NOTÍCIES DELS CASTELLERS DE VILAFRANCA DELS PRIMERS ANYS DE LA RENAIXENÇA
Autor: Xavier Güell i Cendra
"i si els Xiquets fan torres
més bones que l’altre any,
i si els Xiquets fan torres,
castells i espadats,
i si els nois de la vila
els fan tan ben parats."1
Els vilafranquins representen un paper
insubstituïble en els annals de la història castellera; entre
d’altres motius, perquè sempre han guardat una continuïtat
única de les actuacions castelleres a casa seva -fins i tot durant
la difícil darrera dècada de la decadència-, a més
de no estar-se d’enrolar-se en el passat en les files de les mítiques
colles de Xiquets de Valls -ja que els vallencs es refiaven aleshores de
la comunió amb afeccionats d’arreu on actuaven-.
En aquest sentit, no ens hauria d’estranyar
que hagin moltes referències castelleres que esmentin Vilafranca.
Una d’aquestes és la següent de 1899, que tot i que pugui resultar
curiosa, nosaltres la presentem perquè posa de manifest l’atracció
que la vila penedessenca ha anat exercint al llarg dels anys: "Y dale con
los dichosos guarda-términos. Según se nos asegura esta semana
han sido declarados cesantes dos de ellos que abandonaron el servicio para
trasladarse á Villafranca con una "Colla de Xiquets de Valls."2
Així mateix, la magnitud del
Sant Fèlix vilafranquí també la podríem exemplificar
parlant del nombrós públic que hi acudeix any rere any, un
fet que donaria peu a comparacions com la següent, en produir-se aglomeracions
de públic a la plaça de la Vila de Vilafranca en ocasió
d’altres esdeveniments: "Com en els dies de festa major, quan els "castellers"
del camp de Tarragona i del Penedés, allí mateix hi alcen
atrevits, cepats i airosos "Castells", hi havia en aquells carrers una
atapeida gernació."3
No obstant això, la nostra intenció
es presentar el què aquesta darrera nota també exposava,
és a dir, que vilafranquins s’atrevissin a manifestar-se com a castellers,
i a més, per sí sols, veient que no se’ls podia assegurar
actuacions a la seva vila o que aquestes no serien el suficient reeixides,
i en uns anys en els quals era recent l’exemple dels Nens del Vendrell
o dels Xiquets de Tarragona. En relació a això, anem a estudiar
les festes majors de Vilafranca compreses entre els anys 1926 i 1930. Vegem-ho
Sant Fèlix 1926:
les dues colles vallenques cara a cara
La Festa Major de Vilafranca de 1926
resulta significativa per diversos motius. En primer lloc perque la premsa
vallenca subratllà que hi actuaren les dues Colles de Xiquets de
Valls, ja que coincidí que aquestes no participarien en la Festa
Major de Valls -Sant Joan- d’aquell any. Un fet aquest que es repetiria
en d’altres edicions -com anirem veient-, i que la premsa vallenca ho aniria
contraposant cada cop amb la fidelitat dels vilafranquins als castells,
tot i el baix nivell que les colles vallenques oferien aleshores. Un exemple
d’aquests solts és el següent de La Crónica de Valls:
"Luego, debe procurarse que no haya fiesta mayor sin castells. Si éstos
no han desaparecido del todo, puede agradecerse al Ayuntamiento de Vilafranca,
el cual casi todos los años los ajusta. Si Valls siguiese su ejemplo
(que más que seguir lo debiera darlo) se evitaría su desaparición.
Cierto que están decadentes, mas por esto requieren el ajeno apoyo.
El estímulo tutelar precisamente debe guardarse para los débiles,
no para los pujantes. Una fiesta sin castells, resulta en Valls descolorida.
Antes de buscar lo exótico, debemos conservar lo nuestro."4
Acció Comarcal s’expressaria en termes semblants.5
Així mateix, Sant Fèlix
de 1926 també destacaria pel fet que els vallencs hi exhibiren les
màximes construccions d’aleshores -tret que es procuraria repetir
en les edicions següents, tal com anirem comentant-. "La colla vella,
o sea la de Rabassó, levantó el quatre de set, el tres de
sis aixecat per baix, el dos de sis y el pilá de cinc, descargado
en el balcón. Le cayó el tres de set," mentre que "La colla
nova, o sea la de l’Escolá, levantó el tres i quatre de set,
el tres de sis aixecat per baix, deixant-lo net, y el pilá de cinc,
también descargado en el balcón. Le cayó el dos de
sis."6
Finalment, ja que una crònica
vilafranquina assenyalà que "la colla vella eren uns seixanta homes
i a la nova uns quaranta,"7 no ens hauria
de sorprendre que ambdues plantilles castelleres haguessin estat engruixides
llavors amb el concurs d’elements vilafranquins; cosa la qual podem ratificar
en parlar-se en el mateix text acabat de presentar que "els homes bregats
en aquesta feina del Vendrell, Arbós i Vilafranca" actuaren al costat
de la Colla Vella. En l’edició posterior -com a continuació
veurem-, vendrellencs actuarien a Vilafranca per primer cop sota la disciplina
d’una colla pròpia.
