Make your own free website on Tripod.com
Podeu utilitzar aquesta informació sempre i quan en citeu l'origen, l'autor i el lloc original de publicació.

LES NEUS DE 1931: CASTELLS I POLÍTICA A LA FESTA MAJOR DE VILANOVA

Autor: Xavier Güell i Cendra

Publicat a: L'Aleta dels Bordegassos



En anteriors treballs havíem comentat que, després del recés d'uns anys, tornà a haver castells a Vilanova per la festa major del 1927, coincidint amb el reviscolament que s'experimentava aleshores arreu del món casteller, arran, sobretot, la creació l'any anterior de les colles tarragonina i vendrellenca. En aquella ocasió els castells els feren gent de Valls, en concret una formació formada feia poc amb la fusió de la vella i la nova -de fet la seva primera actuació fou aquesta de Vilanova-.
 

Tot i que l'estratègia d'aquesta unióera formar una colla prou " forta que revifi les gestes pretèrites"1, el punt d'inflexió en el món casteller vallenc no esdevindria fins la diada de Sant Joan de 1930, quan, paradoxalment, els vallencs tornaren a la formula tradicional de dues colles. En conseqüència, tornant a haver castells a Vilanova el 1930, l'agrupació que actuaria llavors ja no seria aquella colla unificada de Xiquets de Valls de l'any 1927, sinó la colla vella -una de les dues colles refundades-, la qual completaria en aquella ocasió els castells sostre d'aleshores: el quatre i el tres de set2.
 

Referint-nos a l'any següent, el 1931, la colla vella fou de nou contractada a Vilanova, repetint els èxits de l'edició anterior. Al marge de l'atracció i el compromís que els vallencs sentien llavors quan se'ls requeria a Vilanova, coincidí que la colla vella s'havia autoimposat de realitzar castells de set arreu aquella temporada, "ja que és un descredit per nostre esport aixecar nomes castells de sis com feren en alguns llocs el passat any"3.
 

Tot i que l'actuació de la colla vella fou exitosa, els castells de Vilanova de l'any 1931 es tenyiren de significacions alienes al fet casteller, ja que hi ha qui orquestrà que la colla vella fos adjectivada a partir de l'actuació de Vilanova amb la visceralitat dels discursos polítics, amb tanta radicalitat que des d'aleshores acompanyarien el fer de les colles vallenques. Anem a veure-ho.
 

La primera cita important de l'any: les Decennals
 

Des de 1791, tots els anys acabats en u a Valls se celebren les decennals festes de la Candelera, a les quals no hi manquen actuacions castelleres, malgrat que la data del dos de febrer no sempre ho afavoreixi.
 

Procurant el vallencs de festejar-les sempre amb el màxim de les seves possibilitats, i no essent els seus castellers una excepció, per la Candelera de 1931 la colla vella reeixí amb la construcció sostre d'aleshores: el quatre de set amb l'agulla -castell que havia aconseguit la temporada anterior a Vilafranca per Sant Fèlix -, a més del tres de set i el tres de sis per sota, tot i que fracassà per dos cops amb el cinc de set. Per la seva part, la colla nova completà el tres de set, el quatre de set, el dos de sis i el tres de sis per sota, a més d'un cinc de set que en cròniques d'anys posteriors -i encara avui dia4- seria presentat com dubtós5.
 

Malgrat que aquestes construccions significaven que a principi de la temporada les colles vallenques mantenien el nivell aconseguit durant l'any anterior i s'encaraven amb decisió cap a un nou repte: el cinc de set, hom esperava molt més de la Candelera de 1931, donat que afeccionats d'arreu hi acudiren en haver-se anunciat intents del quatre de vuit i el pilar de sis, cosa que no es produí. De fet l'assalt al quatre de vuit ja s'havia d'haver produït per Santa Úrsula de l'any anterior, si el temps hagués acompanyat. El postposament de la Candela es justificà aleshores per l'absència forçada d'algun element imprescindible6.
 

