Podeu utilitzar aquesta informació sempre i quan en citeu l'origen i l'autor

NOTÍCIES DELS CASTELLERS DE VILAFRANCA DELS PRIMERS ANYS DE LA RENAIXENÇA

Autor: Xavier Güell i Cendra


"i si els Xiquets fan torres
més bones que l’altre any,
i si els Xiquets fan torres,
castells i espadats,
i si els nois de la vila
els fan tan ben parats."1



Els vilafranquins representen un paper insubstituïble en els annals de la història castellera; entre d’altres motius, perquè sempre han guardat una continuïtat única de les actuacions castelleres a casa seva -fins i tot durant la difícil darrera dècada de la decadència-, a més de no estar-se d’enrolar-se en el passat en les files de les mítiques colles de Xiquets de Valls -ja que els vallencs es refiaven aleshores de la comunió amb afeccionats d’arreu on actuaven-.
 

En aquest sentit, no ens hauria d’estranyar que hagin moltes referències castelleres que esmentin Vilafranca. Una d’aquestes és la següent de 1899, que tot i que pugui resultar curiosa, nosaltres la presentem perquè posa de manifest l’atracció que la vila penedessenca ha anat exercint al llarg dels anys: "Y dale con los dichosos guarda-términos. Según se nos asegura esta semana han sido declarados cesantes dos de ellos que abandonaron el servicio para trasladarse á Villafranca con una "Colla de Xiquets de Valls."2
 

Així mateix, la magnitud del Sant Fèlix vilafranquí també la podríem exemplificar parlant del nombrós públic que hi acudeix any rere any, un fet que donaria peu a comparacions com la següent, en produir-se aglomeracions de públic a la plaça de la Vila de Vilafranca en ocasió d’altres esdeveniments: "Com en els dies de festa major, quan els "castellers" del camp de Tarragona i del Penedés, allí mateix hi alcen atrevits, cepats i airosos "Castells", hi havia en aquells carrers una atapeida gernació."3
 

No obstant això, la nostra intenció es presentar el què aquesta darrera nota també exposava, és a dir, que vilafranquins s’atrevissin a manifestar-se com a castellers, i a més, per sí sols, veient que no se’ls podia assegurar actuacions a la seva vila o que aquestes no serien el suficient reeixides, i en uns anys en els quals era recent l’exemple dels Nens del Vendrell o dels Xiquets de Tarragona. En relació a això, anem a estudiar les festes majors de Vilafranca compreses entre els anys 1926 i 1930. Vegem-ho
 

Sant Fèlix 1926: les dues colles vallenques cara a cara
 

La Festa Major de Vilafranca de 1926 resulta significativa per diversos motius. En primer lloc perque la premsa vallenca subratllà que hi actuaren les dues Colles de Xiquets de Valls, ja que coincidí que aquestes no participarien en la Festa Major de Valls -Sant Joan- d’aquell any. Un fet aquest que es repetiria en d’altres edicions -com anirem veient-, i que la premsa vallenca ho aniria contraposant cada cop amb la fidelitat dels vilafranquins als castells, tot i el baix nivell que les colles vallenques oferien aleshores. Un exemple d’aquests solts és el següent de La Crónica de Valls: "Luego, debe procurarse que no haya fiesta mayor sin castells. Si éstos no han desaparecido del todo, puede agradecerse al Ayuntamiento de Vilafranca, el cual casi todos los años los ajusta. Si Valls siguiese su ejemplo (que más que seguir lo debiera darlo) se evitaría su desaparición. Cierto que están decadentes, mas por esto requieren el ajeno apoyo. El estímulo tutelar precisamente debe guardarse para los débiles, no para los pujantes. Una fiesta sin castells, resulta en Valls descolorida. Antes de buscar lo exótico, debemos conservar lo nuestro."4 Acció Comarcal s’expressaria en termes semblants.5
 

Així mateix, Sant Fèlix de 1926 també destacaria pel fet que els vallencs hi exhibiren les màximes construccions d’aleshores -tret que es procuraria repetir en les edicions següents, tal com anirem comentant-. "La colla vella, o sea la de Rabassó, levantó el quatre de set, el tres de sis aixecat per baix, el dos de sis y el pilá de cinc, descargado en el balcón. Le cayó el tres de set," mentre que "La colla nova, o sea la de l’Escolá, levantó el tres i quatre de set, el tres de sis aixecat per baix, deixant-lo net, y el pilá de cinc, también descargado en el balcón. Le cayó el dos de sis."6
 

Finalment, ja que una crònica vilafranquina assenyalà que "la colla vella eren uns seixanta homes i a la nova uns quaranta,"7 no ens hauria de sorprendre que ambdues plantilles castelleres haguessin estat engruixides llavors amb el concurs d’elements vilafranquins; cosa la qual podem ratificar en parlar-se en el mateix text acabat de presentar que "els homes bregats en aquesta feina del Vendrell, Arbós i Vilafranca" actuaren al costat de la Colla Vella. En l’edició posterior -com a continuació veurem-, vendrellencs actuarien a Vilafranca per primer cop sota la disciplina d’una colla pròpia.
 

La Colla Unificada, una falàcia ?
 

