LES NEUS DE 1932: LA MILLOR EXHIBICIÓ CASTELLERA DEL MOMENT
Autor: Xavier Güell i Cendra
LES NEUS DE 1932: LA MILLOR EXHIBICIÓ CASTELLERA DEL MOMENT
Autor: Xavier Güell i Cendra
No obstant la quantitat d'informació
a l'abast de les temporades que hom anomena de la revifalla, aquelles compreses
entre 1927 i l'esclat de la Guerra Civil1,
no es pot deixar de remarcar el que representà l'exhibició
de la festa major de l'Arboç de 1932, ja que, entre d'altres castells,
la Colla Vella dels Xiquets de Valls va poder completar una torre de set
i carregar un quatre de vuit, desprès d'anys de no veure's.
A cavall d'aquells esdeveniments, el nostre objectiu
és voler situar l'actuació castellera de les Neus de Vilanova
de 1932 com un punt d'auge preparatori de l'èxit de l'Arboç,
car aleshores no foren menystinguts la sèrie de castells que allí
llavors s'enlairaren.
D'aquesta manera, per sustentar el nostre fil
argumental, oferirem dades de diverses actuacions, anteriors i posteriors,
per contrastar-les amb les de la de la festa major de Vilanova.
L'exhibició castellera
del 14 d'abril a Valls
De la jornada castellera del 14 d'abril a Valls
volem comentar que, no obstant la disconformitat dels vallencs per la programació
d'actuacions castelleres per l'aniversari de la proclamació de la
2na República2,
i a la premura del calendari, la Colla Nova va exterioritzar una bona organització,
en reeixir amb el tres de set, el tres de sis aixecat per sota, deixant-lo
net, la torre de sis i el quatre de set amb l'agulla, tot i que en aquest
darrer castell el segon pilaner va necessitar massa ajuda; mentre que la
Colla Vella, tot i faltar-li valuosos elements i mostrar nervis, va executar
amb ofici les màximes construccions d'aleshores: el tres de set,
el quatre de set amb l'agulla, aquests castells a la segona temptativa,
i el cinc de set; ambdues colles s'acomiadaren amb sengles pilars de cinc3.
Els Castells de la festa major
de Valls
D'altra banda, de la festa major de Valls destacaríem
les construccions aconseguides el dia de Sant Joan, al migdia, ja que,
al marge de completar ambdues agrupacions vallenques el tres de set, el
tres de sis aixecat per sota i el pilar de cinc, i la Colla Vella el quatre
de set, la Nova al seu torn féu el cinc de set4,
fita que, per altra banda, ja havia aconseguit la Colla Vella a l'Arboç
l'any anterior i que per Sant Joan desistí d'executar per una inoportuna
malaltia de l'indispensable anxaneta Miquelet5.
Tot i que ambdues colles no es decidiren per Sant
Joan a provar el quatre de set amb l'agulla, i la Vella, a més,
el cinc de set, tal com havia succeït en l'anterior jornada del 14
d'abril, la lectura de les diferents cròniques consultades donen
a entendre que els vallencs fruïen un renovat abrandament pels castells,
que feia presagiar fonamentades perspectives d'aconseguir-se, en aquella
mateixa temporada, el reeiximent en les construccions de vuit pisos, pas
intermedi, com era ben present en la memòria dels afeccionats, d'altres
de més complexes pròpies dels anys d'apogeu.
Santa Anna: els vendrellencs
surten a la palestra
Parlant d'una jornada posterior a aquella de Sant
Joan, Santa Anna, la festa major del Vendrell, volem recalcar que allí
tan sols actuaren colles castelleres locals, aleshores desglossades en
tres agrupacions: els Mirons, els Caneles i els Nens, aquests darrers liderats
pel Pau Ganso, les quals, malgrat l'aparent dispersió de recursos,
se'n sortiren, entre d'altres castells, amb el tres de set i el quatre
de set, i els Mirons i els Caneles, a més, per primer cop, amb el
quatre de set amb l'agulla6.