La Colla Unificada,
una falàcia ?
A finals de juliol de 1927 diverses
publicacions es feren ressò de la fusió de les dues Colles
de Xiquets de Valls, arran que a Valls es pretengué reunir efectius
"per tal de treure’n una de forta que revifi les gestes pretèrites,"8
entre d’altres motius, veient-se la iniciativa de la fundació dels
Nens del Vendrell i els Xiquets de Tarragona l’any anterior. Aquesta idea
hom s’ha acceptat en múltiples treballs històrics. Amb tot,
des
de l’actual Colla Vella sempre s’havia argumentat -d’acord a fonts orals-,
que el que succeí aleshores fou que la Colla Nova es desfé
i que alguns membres de la Nova es passaren a la Vella per no deixar de
fer castells.9
Per la nostra part, nosaltres podem
compartir ara el criteri que havien defensat els de la Vella, ja que, a
més de la coneixença dels seus testimonis, hem trobat referenciada
la discontinuïtat dels de la Nova en un text de la pròpia Colla
Nova. Aquest document fou escrit per relativitzar
l’èxit de la Colla Vella en el Concurs de Tarragona de 1932. No
obstant això, el que ara ens pertoca és que el text justificaria
la derrota de la Nova -per l’autor, com no, injusta-, entre d’altres qüestions,
arran que els de la Colla Nova feia poc que s’havien reorganitzat, cosa
que no havia succeït amb els de la Vella. El text al qual fem menció
diu: "La colla Nova dóna les gràcies a tot el poble vallenc
... ... I per acabar, volem fer avinent que aquesta colla tan sols fa dos
anys que actua i que la Vella en fa set."10
Així mateix, el Cap de la Colla Vella d’aleshores, el Ramon Tondo
i Dilla, "Gravat de Rabassó", també ho deixaria dit en diverses
ocasions, una de les quals fou reproduïda ara fa un any en la publicacióque
ara teniu a les mans.11
El creure’s que les dues colles vallenques
s’ajuntaren el 1927 es devia justificar en veure’s actuar conjuntament
elements de les dues colles, tradicionalment antagòniques. El redactor
de La Crónica de Valls seria el primer en entendre-ho,12
a continuació els de la resta de publicacions vallenques i corresponsalies
provincials, i amb els anys l’error faria fortuna.
Una colla vallenca
i una vendrellenca a la mateixa plaça per primer cop
El 1927 els castellers no actuaren a
Valls per Sant Joan -ni actuarien en el següent, com ja comentarem-.
A Vilafranca, en canvi, sí, tot i que algú opinava que, si
bé no havien de faltar per festa major, eren aleshores "com una
relíquia del passat, com un número per a ensenyar als forasters."13
Així doncs, contractada la Colla
Vella per actuar a Vilafranca, aquesta hi assoliria "castells i pilars
de bona execució" -un altre cop els millors de llavors-. El "tres
i quatre de set", "dos de sis" ordinari i el aixecat per baix -una modalitat
castellera reduïda avui dia a l’erecció de pilars i tresos-,
pilars de diverses menes, tots molt nets."14
La mateixa ressenya que hem utilitzat finalitzaria comentant que ja s’albirava
una revifalla de l’activitat castellera. Reduïts els vallencs a una
sola colla, els vilafranquins contractaren "una colla de "Xiquets del Vendrell"
per incentivar la diada de Sant Fèlix.15
Era la primera actuació d’una colla vendrellenca a Vilafranca, i
a més, la primera ocasió que uns vallencs i uns vendrellencs
competien cara a cara.
Així mateix, els afeccionats
vilafranquins no deurien separar-se massa estona dels castellers, en veure’s
el que succeí durant la marxa dels vallencs: "Una nota molt agradable
i emocionant va ésser el comiat que es dedicà als Xiquets
de Valls la nit del 31. Se’ls regalà una cíndria d’honor
i des del café del Nen a so de gralles i tabal foren acompanyats
fins a la plaça on els esperava el camió que els havia de
conduir a Valls. En el moment d’arrencar l’auto varen engegar-se crits
de Visca Valls, Vilafranca, Visquen els Xiquets de Valls, etc Un públic
molt nombrós i entusiasta presencià aquest acte tan simpàtic
com espontani."16
Vilafranca 1928: l’any
de les dues festes majors
A Valls es tornaren a quedar sense castells
per Sant Joan de 1928. La premsa vallenca bé prou que ho lamentà,
recordant que altres poblacions -entre elles Vilafranca- havien gaudit
d’actuacions castelleres la darrera temporada: "Vilafranca, Arbós,
Vilanova ... poden infondre optimisme i coratge als nostres "Xiquets".