No obstant això, cal subratllar que la reivindicació de noves metes no era producte d'un fet casual, sinó fruit del despertar de l'afecció castellera en diferents àmbits de la societat vallenca -i sobretot entre el jovent- a partir de l'any anterior, car aleshores "sota el castell s'hi barreja(va) la mà polida de l'escrivent i el menestral, amb la mà endurida de l'obrer del mall i de l'aixada"7.En aquest sentit, per exemple, s'anà veient durant aquella temporada que entre els membres de tronc de la colla vella "de tots aquells homes, que tots eren de la ratlla de cinquanta anys, i que un any enrera constituien els únics valors capaços de fer el castell de set, pocs en pugen ja"8.
 

Una nova jornada castellera: l'aniversari de la Segona República
 

L'any 1931 la vida política del país girà notòriament en proclamar-se la República el 14 d'abril, arran el triomf esclatant de les candidatures republicanes i socialistes a gairebé tots els centres urbans de l'Estat espanyol en les eleccions municipals que s'havien celebrat el 12 d'abril, dos dies abans.
 

El canvi de règim polític és ben sabut que fou festejat arreu amb celebracions viscerals i populoses. A Valls, a més, amb l'enlairament de castells, tal com ho recollí la nota següent.
 

"Per tal de celebrar la proclamació de la República, el passat diumenge sortiren els castellers de la colla "nova", aixecaren al mig dia a la plaça del Blat i davant d'un nombrós públic vàries torres de sis i el pilar de cinc, que foren molt aplaudits.

Durant la tarda també aixecaren castells davant de vàries societats"9
 

Prescindint del valor de les construccions i del fet que es tractava de la primera edició d'una jornada castellera vallenca que acabaria sent de les importants, la participació només de la colla nova esdevindria la primera pedra de toc de la dicotomia política en què es veié immens el món casteller vallenc durant el període de la Segona República. No obstant això, les primeres manifestacions públiques d'aquesta dialèctica esclatarien a Vilanova.
 

Sant Joan: festa major de Valls
 

Per Sant Joan de 1931 les dues colles vallenques exhibiren similars construccions. Ambdues completaren el quatre de set amb l'agulla -recordem-ho, el sostre d'aleshores-, la nova a la primera i en primera ronda, mentre que la vella en una segona temptativa.
 

Així mateix, les dues colles també plantaren el tres de set, entre d'altres castells. La nova l'aconseguí després d'un primer intent, mentre que la vella a la primera i de manera formidable, "el millor que hem vist en el qual l'aixecador hi fa la figuereta dreta damunt dels dosos, cosa perillosísima en un tres de set", tal com es digué a La Crónica de Valls. La vella, a més, també provà el "pilà de cinc caragirats, que és dificilíssim, més el poc entrenament de la quitxalla en aquesta classe de castells, fa que caigui l'anxaneta quan és ja al pit de l'aixecador", tot i que s'havia tornat a rumorejar que s'encararia amb el pilar de sis10.
 

Com acabem de veure, els vallenc mantenien el seu abrandament pels castells, donat que malgrat que "no es feren les proeses que un temps es feren i que es poden tornar a fer, però es palesà l'entusiasme de l'element jove que forma les colles de castells"11.
 

Tanmateix, durant aquella festa major també es faria palès un menystiment pels actes religiosos o la supressió de símbols disconformes amb el nou regim polític establert -per exemple, l'àliga de Valls no fou guarnida amb la tradicional corona, sinó amb un gorro frigi-, seguint-se una directriu que s'anà imposant arreu del país a partir de la proclamació de la República, i que propiciarien l'aparició de futures viscerals i sectàries manifestacions polítiques i socials.
 

Anunci de la festa major de Vilanova a la premsa vallenca
 

Situada amb prou antelació de les importants diades de l'Arboç i Vilafranca, la festa major de Vilanova representava aleshores una oportunitat pels vallencs per avaluar les seves expectatives a l'hora d'encarar les actuacions cabdals de finals d'agost i resta de temporada.
 

Aquesta idea la sostenim arran que els diferents setmanaris vallencs anunciaren reiteradament i anticipadament la contractació de castellers vallencs a Vilanova. El primer avís fou el següent de Joventut:
 

"La ciutat de Vilanova que ja abans havia estat de les més entusiastes dels castells, ha llogat, com l'any passat, la colla vella o de Rabassó, la qual farà els castells de set els dies 2 y 3 del proper mes d'agost.