Davant l'èxit dels vendrellencs, i veient
que només els faltava a aquests el cinc de set per anivellar-se
amb els vallencs, la premsa vallenca no s'estigué d'esperonar l'amor
propi dels seus conciutadans amb exigències d'èxits en noves
fites.
Anunci de l'actuació de
Vilanova a la premsa vallenca
Essent la festa de les Neus a continuació
de la de Santa Anna, i havent estat contractada en aquella ocasió
la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la primera temptativa per a la empresa
vallenca per eixamplar noves diferències amb els vendrellencs va
ocórrer a Vilanova, tal com anuncià La Crónica
de Valls:
"La majoria de castellers de Valls eren al Vendrell i quedaren sorpresos de veure com adelantaven aquella gent en l'art de fer castells.
Per diumenge vinent té la colla vella acordat feu un fort assaig per anar els dies 7 i 8 ben preparats a Vilanova i Geltrú amb motiu de la festa major.
Els aficionats vallencs ja comencen a impacientar-se; troben poc el cinc de set (que ja és molt) com a diferència amb els del Vendrell i volen veure en el palmarès casteller vallenc algun castell de vuit o alguna torre de set.
Les colles tenen la paraula."7
L'anunci d'aquella contractació de la Colla
Vella a Vilanova, al marge d'aquesta darrera nota, aparegué en d'altres
ocasions i publicacions vallenques, prova del recobrat interès que
aleshores despertaven els castells.
Per una banda, la mateixa Crónica de
Valls va publicar un avís preliminar que, a més d'indicar
de l'actuació de la Colla Vella amb els seus millors castells, adscrivia
de plaça tradicional a la població de Vilanova, arran les
habituals contractacions de castellers vallencs, segons les nostres informacions
la represa a partir de 1927 mitjançant la colla unificada de Xiquets
de Valls, agrupació que s'estrenà a la nostra vila, i des
de 1930 amb la Vella, en desglossar-se novament els castellers vallencs
en dues agrupacions:
"Enguany degut a la crisi fortíssima que està passant tot el país no són tants els pobles que lloguin una colla de castells per la respectiva Festa Major. Els pobles, però, que cap any hi manquen els castellers o sigui els llocs ont està tant arrelada com a Valls aquesta institució també enguany amenitzaran la seva festa amb els nostres castells.
La ciutat de Vilanova i Geltrú té
contractada pels dies 7 i 8 de agost la colla vella per fer sos millors
castells tal com es ve fent des de fa ja bastants anys."8
Així mateix, La Crónica de Valls encara repetí
la notificació en la seva edició de la vigília de
l'actuació, insistint, aquest cop, a donar a sobreentendre que a
Vilanova es podrien acomplir els anhels de reeiximent que castellers i
afeccionats vallencs somniaven :
"Demá i el dilluns la colla vella de castells actuarà en la festa major de la ciutat de Vilanova i Geltrú.
Entre els entusiastes dels castells es esperada amb interès aquesta actuació.
Les dues colles vallenques aquests dies han realitzat alguns assaigs
que posen de manifest les possibilitats d'abducs."9
Per un altre cantó, els setmanaris Lluita i Joventut també
advertiren d'aquesta actuació vallenca, anunciant-se en el primer
només de la màxima disposició de la Colla Vella en
la seva propera visita a Vilanova, mentre que en el segon s'afegiren auguris
d'una possible recuperació d'antigues fites, car, incentivada la
rivalitat entre les colles, comunicà que la Vella havia realitzat
satisfactòries proves en vistes de la torre de set, en haver completat
un torre de sis neta durant un assaig:
"Pels dies 7 i 8 d'Agost, la ciutat de Vilanova i Geltrú
té contractada la Colla Vella de Xiquets de Valls per a fer els
seus millors castells."10
"Per motiu de la festa major actuarà a Vilanova la colla vella de castells durant els dies 7 i 8.