A finals de juliol de 1927 diverses publicacions es feren ressò de la fusió de les dues Colles de Xiquets de Valls, arran que a Valls es pretengué reunir efectius "per tal de treure’n una de forta que revifi les gestes pretèrites,"8 entre d’altres motius, veient-se la iniciativa de la fundació dels Nens del Vendrell i els Xiquets de Tarragona l’any anterior. Aquesta idea hom s’ha acceptat en múltiples treballs històrics. Amb tot, des de l’actual Colla Vella sempre s’havia argumentat -d’acord a fonts orals-, que el que succeí aleshores fou que la Colla Nova es desfé i que alguns membres de la Nova es passaren a la Vella per no deixar de fer castells.9
 

Per la nostra part, nosaltres podem compartir ara el criteri que havien defensat els de la Vella, ja que, a més de la coneixença dels seus testimonis, hem trobat referenciada la discontinuïtat dels de la Nova en un text de la pròpia Colla Nova. Aquest document fou escrit per relativitzar l’èxit de la Colla Vella en el Concurs de Tarragona de 1932. No obstant això, el que ara ens pertoca és que el text justificaria la derrota de la Nova -per l’autor, com no, injusta-, entre d’altres qüestions, arran que els de la Colla Nova feia poc que s’havien reorganitzat, cosa que no havia succeït amb els de la Vella. El text al qual fem menció diu: "La colla Nova dóna les gràcies a tot el poble vallenc ... ... I per acabar, volem fer avinent que aquesta colla tan sols fa dos anys que actua i que la Vella en fa set."10 Així mateix, el Cap de la Colla Vella d’aleshores, el Ramon Tondo i Dilla, "Gravat de Rabassó", també ho deixaria dit en diverses ocasions, una de les quals fou reproduïda ara fa un any en la publicacióque ara teniu a les mans.11
 

El creure’s que les dues colles vallenques s’ajuntaren el 1927 es devia justificar en veure’s actuar conjuntament elements de les dues colles, tradicionalment antagòniques. El redactor de La Crónica de Valls seria el primer en entendre-ho,12 a continuació els de la resta de publicacions vallenques i corresponsalies provincials, i amb els anys l’error faria fortuna.
 

Una colla vallenca i una vendrellenca a la mateixa plaça per primer cop
 

El 1927 els castellers no actuaren a Valls per Sant Joan -ni actuarien en el següent, com ja comentarem-. A Vilafranca, en canvi, sí, tot i que algú opinava que, si bé no havien de faltar per festa major, eren aleshores "com una relíquia del passat, com un número per a ensenyar als forasters."13
 

Així doncs, contractada la Colla Vella per actuar a Vilafranca, aquesta hi assoliria "castells i pilars de bona execució" -un altre cop els millors de llavors-. El "tres i quatre de set", "dos de sis" ordinari i el aixecat per baix -una modalitat castellera reduïda avui dia a l’erecció de pilars i tresos-, pilars de diverses menes, tots molt nets."14 La mateixa ressenya que hem utilitzat finalitzaria comentant que ja s’albirava una revifalla de l’activitat castellera. Reduïts els vallencs a una sola colla, els vilafranquins contractaren "una colla de "Xiquets del Vendrell" per incentivar la diada de Sant Fèlix.15 Era la primera actuació d’una colla vendrellenca a Vilafranca, i a més, la primera ocasió que uns vallencs i uns vendrellencs competien cara a cara.
 

Així mateix, els afeccionats vilafranquins no deurien separar-se massa estona dels castellers, en veure’s el que succeí durant la marxa dels vallencs: "Una nota molt agradable i emocionant va ésser el comiat que es dedicà als Xiquets de Valls la nit del 31. Se’ls regalà una cíndria d’honor i des del café del Nen a so de gralles i tabal foren acompanyats fins a la plaça on els esperava el camió que els havia de conduir a Valls. En el moment d’arrencar l’auto varen engegar-se crits de Visca Valls, Vilafranca, Visquen els Xiquets de Valls, etc Un públic molt nombrós i entusiasta presencià aquest acte tan simpàtic com espontani."16
 

Vilafranca 1928: l’any de les dues festes majors
 

A Valls es tornaren a quedar sense castells per Sant Joan de 1928. La premsa vallenca bé prou que ho lamentà, recordant que altres poblacions -entre elles Vilafranca- havien gaudit d’actuacions castelleres la darrera temporada: "Vilafranca, Arbós, Vilanova ... poden infondre optimisme i coratge als nostres "Xiquets". En canvi, Valls, breçol de la seva quitxalla "enxanetaire", té de plorar-ne tota l’absència, en la Diada de la seua festa major! Quina decepció!"17
 

Com heu pogut llegir, aquesta darrera nota també esmentà que els components del pom de dalt fossin vallencs, cosa que ens indueix a sobreentendre que podia ser freqüent la participació d’elements no vallencs en els pisos inferiors -que és el que estem pretenent exposar en el cas de vilafranquins-.
 

Com quasi sempre ha succeït, a Vilafranca no faltaren els castells aquell any per Sant Fèlix. Abans, però, n’hagueren en una altra celebració vilafranquina: la del carrer Sant Bernat del diumenge 8 de juliol. A la premsa vallenca també se’n parlà, però de maneres diferents. Mentre que La Crónica de Valls es limità a informar que "Reunidos en el Bar Bota, el domingo pasado nuestros "castellers" partieron a primera hora de la mañana para Villafranca, para tomar parte en la popular fiesta de la calle de S. Bernardo,"18 Acció Comarcal insistí de nou en el fet que els vallencs havien d’emmirallar-se de la fidelitat vilafranquina als castells: "Demà, la colla de "Xiquets de Valls", es traslladarà a Vilafranca del Penedés, per tal de pendre part a unes festes que s’hi celebraran. Cal que els vallencs en prenguem exemple."19
 

La programació de la festa del carrer Sant Bernat que inclogué castells fou la següent: "A las 9, llegada de los "Xiquets de Valls", pasada por la villa y primeros Castells i Torres en la calle... ... A las 12 y media, los Xiquets se dirigiran a la Casa de la Villa, frente la cual levantarán una vez más sus atrevidos Castells y Torres. Seguidamente, en el Bar "Grop-Nou, de Ramón Prats, se celebrará un espléndido Banquete de carácter íntimo en obsequio a los Xiquets... ... Tarde. A las 3, Castells i Torres en la calle. Seguidamente los Xiquets recorrerán la población, ejecutando los mismos números en diferentes sitios ... ... A las 8, los bravos Xiquets se despedirán de Vilafranca efectuando de nuevo en la calle de S. Bernardo sus últimos y arriesgados Castells y Torres."20
 

Com heu pogut observar, els castells foren alçats arreu de la vila i al migdia davant de la Casa de la Vila. No obstant això, el centre de la festa era al Bar Grup-Nou -també conegut per Cal Noi-Noi, en els baixos del Museu del Vi-, un nucli de dinamització de la vida castellera de Vilafranca que esmentarem en diverses ocasions a partir d’ara.
 

