LES NEUS DE 1931: CASTELLS I POLÍTICA A LA FESTA MAJOR DE VILANOVA
Autor: Xavier Güell i Cendra
Publicat a: L'Aleta dels Bordegassos
LES NEUS DE 1931: CASTELLS I POLÍTICA A LA FESTA MAJOR DE VILANOVA
Autor: Xavier Güell i Cendra
Publicat a: L'Aleta dels Bordegassos
En anteriors treballs havíem comentat que,
després del recés d'uns anys, tornà a haver castells
a Vilanova per la festa major del 1927, coincidint amb el reviscolament
que s'experimentava aleshores arreu del món casteller, arran, sobretot,
la creació l'any anterior de les colles tarragonina i vendrellenca.
En aquella ocasió els castells els feren gent de Valls, en concret
una formació formada feia poc amb la fusió de la vella i
la nova -de fet la seva primera actuació fou aquesta de Vilanova-.
Tot i que l'estratègia d'aquesta unióera
formar una colla prou " forta que revifi les gestes pretèrites"1,
el punt d'inflexió en el món casteller vallenc no esdevindria
fins la diada de Sant Joan de 1930, quan, paradoxalment, els vallencs tornaren
a la formula tradicional de dues colles. En conseqüència, tornant
a haver castells a Vilanova el 1930, l'agrupació que actuaria llavors
ja no seria aquella colla unificada de Xiquets de Valls de l'any 1927,
sinó la colla vella -una de les dues colles refundades-, la qual
completaria en aquella ocasió els castells sostre d'aleshores: el
quatre i el tres de set2.
Referint-nos a l'any següent, el 1931, la
colla vella fou de nou contractada a Vilanova, repetint els èxits
de l'edició anterior. Al marge de l'atracció i el compromís
que els vallencs sentien llavors quan se'ls requeria a Vilanova, coincidí
que la colla vella s'havia autoimposat de realitzar castells de set arreu
aquella temporada, "ja que és un descredit per nostre esport
aixecar nomes castells de sis com feren en alguns llocs el passat any"3.
Tot i que l'actuació de la colla vella
fou exitosa, els castells de Vilanova de l'any 1931 es tenyiren de significacions
alienes al fet casteller, ja que hi ha qui orquestrà que la colla
vella fos adjectivada a partir de l'actuació de Vilanova amb la
visceralitat dels discursos polítics, amb tanta radicalitat que
des d'aleshores acompanyarien el fer de les colles vallenques. Anem a veure-ho.
La primera cita important de
l'any: les Decennals
Des de 1791, tots els anys acabats en u a Valls
se celebren les decennals festes de la Candelera, a les quals no hi manquen
actuacions castelleres, malgrat que la data del dos de febrer no sempre
ho afavoreixi.
Procurant el vallencs de festejar-les sempre amb
el màxim de les seves possibilitats, i no essent els seus castellers
una excepció, per la Candelera de 1931 la colla vella reeixí
amb la construcció sostre d'aleshores: el quatre de set amb l'agulla
-castell que havia aconseguit la temporada anterior a Vilafranca per Sant
Fèlix -, a més del tres de set i el tres de sis per sota,
tot i que fracassà per dos cops amb el cinc de set. Per la seva
part, la colla nova completà el tres de set, el quatre de set, el
dos de sis i el tres de sis per sota, a més d'un cinc de set que
en cròniques d'anys posteriors -i encara avui dia4-
seria presentat com dubtós5.
Malgrat que aquestes construccions significaven
que a principi de la temporada les colles vallenques mantenien el nivell
aconseguit durant l'any anterior i s'encaraven amb decisió cap a
un nou repte: el cinc de set, hom esperava molt més de la Candelera
de 1931, donat que afeccionats d'arreu hi acudiren en haver-se anunciat
intents del quatre de vuit i el pilar de sis, cosa que no es produí.