S'espera que l'actuació de Vilanova serà la que pulirà i donarà la forma definitiva per a fer algun bon castell en altres majors que es pugui anar.
Regna entre colla vella gran animació degut a haver fet entrenant-se diumenge passat, el dos de sis completament net, des de terra fins a l'anxaneta.
La colla nova enseja de valent i progressa
visiblement i tot fa preveure que aquest istiu la lluita ha d'esser més
forta que mai i que potser si que enguany veurem alguna cosa sobressortint."11
Notícies de la presència
castellera a la premsa vilanovina
A la premsa vilanovina la participació
de la Colla Vella per la festa major no fou avançada amb l'anticipació
i l'interès de la vallenca, ja que, defugint de les expectatives
creades arreu, el concurs dels castellers fou amb prou feina inclòs
en la transcripció del programa de festa major, tot just a la vigília
de les celebracions, i fins i tot sense indicar-se la identitat de l'agrupació
participant.
La lectura del programa documenta que, com era
regular llavors, era previst que els castellers actuessin al llarg de dues
jornades, ja que foren contractats per propiciar una protocol·lària
primera actuació de salutació enfront les autoritats de la
vila, el migdia de la vigília de la festa, per a continuació
resseguir la població al seu aire durant la resta d'aquella jornada,
mirant de percebre estipendis d'entre el públic: dels d'una taverna,
d'una casa benestant, ... , i per una gran exhibició, el migdia
de l'endemà, enfront la Casa de la Vila:
"Diumenge, dia 7
(...)
A les dotze, arribada dels Xiquets de Valls, que després de saludar les autoritats, recorreran la vila, aixecant els seus típics castells i espadats.
(...)
Dilluns, dia 8
(...)
A les dotze, es reuniran a la Plaça
de la República tots els balls populars, gegants i Xiquets de Valls."12
D'altra banda, també caldria comptabilitzar
les exhibicions fetes aquí i allà, quan cada element tradicional
feia la seva, pel fet que, al marge de la seva quotidianitat arreu, les
corroborarem posteriorment en aquest mateix text, fins i tot referint-nos
a les de la tarda del segon dia d'estada a Vilanova. Així mateix,
també les podríem intuir a partir de la lectura d'una nota
publicada en la mateixa premsa, que advertia de l'obligatorietat d'adreçar-se
a Salvador Juncosa i Juncosa13
per qualsevol tema relacionat amb els castellers:
"La Comissió de festes de l'Ajuntament
ens prega fem públic que tothom a qui interessi algun assumpte relacionat
amb els Xiquets de Valls, deu haver d'adreçar-se a D. Salvador Juncosa
i Juncosa, que és la única persona autoritzada per la Comissió."14
A més d'això, també voldríem
destacar d'aquella programació el seu caràcter marcadament
laic, arran la separació dels actes religiosos dels lúdics,
i el concentrar-se els actes durant el primer cap de setmana d'agost i
dilluns posterior, i no a redós de la pròpia diada del cinc
d'agost, directriu ja propiciada, malgrat la lògica obstrucció
dels elements conservadors i religiosos, per la majoria republicana l'any
anterior.15
Ressenya de l'actuació
de Vilanova a la premsa vallenca
Referint-nos com es desenvolupà la jornada
castellera a Vilanova, dues són les publicacions consultades que
més extensament recolliren el que aleshores succeí: La
Crónica de Valls16
i Joventut17.
Arran la uniformitat de criteris que ambdues mostren, i per no fer més
extensiu el nostre relat, anirem intercalant els textos més il·lustratius.
En primer lloc, d'entrada, Joventut presentà
de satisfactòria l'actuació de Vilanova, ja que donà
a entendre que els castellers vallencs saberen respondre amb contundència
al repertori exhibit pels vendrellencs per Santa Anna:
"Veritablement es pot qualificar de grandiosa
l'actuació de la colla vella a Vilanova i la Geltrú el passat
dilluns. Després de la bona actuació dels castellers vendrellencs
tothom esperava alguna cosa més dels castellers vallencs i aquesta
vegada si que els castellers nostres s'han sabut superar a si mateixos
donant un pas decisiu vers els grans castells de trenta anys enrera."