En canvi, Valls, breçol de la seva quitxalla "enxanetaire", té
de plorar-ne tota l’absència, en la Diada de la seua festa major!
Quina decepció!"17
Com heu pogut llegir, aquesta darrera
nota també esmentà que els components del pom de dalt fossin
vallencs, cosa que ens indueix a sobreentendre que podia ser freqüent
la participació d’elements no vallencs en els pisos inferiors -que
és el que estem pretenent exposar en el cas de vilafranquins-.
Com quasi sempre ha succeït, a
Vilafranca no faltaren els castells aquell any per Sant Fèlix. Abans,
però, n’hagueren en una altra celebració vilafranquina: la
del carrer Sant Bernat del diumenge 8 de juliol. A la premsa vallenca també
se’n parlà, però de maneres diferents. Mentre que La Crónica
de Valls es limità a informar que "Reunidos en el Bar Bota, el domingo
pasado nuestros "castellers" partieron a primera hora de la mañana
para Villafranca, para tomar parte en la popular fiesta de la calle de
S. Bernardo,"18 Acció Comarcal insistí
de nou en el fet que els vallencs havien d’emmirallar-se de la fidelitat
vilafranquina als castells: "Demà, la colla de "Xiquets de Valls",
es traslladarà a Vilafranca del Penedés, per tal de pendre
part a unes festes que s’hi celebraran. Cal que els vallencs en prenguem
exemple."19
La programació de la festa del
carrer Sant Bernat que inclogué castells fou la següent: "A
las 9, llegada de los "Xiquets de Valls", pasada por la villa y primeros
Castells i Torres en la calle... ... A las 12 y media, los Xiquets se dirigiran
a la Casa de la Villa, frente la cual levantarán una vez más
sus atrevidos Castells y Torres. Seguidamente, en el Bar "Grop-Nou, de
Ramón Prats, se celebrará un espléndido Banquete de
carácter íntimo en obsequio a los Xiquets... ... Tarde. A
las 3, Castells i Torres en la calle. Seguidamente los Xiquets recorrerán
la población, ejecutando los mismos números en diferentes
sitios ... ... A las 8, los bravos Xiquets se despedirán de Vilafranca
efectuando de nuevo en la calle de S. Bernardo sus últimos y arriesgados
Castells y Torres."20
Com heu pogut observar, els castells
foren alçats arreu de la vila i al migdia davant de la Casa de la
Vila. No obstant això, el centre de la festa era al Bar Grup-Nou
-també conegut per Cal Noi-Noi, en els baixos del Museu del Vi-,
un nucli de dinamització de la vida castellera de Vilafranca que
esmentarem en diverses ocasions a partir d’ara.
Les primeres camises
vallenques
Les cròniques que hem consultat
referents a aquesta actuació no ens han indicat la relació
dels castells que s’alçaren aleshores. Tot i això una d’aquestes
és important, ja que representa la -fins ara- primera referència
d’uniformitat de castellers vallencs -una característica que apareix,
juntament amb d’altres, durant el període de la renaixença,
i que si bé no ha alterat l’essència dels castells, si que
ha transformat la presentació d’aquests avui dia-. El text al qual
fem esment és el següent: "sols i lliures ens semblaven (portaven
camisa vermella) com una flama ingent que s’enlairés espai amunt."21
Referint-se a la mateixa celebració
i també al vestuari dels castellers, però sense l’apreciació
de la nota anterior, és la gasetilla següent: "Per la festa
del carrer de Sant Bernat, que tant de tro va fer, vàrem veure que
els Xiquets de Valls anaven correctament uniformats, amb llurs vestits
propis, la qual cosa, demés d’ésser una bella nota de color,
demostrava un desig de rehabilitar els atrevits castells que sovint semblaven
un munt de roba d’encants. Aquell dia presentaven una aparença polícrom
d’un pantejant campanar de Gaudí."22
D’altra banda -seguint amb la festa
del carrer de Sant Bernat-, mentre uns vilafranquins celebraren l’encert
de convidar als castellers vallencs, ja que "El carrer de Sant Bernat és
una cosa viva i palpitant. Hi ha harmonia, disciplina i humor. Sense això,
no haurien vingut els castellers abans de la festa major,"23
d’altres ho consideraren forassenyat, en creure que la presència
dels castellers només s’hauria de produir en els dies de la festa
major: "Els Xiquets de Valls vénen grans a una festa de carrer,
i no perquè siguin un element festiu de massa lluïment -homes
en calçotets i mànigues de camisa-, sinó perquè
ells i la festa major formen un cos indivisible. Fer servir els Xiquets
per altra cosa que no sigui la festa major em sembla l’alteració
d’un bon ordre establert pels anys i per l’aquiescència unànime
dels vilafranquins. Per la festa major els Xiquets són tol·lerats
i fins i tot admirats per la gent menys tradicionalista -no al·ludeixo
pas als tradicionalistes en política-. Fora de la festa major, els
mateixos que ara els tenen incondicional estima i els ajuden amb llur diner
i amb llur espatlles, els arribarien a trobar escadussers. I això
passa per la raó que dèiem: cada festa té les pròpies
característiques."24 Tanmateix, nosaltres
hem volgut presentar aquesta darrera referència pel fet que introdueix
el tema dels locals, en anomenar-los ajudant els Xiquets de Valls "amb
llur espatlles."