Les primeres camises vallenques
 

Les cròniques que hem consultat referents a aquesta actuació no ens han indicat la relació dels castells que s’alçaren aleshores. Tot i això una d’aquestes és important, ja que representa la -fins ara- primera referència d’uniformitat de castellers vallencs -una característica que apareix, juntament amb d’altres, durant el període de la renaixença, i que si bé no ha alterat l’essència dels castells, si que ha transformat la presentació d’aquests avui dia-. El text al qual fem esment és el següent: "sols i lliures ens semblaven (portaven camisa vermella) com una flama ingent que s’enlairés espai amunt."21
 

Referint-se a la mateixa celebració i també al vestuari dels castellers, però sense l’apreciació de la nota anterior, és la gasetilla següent: "Per la festa del carrer de Sant Bernat, que tant de tro va fer, vàrem veure que els Xiquets de Valls anaven correctament uniformats, amb llurs vestits propis, la qual cosa, demés d’ésser una bella nota de color, demostrava un desig de rehabilitar els atrevits castells que sovint semblaven un munt de roba d’encants. Aquell dia presentaven una aparença polícrom d’un pantejant campanar de Gaudí."22
 

D’altra banda -seguint amb la festa del carrer de Sant Bernat-, mentre uns vilafranquins celebraren l’encert de convidar als castellers vallencs, ja que "El carrer de Sant Bernat és una cosa viva i palpitant. Hi ha harmonia, disciplina i humor. Sense això, no haurien vingut els castellers abans de la festa major,"23 d’altres ho consideraren forassenyat, en creure que la presència dels castellers només s’hauria de produir en els dies de la festa major: "Els Xiquets de Valls vénen grans a una festa de carrer, i no perquè siguin un element festiu de massa lluïment -homes en calçotets i mànigues de camisa-, sinó perquè ells i la festa major formen un cos indivisible. Fer servir els Xiquets per altra cosa que no sigui la festa major em sembla l’alteració d’un bon ordre establert pels anys i per l’aquiescència unànime dels vilafranquins. Per la festa major els Xiquets són tol·lerats i fins i tot admirats per la gent menys tradicionalista -no al·ludeixo pas als tradicionalistes en política-. Fora de la festa major, els mateixos que ara els tenen incondicional estima i els ajuden amb llur diner i amb llur espatlles, els arribarien a trobar escadussers. I això passa per la raó que dèiem: cada festa té les pròpies característiques."24 Tanmateix, nosaltres hem volgut presentar aquesta darrera referència pel fet que introdueix el tema dels locals, en anomenar-los ajudant els Xiquets de Valls "amb llur espatlles."
 

Els "combinados" Valls-Vilafranca
 

Així mateix, els castellers vallencs també actuaren durant la festa major de Vilafranca d’aquell any. En relació a això, Acció Comarcal festejà que "Tampoc en la típica festa major que la ciutat de Vilafranca del Penedès celebra duran els dies 29, 30 i 31 d’Agost, hi man(quessin) els tradicionals Xiquets,"25 anunciant, a més, que "Per part dels castellers hi ha(via) verdader entusiasme en fer el quatre i el tres de set, el dos de sis i el pilà de cinc" -el millor repertori d’aleshores-. A l’hora de la veritat els objectius s’acompliren: "el "tres de set, el pilá de cinc y el tres de de sis aixecat per baix, todos muy esbeltos y robustos"-com es recollí a la premsa vallenca-,26 o "Els "tres de set" i els "quatre de set", sense caure" -a la vilafranquina-.27
 

D’altra banda, a la premsa de Vilafranca també se subratllaria que pugessin elements vilafranquins en els troncs vallencs. A La Gaseta de Vilafranca s’expressaria en els termes "Els "combinados" Valls-Vilafranca (de) davant Câ la Vila."28 A Acció se’n faria esment en lamentar-se que els castellers vilafranquins no haguessin pogut acreditar el seu entrenament a Cal Noi-Noi -recordem-ho, el nucli de dinamització de la vida castellera vilafranquina que havíem esmentat en parlar de la festa del carrer Sant Bernat, i que tornarà a ser mencionat més endavant-. El text al qual acabem de fer al·lusió és el següent: "I els Xiquets de Valls? No deien que eren en plena davallada els castellers i els aficionats?. Doncs enguany s’ha demostrat el contrari. Hem vist castells ben parats pels de Valls i els de Vilafranca. Llàstima d’aquell pilà de cinc del darrer dia que s’aguantà al balcó de la Casa de la Vila! I llàstima també que els nostres castellers amb esquenetes de seixanta quilos, no poguessin lluir l’habilitat que havien aconseguit durant les nits d’assaig a Cal Noi-Noi!"29
 

1929: l’anada a l’Exposició Universal
 

L’any 1929 els castells tornaren a la Festa Major de Valls, i com no, continuaren sent presents a la de Vilafranca. Tanmateix, entre mig d’ambdues celebracions ocorregueren uns fets que volem destacar.
 