No obstant això, sembla que a la Colla
Vella se li afegí la inoportuna indisposició del valuós
anxaneta Miquelet, un altre cop aquella mateixa temporada en una jornada
de compromís, cosa que féu que les construccions arreu de
la població, la vigília de la festa, a partir de l'arribada
al migdia, a més d'aprofitar-se per exercitar-se, hagueren de servir
per decidir qui havia d'ésser el seu substitut. El redactor de La
Crónica de Valls així ho expressà:
"Sortí la colla vella de nostra ciutat
el diumenge al matí arribant a Vilanova ben aprop del mig dia, durant
tot el dia es feren castells els quals havien de servir per foguejar la
canalla com vulgarment es diu i també per assajar el petit anxaneta
que havia de substituir a Miquelet el qual feia llit a Vilanova pres de
grans vòmits, cosa que durà tota la nit."
Aliens a aquesta inconveniència d'última
hora, sembla que a Vilanova, arran de les expectatives creades, es citaren
gran quantitat de castellers i afeccionats d'arreu per ser testimoni del
fer de la Colla de Rabassó, o de "l'Isidro" tal com recollí
Joventut
que la colla vallenca era coneguda a Vilanova, en referència al
pare, i antic cap de colla, de l'aleshores director. D'entre tots aquells
congregats a la plaça de la Vila, el corresponsal de La Crónica
de Valls reconegué la presència d'elements del
Vendrell, Vilafranca, Valls i, sobretot, de l'Arboç, plaça
on la Colla Vella hi comptava, aleshores, amb un gran nombre d'incondicionals:
"El dilluns feren cap a Vilanova gent de tot
el Penedès, els castellers del Vendrell no hi faltaven per veure
els seus rivals i progenitors, la plana major de l'afició de Vilafranca
també hi era i fins de Valls hi havia aficionats; del poble però
que hi havia més gent disposada a ajudar en tot als castellers vallencs
era de l'Arbós, el poble que avui hi ha més afició."
Arribat el moment fort de l'actuació, sembla
que l'anxaneta Miquelet es sentí una mica alleugerit i, tot i no
trobar-se del tot recuperat, la colla pogué comptar amb el seu concurs;
no així amb el d'altres elements que s'esperaven que concorreguessin
per l'exhibició del migdia, fets que presentem novament amb el testimoni
de La Crónica de Valls:
"El petit Miquelet també hi era ja que
es trobava un xic millor; hi faltaven només alguns castellers com
Claret, Peris I, Pamies, que per diverses causes s'els feu impossible l'anada
a Vilanova".
L'exhibició s'encetà amb un tres
de set, que, segons recolliren les dues cròniques consultades, entusiasmà
al públic per la finura i la pulcritud de les seves formes i la
rapidesa d'execució; així mateix l'atestació de Joventut
afegí el comentari que, en no pujar-hi tots els habituals, s'intuïa
que la colla es reservava per fer provatures en alguna construcció
superior:
"Es començà amb un tres de set
magnífic d'aquells que veiem de dos anys cap aquí, la rapidesa
fou gran i entusiasmà a l'afició. Per la seva formació
es vegé que els castellers vells es reservaven per alguna cosa més".
A continuació d'aquell tres de set seguí
la màxima construcció d'aleshores: el cinc de set, que, tot
i que al baix del pilar central li fugiren les crosses, segons precisà
la ressenya de La Crónica de Valls, quedà molt bé
i es dugué a terme diligentment com una prova més del moment
àlgid que la colla vallenca travessava. El cronista de Joventut,
a més, recalcà l'èxit de la meritòria execució
a la bona defensa dels integrants del pilar central, els noms dels quals
ressaltà:
"Es feu llavors el cinc de set alt, ferm i
ben plantat i sobretot rapidíssim, un error dels baixos féu
que el pilar del mig hagués de treballar entregirat el que li donà
encarar major mèrit principalment a Plana (baix), Poblet (segon),
i Parés (terç). Es desféu molt bé".