De fet l'assalt al quatre de vuit ja s'havia d'haver produït per Santa
Úrsula de l'any anterior, si el temps hagués acompanyat.
El postposament de la Candela es justificà aleshores per l'absència
forçada d'algun element imprescindible6.
No obstant això, cal subratllar que la
reivindicació de noves metes no era producte d'un fet casual, sinó
fruit del despertar de l'afecció castellera en diferents àmbits
de la societat vallenca -i sobretot entre el jovent- a partir de l'any
anterior, car aleshores "sota el castell s'hi barreja(va) la
mà polida de l'escrivent i el menestral, amb la mà endurida
de l'obrer del mall i de l'aixada"7.En
aquest sentit, per exemple, s'anà veient durant aquella temporada
que entre els membres de tronc de la colla vella "de tots aquells homes,
que tots eren de la ratlla de cinquanta anys, i que un any enrera constituien
els únics valors capaços de fer el castell de set, pocs en
pugen ja"8.
Una nova jornada castellera:
l'aniversari de la Segona República
L'any 1931 la vida política del país
girà notòriament en proclamar-se la República el 14
d'abril, arran el triomf esclatant de les candidatures republicanes i socialistes
a gairebé tots els centres urbans de l'Estat espanyol en les eleccions
municipals que s'havien celebrat el 12 d'abril, dos dies abans.
El canvi de règim polític és
ben sabut que fou festejat arreu amb celebracions viscerals i populoses.
A Valls, a més, amb l'enlairament de castells, tal com ho recollí
la nota següent.
"Per tal de celebrar la proclamació de la República, el passat diumenge sortiren els castellers de la colla "nova", aixecaren al mig dia a la plaça del Blat i davant d'un nombrós públic vàries torres de sis i el pilar de cinc, que foren molt aplaudits.
Durant la tarda també aixecaren castells
davant de vàries societats"9
Prescindint del valor de les construccions i del
fet que es tractava de la primera edició d'una jornada castellera
vallenca que acabaria sent de les importants, la participació només
de la colla nova esdevindria la primera pedra de toc de la dicotomia política
en què es veié immens el món casteller vallenc durant
el període de la Segona República. No obstant això,
les primeres manifestacions públiques d'aquesta dialèctica
esclatarien a Vilanova.
Sant Joan: festa major de Valls
Per Sant Joan de 1931 les dues colles vallenques
exhibiren similars construccions. Ambdues completaren el quatre de set
amb l'agulla -recordem-ho, el sostre d'aleshores-, la nova a la primera
i en primera ronda, mentre que la vella en una segona temptativa.
Així mateix, les dues colles també
plantaren el tres de set, entre d'altres castells. La nova l'aconseguí
després d'un primer intent, mentre que la vella a la primera i de
manera formidable, "el millor que hem vist en el qual l'aixecador hi
fa la figuereta dreta damunt dels dosos, cosa perillosísima en un
tres de set", tal com es digué a La Crónica de Valls.
La vella, a més, també provà el "pilà de
cinc caragirats, que és dificilíssim, més el poc entrenament
de la quitxalla en aquesta classe de castells, fa que caigui l'anxaneta
quan és ja al pit de l'aixecador", tot i que s'havia tornat
a rumorejar que s'encararia amb el pilar de sis10.
Com acabem de veure, els vallenc mantenien el
seu abrandament pels castells, donat que malgrat que "no es feren les
proeses que un temps es feren i que es poden tornar a fer, però
es palesà l'entusiasme de l'element jove que forma les colles de
castells"11.
Tanmateix, durant aquella festa major també
es faria palès un menystiment pels actes religiosos o la supressió
de símbols disconformes amb el nou regim polític establert
-per exemple, l'àliga de Valls no fou guarnida amb la tradicional
corona, sinó amb un gorro frigi-, seguint-se una directriu
que s'anà imposant arreu del país a partir de la proclamació
de la República, i que propiciarien l'aparició de futures
viscerals i sectàries manifestacions polítiques i socials.