Aquesta mateixa colla hi actuà també l'any passat deixant una impressió molt optimista en aquelles terres, ço que féu despertar novament als vilanovins l'afició als castells, acudint en massa a la festa major de Vilafranca per a presenciar la lluita entre les dues colles i venint tots per les Festes de la Candela a Valls, per veure la que prometia ésser actuació suprema de les nostres colles"12.
 

Com heu pogut llegir, la colla emparaulada era la mateixa que la de l'any anterior: la vella o de Rabassó -en referència a la nissaga de caps de colla de tal agrupació-, i que era subratllat que es realitzarien construccions de set pisos. Així mateix, la nota també adjudicà la qualificació de plaça tradicional a la població de Vilanova, per la continuïtat de les contractacions en el passat i el dinamisme dels seus afeccionats actuals -que eren reconeguts arreu seguint grans diades de la temporada-, tot i que s'admetia que el món casteller vilanoví havia atravessat recentment d'un temps d'inactivitat.
 

D'altra banda, també cal subratllar d'aquella celebració que les dates festives no eren les tradicionals, car, aplicant-se el model de festa d'aleshores -recordem-ho, amb connotacions laiques-, i seguint-se la tònica d'arreu, se separaren els actes religiosos del lúdics, concentrant-se els actes festius en els primers diumenge i dilluns d'agost.
 

Més concises i exposant quasi la mateixa informació resulten ser les notes següents de les també publicacions vallenques La Crónica de Valls, Acció Comarcal i Lluita:
 

"La colla vella de castellers ha estat contractada per pendre part en la festa major de Vilanova i la Geltrú, que es celebrará el dia 2 i 3 del proper mes d'Agost. Dita colla ha estat contractada pels castells de set"13.
 

"La colla vella de castellers ha estat contractada per a pendre part a la festa major de Vilanova i Geltrú que es celebrará els dies 2 i 3 del prop-vinent mes"14.
 

"Per a pendre part á la festa major de Vilanova i la Geltrú, que es celebrarà els dies 2 i 3 del próxim agost ha estat contractada la colla de castellers de Rabassó. Tenen el compromís d'aixecar els castells de set i el pilar de cinc"15.
 

En canvi, una nota d'última hora de Joventut afegí el comentari que també hi actuaria l'altra colla vallenca: la nova, cosa que al final no es produí:
 

"Diumenge i dilluns la colla vella actuarà a la ciutat de Vilanova per fer els grans castells de set.

A última hora es diu que també hi anirà la colla nova, contractada per alguns aficionats d'aquella ciutat"16.
 

Anuncis a la premsa vilanovina
 

La notícia de l'actuació de la colla vella a Vilanova també aparegué a la premsa vilanovina, però sense l'expectació de la vallenca. Tret del programa de festes, la única nota anterior a la festa major que coneixem és la següent:
 

"Nos comunican que serà contratada para la próxima fiesta mayor de nuestra villa, la Colla vella, (a) Rabassó de "Xiquets de Valls" dirigida por el veterano Ramón Tondo, siendo el encargado este año de ultimar los preparativos para la actuació de tan atrayente número de festejos, el popular y acreditado industrial villanovés, don Salvador Juncosa, el cual con su demostrada actividad, comenzó ya sus gestiones de contratació, prometiéndose, no sólo cubrir los gastos del festejo dicho, sino poder ingresar un buen remanente a favor del Patronato de Pobres de ésta"17.
 

Com heu pogut llegir, en ella s'informà que s'esperava la contractació de la colla vella o de "Rabassó", que aquesta agrupació era aleshores dirigida per Ramon Tondo -"gravat de Rabassó", fill del mític cap de colla Isidre de "Rabassó"-, i que les gestions les portava Salvador Juncosa i Juncosa -un vilanoví que es vinculà a diverses manifestacions de la cultura tradicional de vilanovina, i que no només en aquesta ocasió s'encarregaria de contractar colles castelleres-.
 

Així mateix, també es féu el comentari que, a més, de procurar-se eixugar les despeses mitjançant l'ajut de particulars -ben segur amb actuacions castelleres arreu de la població-, fins i tot es pensava obtenir algun guany pel Patronat de Pobres -institució assistencial activa a la vila des de 1864-. De fet aquest sentit altruista era una característica de celebracions festives de la Vilanova pretèrita -estem pensant sobretot en els Carnavals-.
 