Durant aquell estiu, Ramon Tondo -el "Gravat de Rabassó"- i Josep Maria Guasch es discutiren, fet que originà que es tornés a la dualitat de colles vallenques30 -recordeu que havíem dit que la Colla Nova es desfé el 1927 i que la única Colla vallenca que havia actuat des d’aleshores era la Vella, això sí, amb el concurs d’alguns elements de la Nova-. El debut de la Vella sense la participació de membres provinents de la Nova fou la tarda dels diumenges 4 i 11 d’agost al Poble Espanyol de Montjuïc. Aquestes dues actuacions foren arran de voler-se mostrar una part del tipisme de les festes majors del país en el marc de l’Exposició Universal de Barcelona. La direcció d’ambdues mostres anà a càrrec d’elements vilafranquins -del mestre Francesc de Paula Bové i de Manuel Alvarez Olivella, regidor de l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres-.31
 

Referint-se a aquesta festa a Montjuïc, La Gaseta de Vilafranca s’aventurà afirmar que"l’exhibició ser(ia) un fracàs perque mancar(ia) de verisme" sense "uns vilafranquins que (sabessin) fer-se càrrec dels xiquets l’hora del "pilar"... ... "als balcons de la Casa de la Vila de Vallderroures."32 A l’hora de la veritat els vilafranquins participarien activament.
 

En aquest sentit, la premsa vallenca no va obviar que vilafranquins intervinguessin en els castells, car mencionà que la colla que actuà a Montjuïc "era composta de gent de Valls amb acompanyament d’alguns elements de Vilafranca" -en total trenta-un castellers-. Així mateix, també va assenyalar que fos en aquestes dues poblacions on es comptaven aleshores "els veritables castellers," ja que altres "pobles del Penedès i del Camp, amb el nom de Xiquets de Valls, escamp(av)en per festes majors colles d’aficionats de poca solvència castellera," car no "pod(ien) tots sols aixecar el "tres de set", ço que els tre(ia) el valor de veritables castellers."33
 

Com heu pogut llegir, aquest text incidia en el fet que el món casteller no estava en aquell moment circumscrit al fer de les colles vallenques, ja que les disputes s’havien ampliat entre colles de diferents poblacions, arran la fundació dels Nens del Vendrell i els Xiquets de Tarragona l’any 1926. D’altra banda, la validesa dels castellers vilafranquins deuria venir condicionada per la tutoria vallenca sobre una colla vilafranquina que s’estava gestat -cosa que veurem més endavant-.
 

Per la seva part, Acció -publicació vilafranquina- també subratllaria que molts vilafranquins fessin acte de presència a Montjuïc, donat que féu menció que els vallencs anessin "acompanyats totstemps per molts dels nostres aficionats i per alguns dels elements de la colla vilafranquina que f(eia) dies es v(enia) entrenant."34
 

Les camises rosades de la Vella
 

D’altra banda, també volem comentar que l’actuació destacada de vilafranquins en l’actuació de la Colla Vella a l’Exposició Universal podria certificar la creença que assegura que uns vallencs estrenaren llavors camises sota el mecenatge de la família Cusiné de Vilafranca.35
 

En relació a això, som del parer que els de la Vella vestien camises vermelles -o alguna de les seves tonalitats- almenys des de juliol de 1928 -ho havíem comentat en parlar de la festa del carrer de Sant Bernat-, per distingir-se de les blaves vendrellenques -a Valls deurien haver triat el vermell per ser el color antítesi al de les camises dels vendrellencs, a més de ser el color predominant en l’escut de la ciutat de Valls, en opinió de l’historiador vendrellenc Pere Ferrando-.
 

Així mateix, també creiem que els de la Colla Vella n’estrenaren unes altres en l’anada a Montjuïc el 1929 i que els diners els prestà algú de Vilafranca, donat que es conjuguen les circumstàncies següents: a) l’anada a Montjuïc era la primera sortida d’un nou període de la Colla Vella -i per tant els vallencs podien haver estat en aquell moment amb la caixa col·lectiva buida, si és que en tenien-, b) la contractació de l’Exposició Universal era a iniciativa d’uns vilafranquins -recordem que la festa a Montjuïc fou orquestrada per Francesc de Paula Bové, entre d’altres-, c) existien aleshores lligams estrets entre castellers vilafranquins i de la Colla Vella -se sobreentén quan alguns vilafranquins reforçaren la Vella en aquestes dues actuacions a Montjuïc i, com es comentarà a continuació, quan algú de la Vella estava ensinistrant a uns vilafranquins, entre els quals alguns de cognom Cusiné-, i d) el cognom Cusiné també apareix relacionat en altres ocasions en el fer de la Colla Vella -per exemple, fent contractar la Vella per Sant Fèlix o sent el seu representant en el Concurs de Tarragona de 193236-.
 

Finalment, amb l’intenció d’afirmar que els de la Colla Vella podrien haber adoptat aleshores el color rosat -encara contraposat al blau dels vendrellencs, i que els vallencs continuen lluint avui dia-, si és que ja el lluiren durant l’actuació del carrer de Sant Bernat de 1928, volem presentar una nota de Sant Joan de 1930 -i per tant referida a la temporada següent a la de l’anada a Montjuïc-, car s’hi subratlla la llavors naturalitat d’aquest color de camisa entre els de "Rabassó": "A la vesprada i en ocasió de celebrar-se la ballada de sardanes al Pati, es troba encara una penya de castellers -entre ells el Ramon Tondo, "Rabassó"- fent els seus comentaris. Ens hi acostem per obtindre unes dades que ens falten. Ens acullen carinyosament. Ja ens coneixen de temps. Tú, ens diu un que llueix la llampant camisa d’un granat pàlid (són de la colla vella)."37
 

Per un altre cantó, es pot comprovar que els de la Vella anaren uniformats a Montjuïc, donat que així els hem trobat en un reportatge fotogràfic d’aquella celebració.38
 