Anunci de la festa major de Vilanova
a la premsa vallenca
Situada amb prou antelació de les importants diades de
l'Arboç i Vilafranca, la festa major de Vilanova representava aleshores
una oportunitat pels vallencs per avaluar les seves expectatives a l'hora
d'encarar les actuacions cabdals de finals d'agost i resta de temporada.
Aquesta idea la sostenim arran que els diferents setmanaris vallencs
anunciaren reiteradament i anticipadament la contractació de castellers
vallencs a Vilanova. El primer avís fou el següent de Joventut:
"La ciutat de Vilanova que ja abans havia estat de les més entusiastes dels castells, ha llogat, com l'any passat, la colla vella o de Rabassó, la qual farà els castells de set els dies 2 y 3 del proper mes d'agost.
Aquesta mateixa colla hi actuà també l'any passat
deixant una impressió molt optimista en aquelles terres, ço
que féu despertar novament als vilanovins l'afició als castells,
acudint en massa a la festa major de Vilafranca per a presenciar la lluita
entre les dues colles i venint tots per les Festes de la Candela a Valls,
per veure la que prometia ésser actuació suprema de les nostres
colles"12.
Com heu pogut llegir, la colla emparaulada era la mateixa que
la de l'any anterior: la vella o de Rabassó -en referència
a la nissaga de caps de colla de tal agrupació-, i que era subratllat
que es realitzarien construccions de set pisos. Així mateix, la
nota també adjudicà la qualificació de plaça
tradicional a la població de Vilanova, per la continuïtat de
les contractacions en el passat i el dinamisme dels seus afeccionats actuals
-que eren reconeguts arreu seguint grans diades de la temporada-, tot i
que s'admetia que el món casteller vilanoví havia atravessat
recentment d'un temps d'inactivitat.
D'altra banda, també cal subratllar d'aquella celebració
que les dates festives no eren les tradicionals, car, aplicant-se el model
de festa d'aleshores -recordem-ho, amb connotacions laiques-, i seguint-se
la tònica d'arreu, se separaren els actes religiosos del lúdics,
concentrant-se els actes festius en els primers diumenge i dilluns d'agost.
Més concises i exposant quasi la mateixa informació
resulten ser les notes següents de les també publicacions vallenques
La Crónica de Valls, Acció Comarcal i Lluita:
"La colla vella de castellers ha estat contractada per pendre
part en la festa major de Vilanova i la Geltrú, que es celebrará
el dia 2 i 3 del proper mes d'Agost. Dita colla ha estat contractada pels
castells de set"13.
"La colla vella de castellers ha estat contractada
per a pendre part a la festa major de Vilanova i Geltrú que es celebrará
els dies 2 i 3 del prop-vinent mes"14.
"Per a pendre part á la festa major de Vilanova i la Geltrú,
que es celebrarà els dies 2 i 3 del próxim agost ha estat
contractada la colla de castellers de Rabassó. Tenen el compromís
d'aixecar els castells de set i el pilar de cinc"15.
En canvi, una nota d'última hora de Joventut afegí
el comentari que també hi actuaria l'altra colla vallenca: la nova,
cosa que al final no es produí:
"Diumenge i dilluns la colla vella actuarà a la ciutat de Vilanova per fer els grans castells de set.
A última hora es diu que també hi anirà la
colla nova, contractada per alguns aficionats d'aquella ciutat"16.
Anuncis a la premsa vilanovina
La notícia de l'actuació de la colla
vella a Vilanova també aparegué a la premsa vilanovina, però
sense l'expectació de la vallenca. Tret del programa de festes,
la única nota anterior a la festa major que coneixem és la
següent:
"Nos comunican que serà contratada para
la próxima fiesta mayor de nuestra villa, la Colla vella, (a) Rabassó
de "Xiquets de Valls" dirigida por el veterano Ramón Tondo, siendo
el encargado este año de ultimar los preparativos para la actuació
de tan atrayente número de festejos, el popular y acreditado industrial
villanovés, don Salvador Juncosa, el cual con su demostrada actividad,
comenzó ya sus gestiones de contratació, prometiéndose,
no sólo cubrir los gastos del festejo dicho, sino poder ingresar
un buen remanente a favor del Patronato de Pobres de ésta"17.