Per la seva part, el programa de festes assenyalà per al diumenge, dia 2: "A les dotze, arribada dels Xiquets de Valls, que saludaran a les Autoritats, recorrent desprès la vila, aixecant els seus Tipics castells i espadats", mentre que per al dia següent que "A les dotze, es reuniran a la Plaça de la República -la Plaça de la Vila- els balls populars, gegants i Xiquets"18.
 

Ens trobem, doncs, que es programà -com era habitual- la protocol·lària actuació a les autoritats de la vigília -abans que els castellers resseguissin la població al seu aire-, i l'exhibició forta al migdia de la jornada central, mentre que es suprimiren els seguicis de caire religiós i es canvià la data tradicional de la celebració -fets que ja havíem comentat en anterioritat-.
 

Ressenyes de la presència castellera a la premsa de Vilanova
 

La premsa vilanovina s'expressà en vaguetats, com són fer referència al gran nombre de forasters que visitaren la vila, al temps que s'hi donà o limitar-se a enumerar els espectacles que se celebraren. Les ressenyes que coneixem són les següents del Diario de Villanueva, La Defensa i Democràcia:
 

"La Fiesta Mayor ha transcurrido animadísima, notándose una extraordinaria afluencia de forasteros... .. La banda del Regimiento nº 10 dió varios conciertos y los "Xiquets de Valls" y bailes populares recorrieron la villa dando la nota típica de la fiesta."19
 

"A totes les societats, pels nostres passeigs i places on s'han celebrat actes populars, hi han acudit nombrosa concurrència de vilanovins i forasters, enmig de l'animació de les bandes i cobles i el so típic de les gralles que acompanyaven els Xiquets de Valls, gegants i balls populars, sota un cel sense núvols i una temperatura que convidava sortir de casa a totes hores del dia."20
 

"Castells de focs, sardanes, Xiquets de Valls, Ball de pastorets, concerts, atletisme, fútbol, funcions teatrals, balls de gala, revetlla a la Rambla. Moviment per tot arreu. A manca dels grans, els gegants petits feren les delícies de la mainada."21
 

En canvi, una nota curiosa posterior a la festa major la representa la notícia següent d'un noi que prengué mal jugant amb d'altres a fer de casteller, una dissort que exterioritza avui dia que a la població eren seguides les actuacions castelleres:
 

"El jueves, a las siete y media de la tarde, los médicos señores Rosich y Fusté asistieron en el Dispensario al niño de 8 años Francisco N. Fernández, que presentaba fractura de la tibia izquierda. Tan grave lesión se la produjo cuando jugaba con otros niños en la calle de San Magín, imitando el "ball de Xiquets". Después de curado, pasó al Santo Hospital."22
 

Cròniques vallenques de les Neus
 

Corresponent al previ interès que havia posat de manifest la premsa vallenca, La Crónica de Valls recollí l'actuació de la colla vella a Vilanova. Una expectació que el periodista afirmà que compartien d'altres afeccionats d'arreu, del Vendrell o Vilafranca. El castell més significatiu fou un esplèndid tres de set, un dels millors dels darrers anys. Una nota negativa que es comentà fou que les pinyes foren reduïdes. El text d'aquest solt és el següent:
 

"Diumenge i dilluns passat la colla vella actuà a Vilanova i Geltrú fent-hi un tres de set que tots els aficionats de Valls, Vendrell i Vilafranca, que allí hi havia, manifestaren que pocs n'havien vist d'iguals. Després el quatre de set fou del mateix tremp que el primer. El dos de sis pujà i baixà sense ni una verdugada. El tres de sis aixecat per baix fou alçat amb una precisió poc igualada, degut a no aglomerar-se la gent, com passa a Valls, al cordó. Per últim es feren dos pilans de cinc amb filigranes i tot.

En resum la actuació de Vilanova és la més fina, neta i segura que s'havia vist d'uns quants anys ençà, considerant que en els castells no hi havia cordó i que el tres com el quatre de set es feren quasi sense aguantar els segons."23
 

En els mateixos termes, però ampliant les informacions, s'expressà el setmanari Joventut. En primer lloc la seva ressenya ressaltà de nou la qualificació de plaça tradicional de Vilanova, com succeïa en d'altres poblacions del Penedès:
 

"Diumenge passat marxaren vers la ciutat de Vilanova y Geltrú els castellers que integren la colla vella de nostre ciutat per tal d'aixecar els seus castells durant la festa major d'aquella ciutat del Penedès, una de les que sempre ha considerat la nostra institució com a cosa pròpia i per la festa major cada any lloga una colla de castells.

