Podeu utilitzar aquesta informació sempre i quan en citeu l'origen i l'autor

LA GELTRÚ: PLAÇA CASTELLERA DURANT EL PRIMER DECENNI DE LA DECADÈNCIA

Autor: Xavier Güell i Cendra

Publicat a: L'Aleta dels Bordegassos


La Festa Major
(Fragment)

Quan ja vestits estaréu
¡Quin rebombori á la casa!
Tots restaréu impacients
Per seguir carrers y places
Cercant los "Xiquets de Valls"
Ab sos baylets de gran trassa
Qu'al enfilarse al "castell"
Enamoran á qui 'ls guayta.

Josep Massana i Tortosa
Vilanova, vigília de les Neus de 19011




Consultant cròniques pretèrites de la nostra vila, trobem que, tal com succeeix en els nostres dies, entremesos i balls populars dels seguicis de Festa Major actuaven regularment a la Geltrú per la diada de la Mare de Déu d'Agost durant el segle passat.
 

En aquest sentit, destriant entre els elements presents en les celebracions de la darrera dècada del segle XIX, destaca poder documentar una regular tanda de referències castelleres geltrunenques2, fet paradoxal, car de llavors, iniciant-se el període històric dit de la decadència castellera, s'assevera que arreu disminuïren progressivament el nombre d'actuacions i el nivell de les construccions, al temps que s'empobrien els seguicis de les Festes Majors.
 

Una explicació d'aquesta singularitat geltrunenca hem cregut poder trobar-la pel fet que una colla de conciutadans, afeccionats acèrrims dels castells, s'entestaren de motu propio a procurar la contractació d'actuacions -i no només per a la Festa Major de la Geltrú-, mitjançant subscripcions populars.
 

D'aquesta manera, trobem que al 1892, havent hagut ja castells per la Festa Major de les Neus, els nostres entusiastes promogueren tornar-ne a gaudir dies després aprofitant l'avinentesa de la Festa Major de la Geltrú:
 

Entre los vecinos de la parroquia de Santa María de la Geltrú, se está efectuando una suscripción al objeto de contratar los "Xiquets de Valls" para el domingo y lunes próximos, en que aquella parroquia celebra la Fiesta Mayor.3 Proposta que en aquella ocasió es materialitzaria, ja que a continuació, en la premsa, es comunicà l'èxit total de la convocatòria, tot i coincidir la Festa Major de la Geltrú amb altres diades festives d'arreu:
  Ayer salió una comisión de vecinos de la parroquia de Santa María de la Geltrú, al objeto de contratar una de las "collas de Xiquets de Valls", para dar más animación á la Fiesta Mayor de la feligresía mencionada.

Dado el gran número número de localidades que en los días 14, 15 y 16 del actual, celebran la Fiesta Mayor, no sabemos si á los vecinos de la Geltrú les será fácil conseguir se realicen sus aspiraciones.

(...)

Por noticias de última hora sabemos que la COLLA DE XIQUETS ha sido contratada. Lo celebramos por los geltrunenses.4
 

