Els Bordegassos de Vilanova han aconseguit ser una colla de nou, tot i que el camí no ha estat gens fàcil. Enrera queden anys de sacrifici amb moments bons, però amb moltes etapes difícils. Amb la consecució del 3 de 9 amb folre són molts els vilanovins que tenen un motiu de satisfacció. Entre ells, en Joan Borbonés, que als 71 anys segueix els castells amb la mateixa passió que ho feia a principis dels anys 70. Té el títol de soci honorífic dels Bordegassos i el consideren el fundador impulsor de la colla. Ell però, només considera que va posar la llavor del que seria després la colla castellera dels Bordegassos de Vilanova.

L’any 1971, en Joan Borbonés era el coordinador de les colònies d’estiu que es feien a Font-Rubí. A part de tenir devoció pels castells, també conduïa un Seat 124. D’instructors hi havia una colla de joves vilanovins, que no els va costar gens acompanyar al Joan a moltes places on les colles castelleres feien les seves actuacions. Amb aquell 124 van començar a desplaçar-se per aquelles poblacions amb tradició castellera. I va començar a néixer l’esperit casteller entre aquests vilanovins. De mica en mica, aquests joves es van començar a aficionar als castells i van introduir-los en els jocs que preparaven per als nens de les colònies.

De fet, el nom de Bordegassos també el podem buscar a Font Rubí. Segons ens recorda en Joan Borbonés, el nom de "bordegàs" el feien servir habitualment per cridar-se els uns als altres.

L’any 1972 alguns d’aquells monitors de colònies van constituir la colla castellera dels Bordegassos de Vilanova, i sempre han tingut un record per al Joan Borbonés. El 23 d’abril de 1972 és la data de naixement de la colla, i va ser precisament davant de casa seva al carrer de les Balears, que els de la camisa groc terrós van aixecar el seu primer castell, un pilar de 4. Els Bordegassos no van oblidar els seus orígens, i durant més de 20 anys van seguir anant a casa dels Borbonés, el dia del seu aniversari.

Només entrar a la casa, un s’adona que està entrant en un petit museu casteller. Fotografies i més fotografies, no només dels Bordegassos, omplen les parets del passadís de casa d’en Joan. Al menjador, les fotografies es combinen amb quadres, dibuixos i records castellers. Tot plegat una passió que ha compartit amb el folklore tradicional i la pràctica de l’esport, especialment l’hoquei.

Va ser membre del Ball de Diables de Vilanova, i és un entusiasta de la Festa Major de Vilafranca. Manifesta que als vilanovins ens ha faltat durant molts anys la tradició i la vocació que a la capital de l’Alt Penedès han tingut pels seus balls i la seves tradicions. Tot i això, Joan Borbonés considera que s’està recuperant, i que cada any més, la Festa Major de Vilanova té més pes i presència. Després de la Guerra Civil, en Joan Borbonés ens explica que es va anar enamorant de la Festa Major de Vilafranca, perquè segons ell, hi ha una diferència de mentalitat i de forma de ser. Tot i això, aquest impulsor de la cultura castellera a Vilanova reconeix que, en els últims anys, la Festa Major de Vilanova ha anat guanyat terreny, especialment en els últims 10 anys.

Quan li preguntem què han representat els Bordegassos per a Vilanova i a per a ell, el nostre protagonista ha estat contundent: "Ells m’han donat més alegries a mi, que jo a ells". Aquestes són les mateixes paraules que va utilitzar quan li van entregar la placa de soci d’honor de la colla castellera. De fet, aquesta afirmació l’estén a la resta de la ciutat, ja que considera que ells han promocionat Vilanova per totes les ciutats per on han passat, mentre que Vilanova no s’ha bolcat amb ells. En aquest punt de la conversa, en Joan Borbonés ens dóna a conèixer una altra de les seves passions: la gastronomia. Seguidor de Nèstor Lujan, considera que el Xató no ha de ser un element de promoció de Vilanova, ja que avui no tots els ingredients són autòctons de la ciutat. Proposa, però, la promoció d’una gastronomia del peix, especialment la Sopa Blanca.

De tots aquests anys, en Borbonés destaca el caràcter integrador dels Bordegassos. Al punt que recorda que Vilanova no té una societat associativa, posa de manifest el paper que han jugat els Bordegassos durant aquests anys. Per explicar-nos aquesta afirmació, posa un exemple per clarificar-nos la seva opinió: "els castells van propiciar que molt joves estiguessin units fent pinya als castells. Però després s’han distanciat perquè han triat opcions polítiques diferents. No hi ha cap associació tant integradora com els castells".

En Joan Borbonés espera que els Bordegassos segueixin en aquesta línia castellera que han iniciat. Considera que la canalla és bàsica, per la qual cosa, cal treballar per buscar sempre recanvis. Però per sobre de tot, creu que cal potenciar la colla com a entitat integradora, per la qual cosa cal potenciar l’activitat social al seu local.