1929: els assaigs d’una colla vilafranquina
 

La formació d’una colla vilafranquina ja s’havia plantejat a la seva premsa feia just una dècada abans de l’anada a Montjuïc -"per ajudar als de Valls i, en el seu dia, anar pel seu compte"-,39 en veure’s que els vallencs només podien completar amb prou feina construccions de sis pisos. No obstant això, no seria fins que els vilafranquins veieren la iniciativa dels Nens del Vendrell que es replantejarien la qüestió: "Els vendrellencs s’han llançat als fets sense bo i passar per les paraules, i aquest procediment és el que obra i resol els miracles més inversenblants. Ells s’han sentit amb prou pit i sobretot amb prou ànima, i han creat una colla de castellers -"Els nens del Vendrell"- amb un nom ben trobat i ben apropiat, encara que hi formin part pares de família forts i lleugers i avis reconsagrats que encara guarden la bilió de la seva jovenesa i el cor sempre jove. I creieu que, per fer només mig any que se han posat a la feina, fa bo veure els esbelts castells i segurs pilans que carreguen ajudats pels seus peus de plata i les seves ales de delit. Ens aprofitarem els vilafranquins del generós exemple dels vendrellencs? Deu ho fassi i els nostres cors també, però quant més aviat millor."40
 

De fet, la constitució d’una colla castellera vilafranquina fou anunciada poc abans de l’anada de la Colla Vella a Montjuïc, mitjançant un escrit que portava per títol "Penya Els Castellers." El text al qual fem esment és el següent: "Un grup d’entusiastes amics han constituit aquesta Penya a Vilafranca, quin principal objecte és fomentar l’afició als atrevits castells i torres que tan de nom han donat i han popularitzat els braus "Xiquets de Valls."

Hem tingut ocasió de presenciar alguns dels seus castells i hem també apreciat els extraordinaris avenços que en pocs dies ha fet aquesta simpàtica Penya, formada per una cinquantena de castellers entre petits i grans.

Tots els dimarts i dissabtes, a les ordres del conegut Bellera, de la "colla vella" dels "Xiquets de Valls", i amb l’ajuda dels entusiastes i ferms puntals "Ton Maó", el Quico Graells, els Cusiners, En Solsona, el Peret Canonga, en Galofré i molts de altres impossible ara de recordar, aquesta Penya actúa al pati del popular Bar Grop Nou, del carrer de Sant Bernat, essent extraordinària la concurrència que hi acudeix a les nits dels dissabtes, per prendre-hi part també en aquest dia les mateixes típiques gralles que durant els dies de la Festa Major acompanyen pels nostres carrers els autèntics "Xiquets de Valls".
No cal dir que alentem als amics i els desitgem molts èxits en la seva empresa."41
 

Com heu pogut llegir, aquest text esmenta que els castellers vilafranquins actuaven sota la tutela d’un de la Colla Vella -el "Ballera", el Francesc Sanromà42-, que els seus assaigs eren al Bar Grup-Nou del carrer de Sant Bernat -local que ja havíem mencionat en diverses ocasions-, i que entre la plantilla castellera vilafranquina es comptaven els Cusiné -recordeu que els havíem mencionat en parlar del vestuari de la Colla Vella estrenat el 1929 a Montjuïc-.
 

Més endavant, a la premsa vilafranquina s’anunciaria que "La "Penya Els Castellers" de esta villa ya no efectúa sus ensayos en el patio dels "Bar Grop Nou", de la calle S. Bernardo; habiéndose trasladado a los expléndidos jardines del Tívoli."43
 

Sant Fèlix 1929: la Vella un cop més a Vilafranca
 

Per la Festa Major de Vilafranca de 1929 una Colla de Xiquets de Valls fou contractada amb la intenció que provés "el tres y el quatre de set, el dos de sis y el pilá de cinc"44 -la millor exhibició d’aleshores-. A l’hora de la veritat, els vallencs reeixiren amb el quatre de set, el tres de sis aixecat per sota, la torre de sis i el pilar de cinc, mentre que "el tres de set que como en Valls el dia de S. Juan se les desplomó." Tot i això, els castellers van ser rebuts amb l’habitual "cordial acogida, entusiastas aplausos."45
 

No obstant això, a un cronista de Vilafranca no li agradà l’estat de forma dels vallencs, plantejant, a més, que més valdria que tots els castellers de Valls actuessin plegats i assagessin al llarg de l’any si el que es pretenia era recobrar els èxits dels temps d’apogeu -com recordareu, havíem dit que durant aquell estiu s’havia refundat la Colla Nova-. El text al qual hem fet esment és el següent: "Enguany els Xiquets de Valls, com jà fa alguns anys, ens han mostrat que estánt en plena davallada, fent-nos enyorar els magnífics castells de vuit, ferms inconmovibles, i els esbels pilars de sis, rigits com una entena. Ara en prous esforços no s’ha pogut completar el tres de set, el pilar de cinc s’ha fet justet, el de quatre no pot arribar a terme seguint un trajecte curt, i la torre de set tingué d’ésser apuntalada per una crossa interior. Aquesta baixada no ha sigut observada per ningú al objecte d’impedir la seva total desfiguració dels "braus xiquets."Es precís fer als caps de colla una amical reconvenció al fi d’unir els elements dispersos que están entre la colla vella i la nova i constituir-ne una de sola, exercitant-se durant l’any de la feina de casteller i no fer-ho a correcuita i en l’hora peremptòria de compromisos. I ara que parlem de xiquets ¿Que s’han fet dels castellers de vila que no s’els ha vist enlloc? ¡Potser un altre any!"46
 

El comentari de la passivitat dels afeccionats vilafranquins ens podria fer pressuposar que la colla vallenca que actuà llavors a Vilafranca fou la Nova, arran els lligams exposats en anterioritat entre afeccionats vilafranquins i la Colla Vella. Tot i això, la manera com es reclamaria i es produiria la contractació de la Colla Nova l’any següent per Sant Fèlix -que més endavant comentarem-, també ens dòna entendre que la Vella feia anys que actuava ininterrumpudament a Vilafranca, mentre que la Nova no -per nosaltres no era present a Vilafranca des de la Festa Major de 1926-. Així doncs, som del parer que la gasetilla darrerament presentada més aviat podria fer referència a que, a diferència d’altres edicions anteriors, no es veiè cap vilafranquí en els troncs de la colla vallenca contractada, i que aquesta era la Vella.
 