 Seguint desvetllant interès la iniciativa, també es considerà adient donar a conèixer l'inici dels exercicis a la vila en aquell any mitjançant la premsa, documentant-se que, com fou regular, presentant-se el migdia de la vigília de la festa, els castellers solien actuar al llarg de dues jornades:
  A las doce de la mañana de hoy, hará su entrada en esta villa la "colla dels Xiquets de Valls" recientemente contratada por algunos geltrunenses.5 Circumstància que, en acomplir-se llavors, propiciava una protocol·lària primera actuació de salutació enfront la casa del batlle de la vila. Continuant al 1892, de la crònica de l'arribada de la colla castellera se subratllaria la quantia dels seus components:
  Hoy al mediodía llegó la "colla dels Xiquets de Valls", que está constituida por 36 ó 40 individuos, habiendo ido á saludar inmediatamente al Sr. Alcalde.6 Referint-se a aquesta darrera xifra de castellers desplaçats a la nostra vila, avui dia es podria especular sobre si el nivell de les actuacions que es realitzaren en aquella ocasió fou en correspondència a la migradesa dels efectius referenciats, o de més reeixit, comptant-se amb el llavors més maximitzat ajut d'eventuals elements locals, ja que en aquell temps, a diferència dels nostres dies, les colles no solien desplaçar gaires components. Per altra banda, també es podria justificar que tal circumstància es donà pel fet de situar-nos ja durant la decadència castellera, per la en aquell moment minva d'efectius en cada colla, o perquè a la Geltrú es deuria haver desplaçat una representació mínima, sota l'estol d'un petit liderat, desglossada la colla en coincidir l'actuació en una diada amb d'altres del calendari tradicional.
 

Fos com fos, tot i que no es discutí la validesa del to festiu que imprimiren els exercicis castellers, comptant llur ineludible acompanyament musical, sembla que el nivell de les execucions d'aquell any no fou l'esperat, en emmirallar-se amb allò aconseguit durant la recent passada Festa Major de Vilanova:
 

Hemos tenido con la Fiesta Mayor de la Parroquia de la Geltrú una segunda edición de "Xiquets de Valls" que ha venido á confirmar aquello de "nunca segundas partes fueron buenas". Con todo, mucho contribuyeron con los alegres y estridentes sones de sus chirimias y tambores y sus arriesgados "castells", á dar animación á la parte más antigua de nuestra villa.7 Tot i això, sembla que en aquella edició es pogueren desenvolupar diverses exhibicions destacades, que deurien ser les mateixes d'altres anys. En primer lloc, a més de l'abans comentada inicial de davant de la casa del batlle, dues de consecutives després de l'Ofici de Festa, la primera d'elles a la plaça del Pou, escenari habitual, aleshores, de celebracions festives geltrunenques, i una segona, de protocol·lària, davant de la Casa de la Vila; no obstant això, al 1892 se n'hi afegí una més el vespre de la diada a l'interior del Tívoli Villanovés, espai d'esbarjo del nostre vuit-cents, situat on avui dia trobem la Casa d'Empara, que, com la de la Casa de la Vila, fou a la banda de Vilanova:
  El lunes 15 de los corrientes, después de concluídos los Divinos Oficios en la iglesia parroquial de Sta. María de la Geltrú, los "Xiquets de Valls" levantaron sus torres y castillos en la Plaza del Pozo, ante una apiñada multitud, que aplaudió la habilidad y limpieza con que fueron levantadas.

Despues de dicho punto, y también ante numeroso público, las levantaron en la plaza de la Constitución, frente las Casas Consistoriales, y por la noche, dentro el local del Tívoli Villanovés, lo que causó una verdadera sorpresa.8
 

 D'altra banda, també s'haurien de comptabilitzar les construccions fetes quan s'acompanyava a autoritats civils o religioses, i les exhibides aquí i allà, quan cada ball tradicional feia la seva pel seu compte, recorrent la vila al seu aire, tractant de recaptar estipendis d'entre el públic: dels d'una taverna, d'una casa benestant, ...
 

Referint-se al fet, que al principi comentàvem, que la decadència castellera s'entortolligà amb un progressiu empobriment dels seguicis de Festa Major, arran d'un cert canvi dels costums culturals i lúdics, hem de ratificar tals afirmacions ja que, com a exemple, al 1892 a la Geltrú, a més dels castellers, només es comptabilitzà la participació d'una colla de cercolets:
 