Els "combinados" Valls-Vilafranca
Així mateix, els castellers vallencs
també actuaren durant la festa major de Vilafranca d’aquell any.
En relació a això, Acció Comarcal festejà que
"Tampoc en la típica festa major que la ciutat de Vilafranca del
Penedès celebra duran els dies 29, 30 i 31 d’Agost, hi man(quessin)
els tradicionals Xiquets,"25 anunciant, a
més, que "Per part dels castellers hi ha(via) verdader entusiasme
en fer el quatre i el tres de set, el dos de sis i el pilà de cinc"
-el millor repertori d’aleshores-. A l’hora de la veritat els objectius
s’acompliren: "el "tres de set, el pilá de cinc y el tres de de
sis aixecat per baix, todos muy esbeltos y robustos"-com es recollí
a la premsa vallenca-,26 o "Els "tres de
set" i els "quatre de set", sense caure" -a la vilafranquina-.27
D’altra banda, a la premsa de Vilafranca
també se subratllaria que pugessin elements vilafranquins en els
troncs vallencs. A La Gaseta de Vilafranca s’expressaria en els termes
"Els "combinados" Valls-Vilafranca (de) davant Câ la Vila."28
A Acció se’n faria esment en lamentar-se que els castellers vilafranquins
no haguessin pogut acreditar el seu entrenament a Cal Noi-Noi -recordem-ho,
el nucli de dinamització de la vida castellera vilafranquina que
havíem esmentat en parlar de la festa del carrer Sant Bernat, i
que tornarà a ser mencionat més endavant-. El text al qual
acabem de fer al·lusió és el següent: "I els
Xiquets de Valls? No deien que eren en plena davallada els castellers i
els aficionats?. Doncs enguany s’ha demostrat el contrari. Hem vist castells
ben parats pels de Valls i els de Vilafranca. Llàstima d’aquell
pilà de cinc del darrer dia que s’aguantà al balcó
de la Casa de la Vila! I llàstima també que els nostres castellers
amb esquenetes de seixanta quilos, no poguessin lluir l’habilitat que havien
aconseguit durant les nits d’assaig a Cal Noi-Noi!"29
1929: l’anada a l’Exposició
Universal
L’any 1929 els castells tornaren a la
Festa Major de Valls, i com no, continuaren sent presents a la de Vilafranca.
Tanmateix, entre mig d’ambdues celebracions ocorregueren uns fets que volem
destacar.
Durant aquell estiu, Ramon Tondo -el
"Gravat de Rabassó"- i Josep Maria Guasch es discutiren, fet que
originà que es tornés a la dualitat de colles vallenques30
-recordeu que havíem dit que la Colla Nova es desfé el 1927
i que la única Colla vallenca que havia actuat des d’aleshores era
la Vella, això sí, amb el concurs d’alguns elements de la
Nova-. El debut de la Vella sense la participació de membres provinents
de la Nova fou la tarda dels diumenges 4 i 11 d’agost al Poble Espanyol
de Montjuïc. Aquestes dues actuacions foren arran de voler-se mostrar
una part del tipisme de les festes majors del país en el marc de
l’Exposició Universal de Barcelona. La direcció d’ambdues
mostres anà a càrrec d’elements vilafranquins -del mestre
Francesc de Paula Bové i de Manuel Alvarez Olivella, regidor de
l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres-.31
Referint-se a aquesta festa a Montjuïc,
La Gaseta de Vilafranca s’aventurà afirmar que"l’exhibició
ser(ia) un fracàs perque mancar(ia) de verisme" sense "uns vilafranquins
que (sabessin) fer-se càrrec dels xiquets l’hora del "pilar"...
... "als balcons de la Casa de la Vila de Vallderroures."32
A l’hora de la veritat els vilafranquins participarien activament.