Com heu pogut llegir, en ella s'informà que s'esperava
la contractació de la colla vella o de "Rabassó", que aquesta
agrupació era aleshores dirigida per Ramon Tondo -"gravat de Rabassó",
fill del mític cap de colla Isidre de "Rabassó"-, i que les
gestions les portava Salvador Juncosa i Juncosa -un vilanoví que
es vinculà a diverses manifestacions de la cultura tradicional de
vilanovina, i que no només en aquesta ocasió s'encarregaria
de contractar colles castelleres-.
Així mateix, també es féu el comentari que,
a més, de procurar-se eixugar les despeses mitjançant l'ajut
de particulars -ben segur amb actuacions castelleres arreu de la població-,
fins i tot es pensava obtenir algun guany pel Patronat de Pobres -institució
assistencial activa a la vila des de 1864-. De fet aquest sentit altruista
era una característica de celebracions festives de la Vilanova pretèrita
-estem pensant sobretot en els Carnavals-.
Per la seva part, el programa de festes assenyalà per al
diumenge, dia 2: "A les dotze, arribada dels Xiquets de Valls, que saludaran
a les Autoritats, recorrent desprès la vila, aixecant els seus Tipics
castells i espadats", mentre que per al dia següent que "A les dotze,
es reuniran a la Plaça de la República -la Plaça de
la Vila- els balls populars, gegants i Xiquets"18.
Ens trobem, doncs, que es programà -com era habitual- la
protocol·lària actuació a les autoritats de la vigília
-abans que els castellers resseguissin la població al seu aire-,
i l'exhibició forta al migdia de la jornada central, mentre que
es suprimiren els seguicis de caire religiós i es canvià
la data tradicional de la celebració -fets que ja havíem
comentat en anterioritat-.
Ressenyes de la presència
castellera a la premsa de Vilanova
La premsa vilanovina s'expressà en vaguetats,
com són fer referència al gran nombre de forasters que visitaren
la vila, al temps que s'hi donà o limitar-se a enumerar els espectacles
que se celebraren. Les ressenyes que coneixem són les següents
del Diario de Villanueva, La Defensa i Democràcia:
"La Fiesta Mayor ha transcurrido animadísima,
notándose una extraordinaria afluencia de forasteros... .. La banda
del Regimiento nº 10 dió varios conciertos y los "Xiquets de
Valls" y bailes populares recorrieron la villa dando la nota típica
de la fiesta."19
"A totes les societats, pels nostres passeigs
i places on s'han celebrat actes populars, hi han acudit nombrosa concurrència
de vilanovins i forasters, enmig de l'animació de les bandes i cobles
i el so típic de les gralles que acompanyaven els Xiquets de Valls,
gegants i balls populars, sota un cel sense núvols i una temperatura
que convidava sortir de casa a totes hores del dia."20
"Castells de focs, sardanes, Xiquets de Valls,
Ball de pastorets, concerts, atletisme, fútbol, funcions teatrals,
balls de gala, revetlla a la Rambla. Moviment per tot arreu. A manca dels
grans, els gegants petits feren les delícies de la mainada."21
En canvi, una nota curiosa posterior a la festa
major la representa la notícia següent d'un noi que prengué
mal jugant amb d'altres a fer de casteller, una dissort que exterioritza
avui dia que a la població eren seguides les actuacions castelleres:
"El jueves, a las siete y media de la tarde,
los médicos señores Rosich y Fusté asistieron en el
Dispensario al niño de 8 años Francisco N. Fernández,
que presentaba fractura de la tibia izquierda. Tan grave lesión
se la produjo cuando jugaba con otros niños en la calle de San Magín,
imitando el "ball de Xiquets". Después de curado, pasó al
Santo Hospital."22
Cròniques vallenques de