Este año ha amenizado la Fiesta Mayor los "Xiquets de Valls" con sus arriesgados trabajos denominados "torres y espadats". También hemos tenido "lo ball dels cercolets".9 En d'altres edicions, en canvi, hi ha la constància que es programaren jornades més ambicioses, car al 1897 a més de decidir-se, en primer lloc, la contractació de la Colla Nova dels Xiquets de Valls, s'esperava també l'emparaulament de la Colla Vella, present en la darrera Festa Major de les Neus amb un intent de torre de ocho que en muchos años ha no verificado en nuestra villa10:
  Se nos dice que para celebrar la próxima Fiesta Mayor de la Geltrú se ha contratado la colla nova de Xiquets de Valls, y que se está en tratos con la que animaba nuestras calles la pasada Fiesta Mayor de Villanueva11. Contractacions que s'aconseguirien llavors, tot i tractar-se d'una diada, cal subratllar-ho, on són comptades tantes Festes Majors. Arran de la tradicional rivalitat entre ambdues agrupacions, i que sobreentenem de la lectura d'una breu nota, som del parer que es deuria haver desenvolupat al 1897 un alt nivell de construccions:
  Para la próxima Fiesta Mayor de la Geltrú ha sido contractada la Colla dels Xiquets de Valls que estuvo en esta villa en las pasadas fiestas12.

... recorriendo la villa las dos collas del Xiquets de Valls, haciendo sus arriesgadas torres y espadats con especial competencia13.
 

 Referint-se a la de l'any 1899, cal comentar que s'intentà repetir el programa de 1897, cosa que fracassaria estrepitosament, car malgrat una primera i afalagadora perspectiva, al final no concorreria a la Geltrú ni tan sols una agrupació:
  Dícese que para la fiesta mayor de la Geltrú serán contratadas dos "collas de Xiquets de Valls"14.

Contra lo que se había dicho no han venido los "Xiquets de Valls", de modo que la Fiesta Mayor de la Geltrú se reducirá hogaño á la función religiosa y "ball de bastons"15.
 

 No obstant aquesta fatalitat, cal anotar el distint encert dels anys 1898 i 1903, ja que tot i participar només una colla, en aquells dos anys coincidí que no es contractà cap agrupació per la Festa Major de Vilanova.
 

D'aquell 1898, documentem l'anunci de la seva contractació, la seva arribada el migdia de la vigília de festa, i el seu discórrer per la vila al llarg d'aquella mateixa tarda:
 

Según rumores, animará más la fiesta la colla de los "Xiquets de Valls".16

Al medio día de ayer llegaron los "Xiquets de Valls", recorriendo la población y difundiendo en ella la natural animación.

Por la tarde empezaron á ejecutar sus arriesgados ejercicios con gran contentamiento de la gente aficionada á las emociones fuertes17.
 

 De 1903, hem recollit la reiteració de l'habitual modus dels organitzadors de sufragar les despeses, comptant aquest cop amb l'afegit d'una subvenció de la corporació municipal per valor de 125 pessetes18:
  Los aficionados á los "Xiquets de Valls" están buscando allegar fondos para contratarlos para la próxima fiesta mayor de la Geltrú.

Dado el conocido gasto que representa creemos que fracasará el intento19.
 

 Per un altre cantó, seguint al 1903, a més, el relat de la contactació amb la Colla Vella de Valls i el subsegüent anunci del compromís d'aquella agrupació d'actuar a la Festa Major de la Geltrú:
  Ayer salió para Valls una comisión de villanoveses al objeto de contratar la "colla vella dels Xiquets" para la próxima fiesta mayor de la Geltrú20.

Por la comisión villanovesa que según dijimos fué el otro día á Valls ha quedado definitivamente contratada la "colla vella dels Xiquets" para la próxima fiesta mayor de la Geltrú21.

Para la presente Fiesta Mayor de la Geltrú hállase contratada, según se nos asegura, la "Colla vella de los Xiquets de Valls", lo que contribuirá á dar mayor animación á las fiestas22.
 