En aquest sentit, la premsa vallenca
no va obviar que vilafranquins intervinguessin en els castells, car mencionà
que la colla que actuà a Montjuïc "era composta de gent de
Valls amb acompanyament d’alguns elements de Vilafranca" -en total trenta-un
castellers-. Així mateix, també va assenyalar que fos en
aquestes dues poblacions on es comptaven aleshores "els veritables castellers,"
ja que altres "pobles del Penedès i del Camp, amb el nom de Xiquets
de Valls, escamp(av)en per festes majors colles d’aficionats de poca solvència
castellera," car no "pod(ien) tots sols aixecar el "tres de set", ço
que els tre(ia) el valor
de veritables castellers."33
Com heu pogut llegir, aquest text incidia
en el fet que el món casteller no estava en aquell moment circumscrit
al fer de les colles vallenques, ja que les disputes s’havien ampliat entre
colles de diferents poblacions, arran la fundació dels Nens del
Vendrell i els Xiquets de Tarragona l’any 1926. D’altra banda, la validesa
dels castellers vilafranquins deuria venir condicionada per la tutoria
vallenca sobre una colla vilafranquina que s’estava gestat -cosa que veurem
més endavant-.
Per la seva part, Acció -publicació
vilafranquina- també subratllaria que molts vilafranquins fessin
acte de presència a Montjuïc, donat que féu menció
que els vallencs anessin "acompanyats totstemps per molts dels nostres
aficionats i per alguns dels elements de la colla vilafranquina que f(eia)
dies es v(enia) entrenant."34
Les camises rosades
de la Vella
D’altra banda, també volem comentar
que l’actuació destacada de vilafranquins en l’actuació de
la Colla Vella a l’Exposició Universal podria certificar la creença
que assegura que uns vallencs estrenaren llavors camises sota el mecenatge
de la família Cusiné de Vilafranca.35
En relació a això, som
del parer que els de la Vella vestien camises vermelles -o alguna de les
seves tonalitats- almenys des de juliol de 1928 -ho havíem comentat
en parlar de la festa del carrer de Sant Bernat-, per distingir-se de les
blaves vendrellenques -a Valls deurien haver triat el vermell per ser el
color antítesi al de les camises dels vendrellencs, a més
de ser el color predominant en l’escut de la ciutat de Valls, en opinió
de l’historiador vendrellenc Pere Ferrando-.
Així mateix, també creiem
que els de la Colla Vella n’estrenaren unes altres en l’anada a Montjuïc
el 1929 i que els diners els prestà algú de Vilafranca, donat
que es conjuguen les circumstàncies següents: a) l’anada a
Montjuïc era la primera sortida d’un nou període de la Colla
Vella -i per tant els vallencs podien haver estat en aquell moment amb
la caixa col·lectiva buida, si és que en tenien-, b) la contractació
de l’Exposició Universal era a iniciativa d’uns vilafranquins -recordem
que la festa a Montjuïc fou orquestrada per Francesc de Paula Bové,
entre d’altres-, c) existien aleshores lligams estrets entre castellers
vilafranquins i de la Colla Vella -se sobreentén quan alguns vilafranquins
reforçaren la Vella en aquestes dues actuacions a Montjuïc
i, com es comentarà a continuació, quan algú de la
Vella estava ensinistrant a uns vilafranquins, entre els quals alguns de
cognom Cusiné-, i d) el cognom Cusiné també apareix
relacionat en altres ocasions en el fer de la Colla Vella -per exemple,
fent contractar la Vella per Sant Fèlix o sent el seu representant
en el Concurs de Tarragona de 193236-.