les Neus
Corresponent al previ interès que havia
posat de manifest la premsa vallenca, La Crónica de Valls
recollí l'actuació de la colla vella a Vilanova. Una expectació
que el periodista afirmà que compartien d'altres afeccionats d'arreu,
del Vendrell o Vilafranca. El castell més significatiu fou un esplèndid
tres de set, un dels millors dels darrers anys. Una nota negativa que es
comentà fou que les pinyes foren reduïdes. El text d'aquest
solt és el següent:
"Diumenge i dilluns passat la colla vella actuà a Vilanova i Geltrú fent-hi un tres de set que tots els aficionats de Valls, Vendrell i Vilafranca, que allí hi havia, manifestaren que pocs n'havien vist d'iguals. Després el quatre de set fou del mateix tremp que el primer. El dos de sis pujà i baixà sense ni una verdugada. El tres de sis aixecat per baix fou alçat amb una precisió poc igualada, degut a no aglomerar-se la gent, com passa a Valls, al cordó. Per últim es feren dos pilans de cinc amb filigranes i tot.
En resum la actuació de Vilanova és
la més fina, neta i segura que s'havia vist d'uns quants anys ençà,
considerant que en els castells no hi havia cordó i que el tres
com el quatre de set es feren quasi sense aguantar els segons."23
En els mateixos termes, però ampliant les
informacions, s'expressà el setmanari Joventut. En primer
lloc la seva ressenya ressaltà de nou la qualificació de
plaça tradicional de Vilanova, com succeïa en d'altres poblacions
del Penedès:
"Diumenge passat marxaren vers la ciutat de Vilanova y Geltrú els castellers que integren la colla vella de nostre ciutat per tal d'aixecar els seus castells durant la festa major d'aquella ciutat del Penedès, una de les que sempre ha considerat la nostra institució com a cosa pròpia i per la festa major cada any lloga una colla de castells.
En les fileres de la colla s'hi notava la presència
d'algun element molt bo i s'hi trobava a faltar algun altre element de
la colla."24
Així mateix, Joventut també recollí que la
colla vella -com era lògic i habitual- reservà el millor
del seu repertori per a l'exhibició central del migdia de la diada.
En aquest sentit, la colla vella se cenyí a completar construccions
menors durant la resta d'actuacions -que s'aprofitaren per exercitar nous
elements de tronc-, essent els castell més destacats de llavors
diverses torres de sis i pilars de cinc:
"El primer dia brandaren pel poble aixecant els dos de sis i els
pilars de cinc amb gran prodigalitat, notant-se els molts elements nous
que pujaven, principalment en el dos de sis."
En canvi, al migdia de la festa, els vallencs exhibiren el tres
de set -en primera ronda i que la mateixa publicació també
el considerà un dels de millor factura-, el quatre de set, la torre
de sis, el tres de set aixecat per sota -que en carregar-se es deixà
net-, dos pilars de cinc -un d'ells parat amb una mà-, per acabar
amb el pilar de quatre al balcó:
"Al segon dia al mig dia hi hagué la gran actuació a la plaça i aquesta deixà satisfets als vilanovins, que estaven una mica alarmats, degut a rumors estranys correguts per la ciutat.
Es començà la actuació amb el tres de set i al qui de tots els que el veirem, no n'havien vist cap d'igual, ni el últim del dia de Sant Joan ni cap l'igualà amb esbeltesa i robustesa. A segons hi pujaren Poblet, Vallés i Piñas, conegut en el mon casteller per Coyas, als terços el Quinto, Collet i Rabassó, i els quarts Llorençó, Brulles i Borràs (Rosset gran).
Després es feu el quatre de set, en el qual confirmà sa calitat de gran segon Solé i demostra ço que pot a terços Pau Parès.