Havent aconseguit la Vella la construcció
sostre d'aleshores, i empeses les colles vallenques vers noves consecucions
per l'ascensió dels vendrellencs, el primer cop de timó de
la jornada fou la consecució, per primer cop en aquells anys de
la revifalla, del tres de set aixecat per sota. Castell que pujà
amb serenitat i polidesa, malgrat la sorpresa general i, àdhuc,
d'elements que hi pujaren, tal com corroborem a continuació amb
l'atestació de La Crónica de Valls:
"Vingué llavors el plat fort del dia, la gran sorpresa de tothom, fins dels mateixos castellers que pujaven al castell, fou el tres de set aixecat per baix, castell que es dificilíssim i en el qual s'ha de treballar amb un coratge extraordinari, prova d'això és que els primers anys del segle actual en què el castell de vuit es feia amb relativa facilitat, el tres de set aixecat per baix queia la majoria de vegades i molt poques vegades es podia alçar i menys descarregar un cop fet.
No obstant es pujà bé i es descarregà
facilment, sense que ni un sol moment el castell donés sensació
de perill".
Per la seva part, Joventut, a més
d'alliçonar de la dificultat d'aquell castell, contraposant també
l'exemple dels darrers quatres de vuit d'aleshores, i subratllant la sorpresa
de seva execució, ja que tothom es pensava que es tractava del de
sis, volgué recalcar el mestratge dels executants recollint els
noms dels alineats a Vilanova:
"Es començà llavors a alçar per sota un castell que tothom creia seria de sis, però amb gran sorpresa general i no menys admiració es veié que era el tres de set aixecat per baix.
Es castell es féu fort i es pujà
amb gran regularitat com no es feia els últims anys que s'aixecarva.
El feren els baixos -Plana, Bertran, Vallés (petit)- segons, Parés
(A.), Parés (P.) Rabassó- terços, Quinto, Collet,
Roig- quarts, Matehuet, Brulles, Tralará- dosos, Rosset i Peris
II- aixecador Miquelet- enxaneta, Peris III. Feia uns vint i set anys que
no s'havia fet i advertint que els últims anys es feia el quatre
de vuit i aquest quasi sempre queia "
A rengló seguit, la Colla Vella intentà
la torre de set, castell que, malgrat la seva aparent fortalesa, s'ensorrà
quan tot just l'anxaneta anava a encavalcar-se. Ambdues cròniques
qualificaren de meritòria aquella provatura, atribuint part de la
mala fortuna a la desacostumada feblesa i lentitud del indisposat anxaneta
titular Miquelet. No obstant això, La Crónica de Valls
augurà que la torre de set abans d'aquell estiu en una altra plaça
es veuria descarregada. A continuació presentem la ressenya de Joventut:
"Llavors la colla vella provà un altre
gran castell, el dos de set el qual si no es féu fou més
per desgràcia que per poc art, ja que el castell no havia bellugat
gens i anava fortíssim, quan l'aixecador ja estava posat i l'enxaneta
era dalt a punt de traspassar, el castell caigué sense esperar-ho
ningú, fou més que res la falta d'experiència dels
joves terços que no sabien els cops amagats d'aquest castell. Fou
una verdadera llàstima, si l'enxaneta hagués pujat més
ràpit (estava un xic indisposat) la verdugada fatal hauria vingut
en baixar i a hores d'ara s'hauria repetit la proesa que fa uns vint-i-vuit
anys que no s'ha fet."
Malgrat l'ensurt de la torre, la Colla Vella completà
un quart castell amb un escrupolós quatre de set amb l'agulla, castell
que presentem, novament, amb el testimoni de Joventut:
"Llavors es féu encara i molt net el
quatre de set amb el pilar de cinc al mig, és de les voltes que
més bé i ràpit s'ha fet el castell aquest, sobretot
el pilar quedà més net que mai, (el feien Poblet i Rabassó)."