 Finalment, a part de la identitat del cap de la colla castellera, d'aquell 1903 hem establert la puntualització que, a diferència del que havíem vist ara, no es programaren actuacions durant la vigília de festa:
  Mañana sábado de siete á ocho de la misma debe llegar á esta villa, según nos participa la comisión iniciadora, la "colla vella dels Xiquets de Valls" dirigida por el tan popular Isidro Rabassó23. Circumstància que corroborem pel fet que la crònica dels actes de la vigília esmentà el concurs dels mateixos elements de la passada Festa Major de Vilanova, on no participaren castellers, i que la crònica dels actes del dia següent sí referencià la presència castellera:
  Ayer vigilia de la fiesta mayor de la Geltrú recorrieron nuestras calles las mismas mogigangas que en la recién pasada de Nuestra Señora de las Nieves24.

La fiesta mayor de la Geltrú ha transcurrido con igual animación y mogigangas que la de Villanueva, salvo la diferencia en más de los "Xiquets de Valls". En cambio no aparecieron los gigantes. Y vàyase lo uno por lo otro25.
 

 Una actuació que podria presentar-se més discreta podria ser la de 1900, car aquell any ja s'enlairaren castells per la Festa Major de Vilanova. D'aquella edició hem recollit la notícia de la seva arribada el migdia de la vigília i la protocol·lària salutació en honor de la màxima autoritat municipal:
  Ayer, á medio día llegaron á esta villa los "Xiquets de Valls", dirigiéndose al domicilio del Sr. Alcalde, donde se efectuaron con fortuna sus arriesgados ejercicios. Asimismo recorrerán hoy como ayer nuestras calles los "balls de bastóns, gitanas" y demás mogigangas, al igual que en la pasada fiesta mayor de Ntra. Sra. de las Nieves26. Per un altre cantó, no oblidant que els castellers vallencs rebien el suport de nuclis reeixits d'afeccionats locals, en les seves actuacions arreu del territori tradicional durant la passada centúria, volem reflectir un exemple visceral que el substrat casteller batia i es mimetitzava a la nostra vila. En aquest sentit, presentem unes espontànies, i alhora desafortunades, construccions que uns envalentits conciutadans -i ben segur passats de rosca- s'entestaren a aixecar l'any 1893 durant la gatzara del torn de la plaça dels Lledoners, en unes, llavors, populoses Festes de la Capbuitada:
  En la plaza Lladoners y calles inmediatas hubo anteanoche extraordinaria aniamción por celebrarse la fiesta del barrio con iluminaciones y danzas que amenizaba la orquesta dirigida por el maestro Sr. Sans.

Unos jovenes que se empeñaron llevar á cabo los arriesgados ejercicios de los "Xiquets de Valls", por poco pagan caro sus empeños, pues una de las muchas veces que se vinieron al suelo, quiso la mala suerte que uno de ellos se ocasionara una herida en la cabeza, siendo conducido á su domicilio perdido el conocimiento. Se le prestaron los ausilios necesarios y reconocida la herida por un facultativo, resultó ser, afortunadamente, de poca importancia27.
 

 I ja per finalitzar aquest recull de dades, no ens volem estar de dir que no només s'ha volgut presentar el testimoniatge dels anhels castellers d'una vila, sinó sumar una aportació més en la tossuderia col·lectiva que persistí en l'anomenat territori tradicional casteller a l'inici d'un període que resultaria delicat per a la perennitat de tals exercicis; amb el particular afegit que en el cas concret dels geltrunencs, tal empresa va haver de succeir en unes jornades del calendari on coincidien -i coincideixen- tantes Festes Majors, i en una vila on la Festa Major principal se celebrava -i se celebra- just deu dies abans; malgrat tot, a la Geltrú encara en ocasions se somnià a monopolitzar la presència de dues colles vallenques.
 

Gràcies a la suma d'accions d'arreu com les d'aleshores, del passat ens llegaren una pràctica que avui dia, privilegiats, gaudim en forma d'una segona època d'or. Que per molts anys continuï !!
 