El dos de sis també resultà de gran altura i robustesa.
Després es feú el tres de sis aixecat per baix, pujat amb molta igualtat en tots tres pilans, es deixà completament net i es descarregà de la mateixa manera.
Després féu un altíssim pilar de cinc Ramon Pallares, demostrant que també ell pot ésser un bon pilaner, es feu un altre pilar de cinc per Poblet i Rabassó carregat i descarregat amb una mà sola, filigrana que és patrimoni de grans castellers com són Peret Poblet i Rabassó.
En els castells grossos formaren el cim, Roset i Tralarà a dosos, a aixecar el noi Aguilar petit i Miquellet d'anxaneta.
Durant tot el dia els castells sembraren l'alegria pel poble, essent de remarcar els pilans de cinc fets Collet al segon i els fets per Llorençó al terç, éssent molt comentat el pilar de quatre que fés a segons i portà caminant fins al balcó el petit Jaume Borràs, conegut pel Rosset que serà un dels grans valors de la colla el dia de demà.
Començà un aixecador nou, i mostra que no coneix el que es por, no obstant li falta entrenament en la finura del pujar i baixar.
Ens alegrem de l'éxit obtingut i desitgem força
prosperitat a les colles vallenques per a poder demostrar el que poden
en la propera festa major de Vilafranca"
Com heu pogut comprovar, la colla vella realitzà a Vilanova
el millor repertori d'aleshores, a excepció del quatre de set amb
l'agulla. Així mateix, que era costum de llavors que les exhibicions
fossin a quatre rondes, a més de les que es dedicaven a diverses
modalitats pilaneres. I finalment, que, contextualitzant-se els castells
com un esport tradicional, les cròniques mostren un interès
en les alineacions castelleres, fet que ens permet de conèixer avui
dia la identitat dels "cracs" d'aquell període25.
Tanmateix, el cronista també féu
menció que els vallencs agradaren als vilanovins malgrat uns rumors
que s'escamparen per la ciutat, i que anem a tractar a continuació.
Política en els castells
Una carta que es publicà a La Crónica
de Valls, signada per tres menbres destacats de la colla vella -Ramon
Tondo, Pere Poblet i Lluís Jové- ens dóna a conèixer
que aquests rumors feien referència al fet que en "anar a fer
castells a alguna ciutat, a Vilanova per exemple" -i més endavant
a l'Arboç i Vilafranca- els components de la colla vella es trobaren
que "per allí havia corregut la nova de què nostra colla
estava formada per una vintena d'homes monàrquics, esquirols i enemics
de la República." 26
Havent realitzat totes les seves actuacions al Penedès,
la intenció dels signants era desmentir públicament que la
vella tingués "cap tendència política i menys social"
i que "solament imposa sa disciplina damunt els castellers en els afers
de castells i no té res a veure amb les seves tendències
polítiques," car eren del parer que les colles havien de limitar-se
a "aspirar a fer grans i bons castells i a igualar les gestes dels nostres
avant-passats." D'altra banda, també reconeixien que admetien a
"tothom que vulgui fer castells i sotmetres a la direcció de la
mateixa, sense mirar per res si perteneix a l'esquerra ni a la dreta, solament
volem que pels seus actes no comprometi els companys en alguna festa major".
No obstant aquesta declaració pública, aquestes
acusacions acabarien portant cua, malgrat que -segons els mateixos signants-,
aquestes havien "sortit d'algú que no és precisament casteller
i que en ses actuacions polítiques mai havia anat al costat de les
forces republicanes", i després que la vella hagués plantat
a Vilanova "el millor tres de set de la temporada" i "arreu els millors
castells, com són el tres de set, quatre de set amb el pilar de
cinc i cinc de set." Es tractava d'algú que pretenia afavorir la
colla nova, arrabasant contractacions habituals de la vella ?. Es va voler
emfasitzar la militància conservadora o dretana d'algun casteller
de la vella?