Presentació de la Colla dels Castellers de Vilafranca
 

Tanmateix, els castellers vilafranquins tornarien a donar senyals de vida aquell mateix any, car es presentarien en públic a Vilafranca passat festes, en concret el dimarts 24 de setembre, en ocasió de la celebració de les noces d’argent de la societat "La Principal". La programació de tal esdeveniment ben clar que ho especifica: "Dimarts dia 24.- El matí, les gralles, els Castellers de nostra vila i la Banda del Regiment d’Almansa recorreran els carrers i a les 12 del migdia la Banda donarà un escollit Concert Vermouth ... ... A dos quarts de cinc, els Castellers de Vilafranca aixecaran a la terraça els seus ardits castells i torres."47
 

Amb tot, algun element no vilafranquí deuria formar part de la nova agrupació, segons deduïm de les següents notes -la incorporació o el fitxatge d’elements d’altres poblacions era freqüent llavors, a més, recordem que la direcció dels entrenaments anava a càrrec d’un casteller de la Vella-: "Els "castellers" anunciats com de Vilafranca resultaren un bon tros mixtificats. Però amb tot, tinguéren castells talment con si fóssim en plena festa major."48 o "Castells i torres per una colla quasi-local."49
 

Tot i això, el nom de l’agrupació seria el que hom llueix actualment la colla degana de la vila, el de Castellers de Vilafranca, d’acord a la següent ressenya:"Els Castellers de Vilafranca. Tractant-se de la Festa Major del Casal, no podia faltar-hi aquesta nova agrupació d’aficionats nostres, que feu la seva primera exhibició el dia 24, aixecant atrevits castells i torres al migdia devant de la societat i recorrent durant el dia els carrers de la vila, essent arreu aplaudits i donant a l’ensems una nota típica de festa major vilafranquina."50 Per altra part, la menció "la seva primera exhibició" ens fa pensar -amb reserves- que fou la diada en la què els de Vilafranca debutaren.
 

1930: torna la dualitat vallenca a Vilafranca
 

L’any 1930 els vallencs tornaren a manifestar un abrandament pels castells. En aquest sentit, les Colles Nova i Vella dels Xiquets de Valls actuaren per Sant Joan a Valls, "per a reeixir, a la recerca d’un recobrament de llur antiga fama", tal com anunciava el programa de festes. 51
 

Aquesta confrontació vallenca també es produiria a Vilafranca. Amb tot, no hem trobat cap manifestació de la colla vilafranquina de l’any anterior. No obstant això, Sant Fèlix de 1930 ens resulta interessant, donat que certifica que no només els vilafranquins donaven costat a la Colla Vella -com havíem presentat fins ara-, sinó que posa de manifest que també n’havien que recolzaven l’altra colla vallenca.
 

En relació a això, ens estem referim al fet que la Colla Vella hi acudiria contractada pels administradors -pels tres dies de festa, per nosaltres tal com havia anat succeint ininterrumpudament en els anys que hem anat presentant-, mentre que la Nova per uns particulars -no hi seria la primera jornada-. Les intencions dels afeccionats que emparaularen la Nova venen aclarides amb la lectura de les línies següents: "Precisament l’afany dels administradors i dels vilafranquins tots, ha de ser el de voler les dues "colles", i estimular-les si convé amb premis, per què poguem veure bons castells, alts i forts i no aquests esmirriaments cada dia en decadència que acabarien per aburrir a tothom, .... ... No podem permetre que hi hagi qui s’oposi a que vingui a portar més animació a la festa, si com s’ens assegura, així ho farà la colla Nova, demanada per nombrosos vilafranquins que no es conformen a sofrir el cacicat dels partidaris del "Rabassó" de la colla vella! Nosaltres, imparcial i amants del més important número de les festes, demanem el pas lliure a qui vulgui, amb el seu art i les seves evolucions, donar mes relleu a l’històrica migdiada enfront de la casa de la Vila, l’hora suprema i més emocionant de la nostra festa major." 52
 

La contractació de les dues colles vallenques va tenir d’antuvi l’èxit desitjat, ja que "segun rumores que han llegado hasta nosostros no seria de extrañar que la vella intentase dar alguna sorpresa."53Així doncs, durant el primer dels tres dies de festa -el de la vigília de Sant Fèlix-, els de la Vella completarien el quatre de set i el pilar de cinc, entre d’altres castells, mentre que per Sant Fèlix el quatre de set, el tres de set, el tres de sis per sota -on un dels quarts féu la figuereta-, la torre de sis i el pilar de cinc -tot plegat la millor exhibició d’aleshores-. 54 L’endemà pujarien el llistó, ja que recuperarien "el quatre de set amb el pilar de cinc al mig que f(éu) vibrar d’entusiasme a l’afició de tot el Penedés allí concentrada."55"Trenta anys que no s’havia fet a Vilafranca."56
 

Per la seva part, els de la Colla Nova no tingueren unes actuacions massa afortunades durant els seus dos dies a Vilafranca, car fracassarien en els castells de set, "al andar los pequeñuelos remisos y vacilantes en la subida, que prolongaba demasiado la duración del castillo y obligaba al esfuerzo agotador de aquellos valientes hijos de Valls."57 Al final assolirien el tres de sis per sota i la torre de sis, com a construccions més destacades. Tot i això, es reconegué la seva valentia, pel fet que "s’entestaren en volguer fer el "quatre de set", i no ho lograren de cap manera."58
 

Aquesta darrera crònica que hem utilitzat ens informa, a més, que la Nova la composaven vint-i-dos homes -per reduir despesses- l’endemà de Sant Fèlix. Davant el nombre de la plantilla dels de la Nova i pel fet que provaren el quatre i el tres de set, evidentment que almenys els vilafranquins que els contractaren els feren costat.
 