Finalment, amb l’intenció d’afirmar
que els de la Colla Vella podrien haber adoptat aleshores el color rosat
-encara contraposat al blau dels vendrellencs, i que els vallencs continuen
lluint avui dia-, si és que ja el lluiren durant l’actuació
del carrer de Sant Bernat de 1928, volem presentar una nota de Sant Joan
de 1930 -i per tant referida a la temporada següent a la de l’anada
a Montjuïc-, car s’hi subratlla la llavors naturalitat d’aquest color
de camisa entre els de "Rabassó": "A la vesprada i en ocasió
de celebrar-se la ballada de sardanes al Pati, es troba encara una penya
de castellers -entre ells el Ramon Tondo, "Rabassó"- fent els seus
comentaris. Ens hi acostem per obtindre unes dades que ens falten. Ens
acullen carinyosament. Ja ens coneixen de temps. Tú, ens diu un
que llueix la llampant camisa d’un granat pàlid (són de la
colla vella)."37
Per un altre cantó, es pot comprovar
que els de la Vella anaren uniformats a Montjuïc, donat que així
els hem trobat en un reportatge fotogràfic d’aquella celebració.38
1929: els assaigs d’una
colla vilafranquina
La formació d’una colla vilafranquina
ja s’havia plantejat a la seva premsa feia just una dècada abans
de l’anada a Montjuïc -"per ajudar als de Valls i, en el seu dia,
anar pel seu compte"-,39 en veure’s que els
vallencs només podien completar amb prou feina construccions de
sis pisos. No obstant això, no seria fins que els vilafranquins
veieren la iniciativa dels Nens del Vendrell que es replantejarien la qüestió:
"Els vendrellencs s’han llançat als fets sense bo i passar per les
paraules, i aquest procediment és el que obra i resol els miracles
més inversenblants. Ells s’han sentit amb prou pit i sobretot amb
prou ànima, i han creat una colla de castellers -"Els nens del Vendrell"-
amb un nom ben trobat i ben apropiat, encara que hi formin part pares de
família forts i lleugers i avis reconsagrats que encara guarden
la bilió de la seva jovenesa i el cor sempre jove. I creieu que,
per fer només mig any que se han posat a la feina, fa bo veure els
esbelts castells i segurs pilans que carreguen ajudats pels seus peus de
plata i les seves ales de delit. Ens aprofitarem els vilafranquins del
generós exemple dels vendrellencs? Deu ho fassi i els nostres cors
també, però quant més aviat millor."40
De fet, la constitució d’una colla castellera vilafranquina fou anunciada poc abans de l’anada de la Colla Vella a Montjuïc, mitjançant un escrit que portava per títol "Penya Els Castellers." El text al qual fem esment és el següent: "Un grup d’entusiastes amics han constituit aquesta Penya a Vilafranca, quin principal objecte és fomentar l’afició als atrevits castells i torres que tan de nom han donat i han popularitzat els braus "Xiquets de Valls."
Hem tingut ocasió de presenciar alguns dels seus castells i hem també apreciat els extraordinaris avenços que en pocs dies ha fet aquesta simpàtica Penya, formada per una cinquantena de castellers entre petits i grans.
Tots els dimarts i dissabtes, a les
ordres del conegut Bellera, de la "colla vella" dels "Xiquets de Valls",
i amb l’ajuda dels entusiastes i ferms puntals "Ton Maó", el Quico
Graells, els Cusiners, En Solsona, el Peret Canonga, en Galofré
i molts de altres impossible ara de recordar, aquesta Penya actúa
al pati del popular Bar Grop Nou, del carrer de Sant Bernat, essent extraordinària
la concurrència que hi acudeix a les nits dels dissabtes, per prendre-hi
part també en aquest dia les mateixes típiques gralles que
durant els dies de la Festa Major acompanyen pels nostres carrers els autèntics
"Xiquets de Valls".
No cal dir que alentem als amics i
els desitgem molts èxits en la seva empresa."41
Com heu pogut llegir, aquest text esmenta
que els castellers vilafranquins actuaven sota la tutela d’un de la Colla
Vella -el "Ballera", el Francesc Sanromà42-,
que els seus assaigs eren al Bar Grup-Nou del carrer de Sant Bernat -local
que ja havíem mencionat en diverses ocasions-, i que entre la plantilla
castellera vilafranquina es comptaven els Cusiné -recordeu que els
havíem mencionat en parlar del vestuari de la Colla Vella estrenat
el 1929 a Montjuïc-.
Més endavant, a la premsa vilafranquina
s’anunciaria que "La "Penya Els Castellers" de esta villa ya no efectúa
sus ensayos en el patio dels "Bar Grop Nou", de la calle S. Bernardo; habiéndose
trasladado a los expléndidos jardines del Tívoli."43
Sant Fèlix 1929:
la Vella un cop més a Vilafranca
Per la Festa Major de Vilafranca de
1929 una Colla de Xiquets de Valls fou contractada amb la intenció
que provés "el tres y el quatre de set, el dos de sis y el pilá
de cinc"44 -la millor exhibició d’aleshores-.
A l’hora de la veritat, els vallencs reeixiren amb el quatre de set, el
tres de sis aixecat per sota, la torre de sis i el pilar de cinc, mentre
que "el tres de set que como en Valls el dia de S. Juan se les desplomó."
