i altres coses ... El Cep i la Nansa Edicions. Vilanova i la Geltrú, 1982, p. 11. Aquesta fotografia aparegué publicada a Enxaneta. "¿Castellers a Vilanova?". Villanueva y Geltrú. Semanario de información local. Vilanova i la Geltrú, Dissabte 26 de febrer de 1972, p. 15. La seva localització ha estat possible mitjançant la comunicació de Sixt Moral. Malauradament, hem hagut de reconsiderar la seva publicació en no disposar d'una còpia que garantís una mínima nitidesa.
  10. El Vilanoví, Vilanova i la Geltrú, 5 de juliol de 1919, núm. 19, p. 1.
  11. El Vilanoví, Vilanova i la Geltrú, 30 de juliol de 1919, núm. 23, p. 1.
  12. "La Nostra Festa Major", El Vilanoví, Vilanova i la Geltrú, 9 d'agost de 1919, núm. 25, pp. 1-2.
  13. El Vilanoví, Vilanova i la Geltrú, 7 d'agost 1920, núm. 60, p. 1.
  14. El Vilanoví, Vilanova i la Geltrú, 14 d'agost 1920, núm. 61 p 1.
  15. El Vilanoví, Vilanova i la Geltrú, 21 d'agost de 1920, núm. 62, p. 2.
  16. "Gacetilla". Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, dimarts 17 d'agost de 1920, p. 5.
  17. "Por la restauración del Castillo de la Geltrú", Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, dimarts 17 d'agost de 1920, p. 2.
  18. "Restauración de un monumento. El Castillo de la Geltrú". Hojas selectas. Revista para todos. Barcelona, Biblioteca Salvat. Setembre de 1920, núm. 225, p. 842.
  19. "El Castillo de la Geltrú" El Día Gráfico. Barcelona, Dimarts 17 d'agost de 1920, núm. 2.291, p. 4.
  20. "El Castell de la Geltrú". La Veu de Catalunya. Barcelona, Dimarts 17 d'agost de 1920, núm. 7.622, p. 6.
  21. Enxaneta. Els castells a la nostra plaça. Programa Festa Major de Vilanova i la Geltrú, 1976.
  22. Eco de Sitges. Sitges, Diumenge 17 d'agost de 1919, núm. 1.735, p. 1.