Quatre mots finals
 

Vilafranca és una referència obligada en el món dels castells, donat que és prou significatiu que la seva plaça hagi estat l’escenari de la tanda més regular d’actuacions castelleres. Així mateix, Vilafranca sempre ha comptat amb afeccionats que intervinguessin en el fer de les colles vallenques. Amb aquests antecedents, hem volgut presentar que no fos casual la iniciativa d’uns vilafranquins per actuar per sí sols, en un període, a més, en el qual les disputes ja no se cenyien a les de dues colles vallenques, sinó que la competició abarcava colles de diferents poblacions -arran la fundació dels Nens del Vendrell i els Xiquets de Tarragona-. Amb tot, la continuïtat d’una agrupació vilafranquina no s’assoliria llavors -potser perque mai havia faltat a Vilafranca el concurs competitiu d’agrupacions forasteres o també, perquè era freqüent que vilafranquins s’integressin en els troncs de les colles vallenques?-.
 

Finalment, no volem deixar d’assenyalar que el nostre treball és susceptible d’ampliacions o apreciacions, per exemple, documentant altres actuacions de la Colla dels Castellers de Vilafranca del mateix 1929 o fins i tot del 1928 -a partir d’un buidatge de documents privats o mitjançant una recerca de fonts orals-. De fet, qui més s’ha exhel·lit en l’estudi de la temàtica castellera vilafranquina anuncià la publicació d’un treball semblant al nostre.59 Ben segur que serà molt reeixit. Tots ho celebraríem.
 
 
 