Finalment, es clogué l'exhibició
amb un pilar de cinc de comiat, parant a segons un vilanoví entusiasta
de la Colla Vella. Es tractava de l'abans citat Salvador Juncosa i Juncosa
?. Continuant amb Joventut, oferim el seu comentari d'aquest darrer
episodi:
"Per últim clogué un pilar de
cinc fet per un aficionat de Vilanova, fervent defensor de nostra colla
vella, al terç hi anava el Rosset."
Malgrat no aconseguir-se aquella presagiada torre
de set, s'ha d'asseverar que durant la diada de Vilanova es realitzà
la millor exhibició del moment, ja que a més de completar-se
el sostre de construccions d'aleshores, se n'afegí una altra de
superior en descarregar-se un tres de set aixecat per sota.
No obstant la dissort amb la torre, ambdues publicacions
també reconegueren que els vallencs travessaven un moment òptim,
que era avalat pel fet d'encarar-se amb exercicis que en el passat eren
catalogats més treballosos que el quatre de vuit, i haver-se completat
la millor exhibició castellera dels darrers anys, fets que, per
altra banda, vaticinaven sonats èxits durant aquella mateixa temporada.
La Crónica de Valls, a més, afegí una mostra
de l'interès d'aquella jornada, en informar que per la tarda, amb
sorpresa, ja que tot sembla indicar que més aviat s'esperava la
provatura de la torre, a Valls es festejà la recuperació
del tres de set aixecat per sota:
"Es pot dir que la colla vella realitzà la millor tasca que s'ha vist en l'últim quart de segle i alguns anys més, esperem que servirà això d'estímul a ells mateixos i d'asperó a l'altra colla vallenca que també va per camins d'una completa recuperació.
A les dues de la tarda començà a correr per Valls la notícia i quasi que ningú ho creia, tanta era la reserva en què s'havia portat aquesta qüestió.
Com a nota curiosa direm que el quatre de vuit que fou l'últim castell que es feu és encara el que més tarda a provar-se i en camvi s'han provat castells que es considerven llavors molt més difícils i queien molt més.
Creiem que no serà aquí on s'aturaran
les colles vallenques en el camí emprès de la reconquesta
de les antigues glòries."
Finalment, Joventut, subratllà que,
entre els diversos exercicis que es realitzaren durant aquella mateixa
tarda, aquí i allà, arreu de la població, en un pilar
de cinc l'aixecador féu la filigrana de la figuereta:
"Durant la tarda de dilluns quasi tota la colla
feia pilars de cinc i fins en un que el segon era Plana l'aixecador hi
féu la figuereta."
Notícies de l'actuació
castellera a la premsa vilanovina
Malgrat la brillantor de la jornada, la premsa
vilanovina que hem consultat no fou tan prolífica, ja que amb prou
feina hem trobat alguna referència del fer dels vallencs a Vilanova.
Per una banda, el Diario de Villanueva,
dins d'una breu ressenya de com succeí la festa, féu només
esment de l'arribada d'uns castellers la vigília de la jornada central
de festa:
"El diumenge de bon matí els balls populars
feren la cercavila per la població despertant els veïns amb
l'espinguet de les gralles. A les onze arribàren la banda de música
del Regiment nº 18 i els Xiquets de Valls."18
Per un altre cantó, el setmanari Democràcia, condescendent
amb el credo de la majoria municipal, fou una mica més generós,
ja que, sense precisar cap tipus de construcció executada, advertí
que els castellers presents a Vilanova havien realitzat alguna gesta:
"... Xiquets de Valls, que aquest any han fet proeses de força,
equilibri, valor i seny, segons la cançó de l'inmortal Clavé.