Tanmateix, el fet que la colla vella s'expressés dubidativament
a les celebracions vallenques del 14 d'abril i no pas a la del meeting
de la C.E.D.A. a València el 30 de juny de 1935, que la colla nova
s'extralimités actuant el 14 d'abril de 1933 -divendres sant-, o
que l'esquerrana publicació vallenca Treball proclamés la
colla nova com la republicana, la laica, la del poble, no ajudarien a la
pretesa neutralitat política de la colla vella.
Fi de temporada al Penedès:
les festes majors de l'Arboç i Vilafranca
Fos com fos, la vella resultaria la colla més
en forma d'aquella temporada en els castells, veient-se el que aconseguiria
en la seva gira penedessenca.
Per la festa major de l'Arboç -superant
aquell any en expectació a la de Vilafranca en no competir-hi la
nova- la vella plantà el tres de set, el quatre de set amb l'agulla
-molt defensat-, la torre de sis, el tres de sis aixecat per sota, el pilar
de cinc i "el plat fort del dia i això era el cinc de set, el
castell que tant havia fet parlar als aficionats i que si val a dir veritat
i sense passions de colla l'afició vallenca el reservava per la
colla nova... ... castell que de l'any 1907 no s'havia fet segons ens digué
algun vell casteller de l'Arbós per lo que no responen de la veracitat",mentre
que la nova completà les mateixes construccions tret del cinc de
set, ja que "en haver-hi els quarts s'ensorrà i desanimats i
havent hi algun lesionat no es tornà a provar"27.
La nova hi acudí contractada per l'Ajuntament, mentre que
la vella per un grup d'afeccionats locals a iniciativa del casteller arbossenc
de la vella, Toribi Vallès. La mateixa crònica de l'Arboç
que hem utilitzat finalitzaria amb la premonitòria frase que el
"quatre de vuit el qual si Déu vol l'any que vé veurem ben
plantat."
Una setmana desprès, la vella repetiria els èxits
de l'Arboç a Vilafranca. El primer dia de festa -el de la vigília
de Sant Fèlix- descarregaria el quatre de set, la torre de sis,
el tres de sis aixecat per sota i el pilar de cinc. El dia de Sant Fèlix
-compartint plaça amb els Mirons del Vendrell- completaria de nou
el cinc de set -des de l'Arboç "la fita màxima en l'art de
fer castells"-, a més del tres set, entre d'altres castells, mentre
que l'endemà plantaria, a més d'altres, el quatre de set
amb l'agulla28.
Com era habitual llavors, "de l'Arbós vinguè un gros contingent
amb camisa rosada per ajudar a la colla vallenca."29
Així mateix, també volem comentar
que, en consonància amb els aires laics del moment, a Vilafranca
es quedaren aquell any sense la tradicional entrada de Sant Fèlix,
a més que hi ha qui volgué veure que als balcons de la Casa
de la Vila no hi havia cap capellà a l'hora dels castells.30
Quatre mots finals
La colla vella dels Xiquets de Valls afermà
a Vilanova per la festa major de 1931 el seu mestratge amb el quatre de
set i, sobretot, amb el tres de set, per consolidar el quatre de set amb
l'agulla i reeixir amb una nova construcció: el cinc de set, en
exhibicions posteriors.
Tot i els èxits castellers que aconseguiria,
que la situarien en la colla més en forma de la temporada, hi ha
qui s'estimà que la colla vella fos reconeguda a partir de l'actuació
a Vilanova sota l'etiqueta d'una determinada opció política.
No obstant això, la vella tornaria a Vilanova
l'any següent, el 1932, aconseguint nous èxits: el primer tres
de set aixecat per sota i un profitós intent de torre de set. Amb
tot, la polèmica es reprendria l'any 1933 amb la contractació
oficial de la nova, però això forma part d'uns altres capítols.
Referències bibliogràfiques