Xavier Güell i Cendra

Referències bibliogràfiques

  1. La Gaseta de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, 31 d’agost de 1928, pàg. 6.
  2. El Porvenir, Valls, 2 de setembre de 1899, pàg. 3.
  3. Lluitém, Vilafranca del Penedès, 16 de juny de 1923, pàg. 1.
  4. La Crónica de Valls, Valls, 26 de juny de 1926, pàg. 1.
  5. Acció Comarcal, Valls, 21 d’agost de 1926, pàg. 5.
  6. La Crónica de Valls,Valls, 4 de setembre de 1926, pàg. 3.
  7. Panadés Republicano, Vilafranca del Penedès, 16 de setembre de 1926, pàg. 2.
  8. Acció Comarcal, Valls, 6 d’agost de 1927, pàg. 5.
  9. "Quan para la gralla," La Veu de la Colla Vella, Valls, octubre de 1983, pàg. 15.
  10. Joan Rovira, "Els castellers a la plaça de braus," Lluita, Valls, 15 d’octubre de 1932, pàg. 1.
  11. En l’entrevista de l’Opinió del 13 de febrer de 1934, el Ramon Tondo manifestà que: "a Valls mateix, hi ha dues colles. La Colla Nova i la Colla Vella, que jo dirigeixo. Totes dues són bones, és clar. La meva, però, com el seu nom indica, és la tradicional i ha subsistit a desgrat de les adversitats i de les hores crítiques." Pere Ferrando i Romeu, "Localitzada una entrevista al cap de colla de la "Vella" de Valls del 1934," L’Hora del Garraf, 27 de desembre de 1996, Bloc VII.
  12. La Crónica de Valls, Valls, 30 de juliol de 1927, pàg. 3.
  13. Antoni Guasch, "Els Xiquets de Valls i la Rabassa Morta," La Gaseta de Vilafranca, Vilafranca del Penedès,30 de setembre de 1927, pàg. 1.
  14. Acció Comarcal, Valls, 3 de setembre de 1927, pàg. 6.
  15. La Crónica de Valls, Valls, 3 de setembre de 1927, pàg. 3.
  16. Acció, Vilafranca del Penedès, 3 de setembre de 1927, pàg. 1.
  17. Acció Comarcal, Valls, 23 de juny de 1928, pàg. 1.
  18. La Crónica de Valls, Valls, 14 de juliol de 1928, pàg. 5.
  19. Acció Comarcal, Valls, 7 de juliol de 1928, pàg. 3.
  20. Lluitém, 7 de juliol de 1928, pàg. 2. I també a Acció, Vilafranca del Penedes, 7 de juliol de 1928 pàg. 3.
  21. Xex, "Enraonies," Acció, Vilafranca del Penedès, 21 de juliol de 1928. Citat a Eloi Miralles, "De quan els castellers començaren a anar mudats (2)" Terços Amunt. Revista del Món casteller, juny 1993, pàg. 18.
  22. Quaderns Mensuals d’Acció, Vilafranca del Penedès, Juliol de 1928, pàg. 241.
  23. La Gaseta de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, 15 de juliol de 1928, pàg. 6.
  24. Acció, Vilafranca del Penedès, 15 de juliol de 1928, pàg. 1.
  25. Acció Comarcal, Valls, 25 d’agost de 1928, pàg. 3.
  26. La Crónica de Valls, Valls, 1 de setembre de 1928, pàg. 5.
  27. La Gaseta de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, 15 de setembre de 1928, pàg. 3.
  28. La Gaseta de Vilafranca, op. cit (27).
  29. Acció, Vilafranca del Penedès, 7 de setembre de 1928, pàg. 1.
  30. Josep Maria Rodon i Barrufet: La Renaixença Castellera. (Els Xiquets de Valls del 1927 al 1936), pàgs. 4-5.
  31. El Heraldo del Panadés, Vilafranca del Penedès, 20 de juliol de 1929, pàg. 3.
  32. Pere Manuel, "El Penedès a l’exposició," La Gaseta de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, 1 de juliol de 1929, pàg. 5.
  33. Pere Mialet, "Un esport de la terra, els Xiquets de Valls," La Crónica de Valls, Valls, 10 d’agost de 1929, pàg. 1, i Acció Comarca, Valls, 10 d’agost de 1929, pàg. 1. Transcrivint un article aparegut a La Publicitat, Barcelona. No obstant això, a Montjuïc no es féu ni el tres, ni el quatre de set.
  34. Acció, Vilafranca del Penedès, 17 d’agost de 1929, pàg. 3. No obstant això, la premsa vallenca insistí que fou un gran "seguici de vallencs ... ... els (que) acompanyaren i ajudaren (als castellers), animats d’aquell esperit de pairalisme que els encèn el toc de la gralla." Pere Mialet, op. cit. (33).
  35. Eloi Miralles, Fem pinya! Els castells, símbol i expressió del nostre poble, Diàfora, Barcelona 1981, pàg. 35.
  36. Segons el testimoni de Félix Cusiné, arran de ser "tant l’agraïment d’en Rabassó a Vilafranca." Félix Cusiné, "Vilafranca i els "Xiquets de Valls", Acción, Vilafranca del Penedés, 3 d’octubre de 1964. Tot i que les bases d’aquell Concurs sofriren diverses modificacions, Cusiné seria l’encarregat de fer saber al jurat el castell que anava a provar la seva colla, en aquella circumstància, la Vella de Valls. Baix Penedès, El Vendrell, 23 de setembre de 1932, pàg. 3. D’altra banda, els de la Colla Nova l’acusarien de voler fer-los entorpir. Ens estem referint al que diu el text següent:"un senyor ciutadà de Vilafranca, anomenat Cusiné, que formava part del Jurat per delegació de la colla Vella i al qual tots els castellers coneixem, per tal com és el que tots els anys intervé per llogar la colla Vella, volia fer-nos baixar quan ja anàvem a carregar el quatre de vuit: la qüestió era desbaratar, que així sembla que era donada la consigna. Joan Rovira, op. cit. (10).
  37. Romul. "Els nostres castellers,"Joventut, Valls, 28 de juny de 1930, pàg. 2.
  38. Exposición Universal de Barcelona. Diario Oficial, Barcelona, 17 d’agost de 1929, pàg. 5.
  39. Jaume d’Urgell, "El pervenir dels Xiquets de Valls," Penedés, Vilafranca del Penedès, novembre de 1919, pàg. 6.
  40. J. Valero i Ribas, "Les festes majors penedesenques," Lluitém, Vilafranca del Penedès, 30 d’agost de 1927, pàg. 3.
  41. "Penya Els Castellers", Panadés Republicano, Vilafranca del Penedès, 15 de juny de 1929, pàg. 2. Aquest text apareixeria transcrit a T.R. i P.,"La afició a fer castells," Baix Penedés, El Vendrell, 22 de juny de 1929, pàg. 4, afegint-se el comentari que "Al Vendrell i a Tarragona no necessit(aven) ... ... els castellers de Valls per a gaudir d’aquest espectacle popular." A la premsa de Valls també, responent-se al comentari vendrellenc amb la pregunta "¿Cómo acuden para amaestrarse a un casteller de Valls, si en todo el Campo y el Penedés saben fer castells?"La Crónica de Valls, Valls, 28 de juny de 1929, pàg. 1. Aquest text fou estudiat per primer cop a: Salvador Arroyo i Julivert. "La "Penya els Castellers", una colla a Vilafranca en la Renaixença castellera." El 3 de VUIT, Vilafranca del Penedès, 23 d’agost de 1991, pàg. 29.
  42. Pere Ferrando i Romeu, i Salvador Arroyo i Julivert, "La Renaixença Castellera al Vendrell, 1926-1936, Ed. El Mèdol, Tarragona 1995, pàg. 224. Així mateix, també volem manifestar que aquesta obra ha resultat una eina imprescindible en la confecció del present treball.
  43. Panadés Republicano, Vilafranca del Penedès, 2 d’agost de 1929, pàg. 2.
  44. La Crónica de Valls, Valls, 24 d’agost de 1929, pàg. 3.
  45. La Crónica de Valls, Valls, 31 d’agost de 1929, pàg. 4.
  46. Fructidor, Vilafranca del Penedès, 7 de setembre de 1929, pàg. 2.
  47. Panadés Republicano, Vilafranca del Penedès, 21 de setembre de 1929, pàg. 2.
  48. Acció, Vilafranca del Penedès, 28 de setembre de 1929, pàg. 2.
  49. La Gaseta de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, 1 d’octubre de 1929, pàg. 6.
  50. "Les noces d’argent de la Principal", Panadés Republicano, Vilafranca del Penedès, 28 de setembre de 1929, pàg. 2.
  51. Joventut, Valls, 21 de juny de 1930, pàg. 6. La Crónica de Valls, Valls, 21 de juny de 1930, pàg. 3.
  52. Uns aficionats, "Els Xiquets de Valls," Fructidor, Vilafranca del Penedès, 2 d’agost de 1930, pàg. 2. Aquesta nota aparegué a: Joventut, Valls, 9 d’agost de 1930, pàg. 6, i a La Crónica de Valls, Valls, 9 d’agost de 1930, pàg. 4.
  53. La Crónica de Valls, Valls, 30 agost de 1930, pàg. 4.
  54. Romul, "Els castells a Vilafranca", Joventut, Valls, 3 de setembre de 1930, pàgs. 1.
  55. Joventut, Valls, 3 de setembre de 1930, pàgs. 1-2.
  56. Acció, Vilafranca del Penedès, 6 de setembre de 1930, pàg. 1.
  57. Claudio Miret.,"Los "Xiquets" de la "colla nova", Fructidor, Vilafranca del Penedès, 6 de setembre de 1930, pàg. 2.
  58. Panadés Republicano, Vilafranca del Penedès, 6 de setembre de 1930, pàg. 2.
  59. Eloi Miralles, "Els nostres precursors castellers (1era part)", El Figarot, Butlletí dels Castellers de Vilafranca, maig 1993, pàg. 12.