"19
Respostes a l'exhibició
de Vilanova
Per una part, els Mirons en la festa major de
Llorenç del Penedès, tres dies desprès de l'actuació
de Vilanova, reprengueren la seva particular pressió als vallencs,
car aconseguiren el seu primer cinc de set, l'única construcció
que fins les Neus els separava de les colles vallenques.20
Per una altra, la Colla Nova també no restà
impassible, ja que descarregà el seu primer tres de set aixecat
per sota, déu dies desprès del de Vilanova, durant un assaig
nocturn. Informació que obtenim mitjançant una nota publicada
en una esquerrana publicació, que, a més d'advertir que aquell
castell era en cartera de la Nova, ja per Sant Joan, i que si no és
provà aleshores fou per que la Vella no es decidí enlairar
el cinc de set, ens dóna entendre una dialèctica entre partidaris
d'ambdues colles vallenques que es traduiria als mitjans de comunicació,
i que més obertament, i amb les significacions político-socials
d'aquells atzarosos anys, podríem presentar, per exemple, a Vilanova
en parlar de l'exhibició de les Neus de 1933, cosa que posposem
per una altra ocasió:
"Dimecres d'aquesta setmana, varen assajar els castellers de la Colla Nova, i en dit assaig varen tenir l'atreviment de fer el tres-de-set aixecat per baix. Es veu clarament que dits castellers ja portaven l'intenció de fer-ho, ja que alguns d'ells ho havien escampat alguns dies abans, però, no crec que cap dels molts espectadors que hi havien, ho veiés realitzable, en primer llo, per faltar-hi certs elements indispensables, com succeix en els assajos, i després, per ésser a la nit, i quasi tots vestits amb pantalons, que això és una dificultat molt gran.
Segons rumors que vàrem recollir, ha estat la causa de fer aquest castell la grandiosa propaganda del setmanari Joventut, en fer la resenya de la colla Vella, de Vilanova, car donà una sensació, con s'hi s'hagués tractat del fenomenal castell del quatre-de-nou net, a Tarragona, l'any 78, si la memòria no ens falla.
Aquest castell de tres-de-set aixecat per baix,
la colla Nova l'havia de fer per Sant Joan passat si la Colla Vella hagués
seguit amb el cin-de-set. Ara bé, la Vella lli ha volgut guanyar
l'avançada, car una vegada fet aquest castell que dimecres vàrem
poder presenciar, queden en un mateix pla les dues colles castelleres.
Quina colla és la que s'atrevirà a provar el castell de vuit?."21
No obstant això, la resposta més contundent vindria
de la mateixa Colla Vella, ja que a finals d'aquell mes d'Agost encarrilaria
unes històriques exhibicions a l'Arboç, sobretot, i a Vilafranca.
Confrontació de les dues
colles vallenques a l'Arboç i Vilafranca del Penedès
Un premonitori i optimista article de La Crónica
de Valls, de tot just passada la festa major de Vilanova, sigui
dit de pas, que donava de quasi feta la torre de set de Vilanova, donà
entendre que, entre les dues colles vallenques, la Vella era la que tenia
més a l'abast avançar-se a l'altra en l'aconseguiment de
noves fites, ja que afirmava que, si bé a totes dues agrupacions
no els mancava personal, ni alegria de treball, la Vella, aleshores, manifestava
una major organització i entrenament.22
Presentada com la gran final d'aquell any, superant
en expectatives, fins i tot, la diada de Sant Fèlix de Vilafranca,
com és ben sabut el diumenge 28 d'agost de 1932, la Colla Vella
dels Xiquets de Valls a l'Arboç, després d'anys de no veure's,
va carregar un quatre de vuit, que hi ha qui el presenta com el punt d'arrancada
de l'actual valoració de les construccions només carregades23,
i va completar una torre de set, a més, entre d'altres, d'un tres
de set aixecat per sota; mentre que per la seva part la Colla Nova oferí,
entre d'altres, uns mai menyspreables cinc de set i tres de set aixecat
per sota.24
Dos dies desprès, Sant Fèlix, a
Vilafranca la Vella repetí sort amb la torre de set i el tres de
set aixecat per sota, sense sortir-se'n, per dos cops, amb el quatre de
vuit; mentre que l'endemà, Sant Ramon, reeixí amb el cinc
de set, tres de set, i quatre de set amb l'agulla, entre d'altres, i encarant-se,
infructuosament, amb el pilar de sis.