Tot i això, els castellers van ser rebuts amb l’habitual "cordial
acogida, entusiastas aplausos."45
No obstant això, a un cronista
de Vilafranca no li agradà l’estat de forma dels vallencs, plantejant,
a més, que més valdria que tots els castellers de Valls actuessin
plegats i assagessin al llarg de l’any si el que es pretenia era recobrar
els èxits dels temps d’apogeu -com recordareu, havíem dit
que durant aquell estiu s’havia refundat la Colla Nova-. El text al qual
hem fet esment és el següent: "Enguany els Xiquets de Valls,
com jà fa alguns anys, ens han mostrat que estánt en plena
davallada, fent-nos enyorar els magnífics castells de vuit, ferms
inconmovibles, i els esbels pilars de sis, rigits com una entena. Ara en
prous esforços no s’ha pogut completar el tres de set, el pilar
de cinc s’ha fet justet, el de quatre no pot arribar a terme seguint un
trajecte curt, i la torre de set tingué d’ésser apuntalada
per una crossa interior. Aquesta baixada no ha sigut observada per ningú
al objecte d’impedir la seva total desfiguració dels "braus xiquets."Es
precís fer als caps de colla una amical reconvenció al fi
d’unir els elements dispersos que están entre la colla vella i la
nova i constituir-ne una de sola, exercitant-se durant l’any de la feina
de casteller i no fer-ho a correcuita i en l’hora peremptòria de
compromisos. I ara que parlem de xiquets ¿Que s’han fet dels castellers
de vila que no s’els ha vist enlloc? ¡Potser un altre any!"46
El comentari de la passivitat dels afeccionats
vilafranquins ens podria fer pressuposar que la colla vallenca que actuà
llavors a Vilafranca fou la Nova, arran els lligams exposats en anterioritat
entre afeccionats vilafranquins i la Colla Vella. Tot i això, la
manera com es reclamaria i es produiria la contractació de la Colla
Nova l’any següent per Sant Fèlix -que més endavant
comentarem-, també ens dòna entendre que la Vella feia anys
que actuava ininterrumpudament a Vilafranca, mentre que la Nova no -per
nosaltres no era present a Vilafranca des de la Festa Major de 1926-. Així
doncs, som del parer que la gasetilla darrerament presentada més
aviat podria fer referència a que, a diferència d’altres
edicions anteriors, no es veiè cap vilafranquí en els troncs
de la colla vallenca contractada, i que aquesta era la Vella.
Presentació
de la Colla dels Castellers de Vilafranca
Tanmateix, els castellers vilafranquins
tornarien a donar senyals de vida aquell mateix any, car es presentarien
en públic a Vilafranca passat festes, en concret el dimarts 24 de
setembre, en ocasió de la celebració de les noces d’argent
de la societat "La Principal". La programació de tal esdeveniment
ben clar que ho especifica: "Dimarts dia 24.- El matí, les gralles,
els Castellers de nostra vila i la Banda del Regiment d’Almansa recorreran
els carrers i a les 12 del migdia la Banda donarà un escollit Concert
Vermouth ... ... A dos quarts de cinc, els Castellers de Vilafranca aixecaran
a la terraça els seus ardits castells i torres."47
Amb tot, algun element no vilafranquí
deuria formar part de la nova agrupació, segons deduïm de les
següents notes -la incorporació o el fitxatge d’elements d’altres
poblacions era freqüent llavors, a més, recordem que la direcció
dels entrenaments anava a càrrec d’un casteller de la Vella-: "Els
"castellers" anunciats com de Vilafranca resultaren un bon tros mixtificats.
Però amb tot, tinguéren castells talment con si fóssim
en plena festa major."48 o "Castells i torres
per una colla quasi-local."49
Tot i això, el nom de l’agrupació
seria el que hom llueix actualment la colla degana de la vila, el de Castellers
de Vilafranca, d’acord a la següent ressenya:"Els Castellers de Vilafranca.
Tractant-se de la Festa Major del Casal, no podia faltar-hi aquesta nova
agrupació d’aficionats nostres, que feu la seva primera exhibició
el dia 24, aixecant atrevits castells i torres al migdia devant de la societat
i recorrent durant el dia els carrers de la vila, essent arreu aplaudits
i donant a l’ensems una nota típica de festa major vilafranquina."50
Per altra part, la menció "la seva primera exhibició" ens
fa pensar -amb reserves- que fou la diada en la què els de Vilafranca
debutaren.
1930: torna la dualitat
vallenca a Vilafranca
L’any 1930 els vallencs tornaren a manifestar
un abrandament pels castells. En aquest sentit, les Colles Nova i Vella
dels Xiquets de Valls actuaren per Sant Joan a Valls, "per a reeixir, a
la recerca d’un recobrament de llur antiga fama", tal com anunciava el
programa de festes. 51
Aquesta confrontació vallenca
també es produiria a Vilafranca. Amb tot, no hem trobat cap manifestació
de la colla vilafranquina de l’any anterior. No obstant això, Sant
Fèlix de 1930 ens resulta interessant, donat que certifica que no
només els vilafranquins donaven costat a la Colla Vella -com havíem
presentat fins ara-, sinó que posa de manifest que també
n’havien que recolzaven l’altra colla vallenca.