 

Xavier Güell i Cendra

 

Referències bibliogràfiques

  1. La Defensa, Vilanova i la Geltrú, 3 d'agost de 1901, pàg. 252.
  2. No obstant això, el vendrellenc Pere Ferrando planteja una hipotètica i, al mateix temps, dubtosa referència castellera a la Geltrú ja al 1852, basant-se en què el text del programa de festes, inclòs en el Diario de Villanueva del 12 d'agost de 1852, anunciava per a la tarda de la vigília l'execució d'uns genèrics castells: Por la tarde saldran las comparsas denominadas Diablos, Bastons, Mal casats, etc. etc... ... A su regreso a las Casas Consistoriales ejecutaran sus correspondientes evoluciones, castillos, etc. Pere Ferrando. "Presència castellera a Vilanova al segle passat. Els Xiquets de Valls". Diari de Vilanova, Vilanova i la Geltrú, 18 de març de 1988, pàg. 36. Tot i la brevetat de la ressenya, volem afegir també la nostra recança, ja que potser el redactor del programa deuria haver volgut referir-se als exercicis finals dels balls de pastorets o cercolets, o als de la moixiganga local, presents llavors a la nostra vila.
  3. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 12 d'agost de 1892, pàg. 3.
  4. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú,13 d'agost de 1892, pàg. 3.
  5. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 14 d'agost de 1892, pàg. 3.
  6. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 15 d'agost de 1892, pàg. 3.
  7. Dr. Hall-ado."Un vistazo por la Villa". Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 21 d'agost de 1892, pàg. 1.
  8. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 18 d'agost de 1892, pàg. 3.
  9. La Defensa, Vilanova i la Geltrú, 20 d'agost de 1892, pàg. 311.
  10. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 29 de juliol de 1897. Citat a Pere Ferrando. "La presència castellera a la Vilanova del segle passat. Les dues Festes Majors compten amb els Xiquets de Valls". Diari de Vilanova, Vilanova i la Geltrú, 15 d'abril de 1988, pàg. 32.
  11. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 10 d'agost de 1897. Citat a Pere Ferrando, op. cit. núm. 10.
  12. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 13 d'agost de 1897. Citat a Pere Ferrando, op. cit. núm. 10.
  13. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 17 d'agost de 1897. Citat a Pere Ferrando, op. cit. núm. 10.
  14. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 10 d'agost de 1899, pàg. 3.
  15. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 15 d'agost de 1899, pàg. 2.
  16. La Defensa, Vilanova i la Geltrú, 13 d'agost de 1898, pàg. 254.
  17. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 15 d'agost de 1898, pàg. 2.
  18. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 15 d'agost de 1903, pàg. 3. Consultat el text resum d'aquella sessió municipal, a més hem referenciat la identitat d'un dels organitzadors: ... También se dió cuenta de una instancia, suscrita por José Soler y otros vecinos de esta villa, pidiéndo una subvención para los "Xiquets de Valls" que tienen contractados con motivos de la Fiesta Mayor de la Geltrú, los días 15 y 16 del actual. Acordando el Ayuntamiento concederles la cantidad de Ciento y veinte y cinco pesetas. Sessió municipal de 13 d'agost de 1903. Arxiu Històric Municipal de Vilanova i la Geltrú.
  19. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 7 d'agost de 1903, pàg. 3.
  20. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 11 d'agost de 1903, pàg. 3.
  21. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 12 d'agost de 1903, pàg. 3.
  22. La Defensa, Vilanova i la Geltrú, 14 d'agost de 1903, pàg. 274.
  23. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 14 d'agost de 1903, pàg. 3.
  24. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 15 d'agost de 1903, pàg. 3.
  25. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 16 d'agost de 1903, pàg. 2.
  26. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 15 d'agost de 1900, pàg. 3.
  27. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 9 de juny de 1893, pàg. 3.