El ressò d'aquelles gestes fou tan, que
fins i tot premsa vilanovina, que amb prou feina havia esmentat les actuacions
castelleres de la pròpia vila, informà del que havia succeït
a l'interior del Penedès.25
Quatre mots finals
Vista amb la perspectiva d'avui dia, es pot asseverar
que la diada de l'Arbós de 1932 representa una fita en els annals
de la història castellera, però, entenent el concepte de
temporada com l'encavalcament d'una tirallonga de jornades, no ens resulta
forassenyat presentar l'exhibició de les Neus d'aquell mateix any
com un punt d'auge, preparatori del que succeiria setmanes desprès
a l'interior del Penedès, car coincidí que els vallencs,
com en d'altres ocasions, consideraren la plaça de Vilanova vàlida
per arriscar-se en provatures.
Per un altre cantó, l'estudi dels fets
d'aquella temporada ens serveix per subratllar la característica
competitivitat, obertament reconeguda o no per tothom, que comporta la
dinàmica de l'activitat castellera, ja que d'aleshores subratllaríem
la que s'alenava, sobretot, entre les colles vallenques i les diferents
formacions vendrellenques.
Esmentant el concurs dels vendrellencs, malgrat
el refús inicial de la premsa vallenca, així mateix el repàs
d'aquells fets ens serveix ratificar el paper dels vendrellencs en la revifalla
de l'activitat castellera, tal com, lògicament, primer exposava
aleshores la premsa vendrellenca: "La nostra vila, a la qual es deu
la iniciació d'aquest ressurgiment de l'art casteller en el que
va de segle,..."26
D'altra banda, també volem comentar que,
reprenent-se la xarxa d'actuacions, no hi mancava una certa competitivitat
entre poblacions a l'hora de poder comptar amb les construccions més
reeixides, ja que, vistes les que es provaren a Valls i Vilanova, per exemple,
premsa de Vilafranca, amb certa recança, no s'estigué de
desitjar els castells més lluïts al seu torn, tot i que la
mateixa dinàmica castellera així ho acondueix i l'asseveració
d'una continuïtat en les contraccions, i sigui dit de pas, única,
parlant del cas de Vilafranca, ho legitimita:
"Sembla que l'afició dels xiquets pels seus castells, no va pas disminuint, com podrà semblar pel que a casa nostra solen exhibir-nos per la festa major.
No fa gaire a Valls, i com a natural resultat de competència entre les colles "nova " i"vella" es muntaren alguns castells no vistos d'anys: la colla nova va fer els cinc de set, entre d'altres.
I la colla vella a la festa major de Vilanova va provar la torre de set i els tres de set alçats per sota.
A veure què faran els que vindran per
Sant Fèlix a Vilafranca."27
Altres exhibicions significatives es produïren
durant aquell 1932, però no obstant no pretendre fer una memòria
exhaustiva d'aquella temporada castellera no volem acabar sense esmentar
la celebració del primer dels concursos de Tarragona, ja que allí
no hi mancaren els "xiquets de Vilanova" entre el públic
assistent. Conformant un antecedent prou clar dels actuals viatges organitzats
d'avui dia, tot plegat aquesta presència organitzada de l'afecció
vilanovina a Tarragona no deixa de ser un fet més per comptabilitzar
Vilanova i la Geltrú dins del grup de poblacions que formen part
de l'anomenat territori tradicional casteller:
"Per tal d'assistir al gran concurs de colles
de castellers de les comarques tarragonines, que es celebrarà demà
a Tarragona, sortirà a les set del matí un grup de vilanovins
entusiastas admiradors dels Xiquets, en un autòmnibus especial".28
Referències bibliogràfiques