En relació a això, ens
estem referim al fet que la Colla Vella hi acudiria contractada pels administradors
-pels tres dies de festa, per nosaltres tal com havia anat succeint ininterrumpudament
en els anys que hem anat presentant-, mentre que la Nova per uns particulars
-no hi seria la primera jornada-. Les intencions dels afeccionats que emparaularen
la Nova venen aclarides amb la lectura de les línies següents:
"Precisament l’afany dels administradors i dels vilafranquins tots, ha
de ser el de voler les dues "colles", i estimular-les si convé amb
premis, per què poguem veure bons castells, alts i forts i no aquests
esmirriaments cada dia en decadència que acabarien per aburrir a
tothom, .... ... No podem permetre que hi hagi qui s’oposi a que vingui
a portar més animació a la festa, si com s’ens assegura,
així ho farà la colla Nova, demanada per nombrosos vilafranquins
que no es conformen a sofrir el cacicat dels partidaris del "Rabassó"
de la colla vella! Nosaltres, imparcial i amants del més important
número de les festes, demanem el pas lliure a qui vulgui, amb el
seu art i les seves evolucions, donar mes relleu a l’històrica migdiada
enfront de la casa de la Vila, l’hora suprema i més emocionant de
la nostra festa major." 52
La contractació de les dues colles
vallenques va tenir d’antuvi l’èxit desitjat, ja que "segun rumores
que han llegado hasta nosostros no seria de extrañar que la vella
intentase dar alguna sorpresa."53Així
doncs, durant el primer dels tres dies de festa -el de la vigília
de Sant Fèlix-, els de la Vella completarien el quatre de set i
el pilar de cinc, entre d’altres castells, mentre que per Sant Fèlix
el quatre de set, el tres de set, el tres de sis per sota -on un dels quarts
féu la figuereta-, la torre de sis i el pilar de cinc -tot plegat
la millor exhibició d’aleshores-. 54
L’endemà pujarien el llistó, ja que recuperarien "el quatre
de set amb el pilar de cinc al mig que f(éu) vibrar d’entusiasme
a l’afició de tot el Penedés allí concentrada."55"Trenta
anys que no s’havia fet a Vilafranca."56
Per la seva part, els de la Colla Nova
no tingueren unes actuacions massa afortunades durant els seus dos dies
a Vilafranca, car fracassarien en els castells de set, "al andar los pequeñuelos
remisos y vacilantes en la subida, que prolongaba demasiado la duración
del castillo y obligaba al esfuerzo agotador de aquellos valientes hijos
de Valls."57 Al final assolirien el tres
de sis per sota i la torre de sis, com a construccions més destacades.
Tot i això, es reconegué la seva valentia, pel fet que "s’entestaren
en volguer fer el "quatre de set", i no ho lograren de cap manera."58
Aquesta darrera crònica que hem
utilitzat ens informa, a més, que la Nova la composaven vint-i-dos
homes -per reduir despesses- l’endemà de Sant Fèlix. Davant
el nombre de la plantilla dels de la Nova i pel fet que provaren el quatre
i el tres de set, evidentment que almenys els vilafranquins que els contractaren
els feren costat.
Quatre mots finals
Vilafranca és una referència
obligada en el món dels castells, donat que és prou significatiu
que la seva plaça hagi estat l’escenari de la tanda més regular
d’actuacions castelleres. Així mateix, Vilafranca sempre ha comptat
amb afeccionats que intervinguessin en el fer de les colles vallenques.
Amb aquests antecedents, hem volgut presentar que no fos casual la iniciativa
d’uns vilafranquins per actuar per sí sols, en un període,
a més, en el qual les disputes ja no se cenyien a les de dues colles
vallenques, sinó que la competició abarcava colles de diferents
poblacions -arran la fundació dels Nens del Vendrell i els Xiquets
de Tarragona-. Amb tot, la continuïtat d’una agrupació vilafranquina
no s’assoliria llavors -potser perque mai havia faltat a Vilafranca el
concurs competitiu d’agrupacions forasteres o també, perquè
era freqüent que vilafranquins s’integressin en els troncs de les
colles vallenques?-.
Finalment, no volem deixar d’assenyalar
que el nostre treball és susceptible d’ampliacions o apreciacions,
per exemple, documentant altres actuacions de la Colla dels Castellers
de Vilafranca del mateix 1929 o fins i tot del 1928 -a partir d’un buidatge
de documents privats o mitjançant una recerca de fonts orals-. De
fet, qui més s’ha exhel·lit en l’estudi de la temàtica
castellera vilafranquina anuncià la publicació d’un treball
semblant al nostre.59 Ben segur que serà
molt reeixit. Tots ho celebraríem.
Referències bibliogràfiques