En les fileres de la colla s'hi notava la presència d'algun element molt bo i s'hi trobava a faltar algun altre element de la colla."24
 

Així mateix, Joventut també recollí que la colla vella -com era lògic i habitual- reservà el millor del seu repertori per a l'exhibició central del migdia de la diada. En aquest sentit, la colla vella se cenyí a completar construccions menors durant la resta d'actuacions -que s'aprofitaren per exercitar nous elements de tronc-, essent els castell més destacats de llavors diverses torres de sis i pilars de cinc:
 

"El primer dia brandaren pel poble aixecant els dos de sis i els pilars de cinc amb gran prodigalitat, notant-se els molts elements nous que pujaven, principalment en el dos de sis."
 

En canvi, al migdia de la festa, els vallencs exhibiren el tres de set -en primera ronda i que la mateixa publicació també el considerà un dels de millor factura-, el quatre de set, la torre de sis, el tres de set aixecat per sota -que en carregar-se es deixà net-, dos pilars de cinc -un d'ells parat amb una mà-, per acabar amb el pilar de quatre al balcó:
 

"Al segon dia al mig dia hi hagué la gran actuació a la plaça i aquesta deixà satisfets als vilanovins, que estaven una mica alarmats, degut a rumors estranys correguts per la ciutat.

Es començà la actuació amb el tres de set i al qui de tots els que el veirem, no n'havien vist cap d'igual, ni el últim del dia de Sant Joan ni cap l'igualà amb esbeltesa i robustesa. A segons hi pujaren Poblet, Vallés i Piñas, conegut en el mon casteller per Coyas, als terços el Quinto, Collet i Rabassó, i els quarts Llorençó, Brulles i Borràs (Rosset gran).

Després es feu el quatre de set, en el qual confirmà sa calitat de gran segon Solé i demostra ço que pot a terços Pau Parès.

El dos de sis també resultà de gran altura i robustesa.

Després es feú el tres de sis aixecat per baix, pujat amb molta igualtat en tots tres pilans, es deixà completament net i es descarregà de la mateixa manera.

Després féu un altíssim pilar de cinc Ramon Pallares, demostrant que també ell pot ésser un bon pilaner, es feu un altre pilar de cinc per Poblet i Rabassó carregat i descarregat amb una mà sola, filigrana que és patrimoni de grans castellers com són Peret Poblet i Rabassó.

En els castells grossos formaren el cim, Roset i Tralarà a dosos, a aixecar el noi Aguilar petit i Miquellet d'anxaneta.

Durant tot el dia els castells sembraren l'alegria pel poble, essent de remarcar els pilans de cinc fets Collet al segon i els fets per Llorençó al terç, éssent molt comentat el pilar de quatre que fés a segons i portà caminant fins al balcó el petit Jaume Borràs, conegut pel Rosset que serà un dels grans valors de la colla el dia de demà.

Començà un aixecador nou, i mostra que no coneix el que es por, no obstant li falta entrenament en la finura del pujar i baixar.

Ens alegrem de l'éxit obtingut i desitgem força prosperitat a les colles vallenques per a poder demostrar el que poden en la propera festa major de Vilafranca"
 

Com heu pogut comprovar, la colla vella realitzà a Vilanova el millor repertori d'aleshores, a excepció del quatre de set amb l'agulla. Així mateix, que era costum de llavors que les exhibicions fossin a quatre rondes, a més de les que es dedicaven a diverses modalitats pilaneres. I finalment, que, contextualitzant-se els castells com un esport tradicional, les cròniques mostren un interès en les alineacions castelleres, fet que ens permet de conèixer avui dia la identitat dels "cracs" d'aquell període25.
 

Tanmateix, el cronista també féu menció que els vallencs agradaren als vilanovins malgrat uns rumors que s'escamparen per la ciutat, i que anem a tractar a continuació.
 

Política en els castells
 

Una carta que es publicà a La Crónica de Valls, signada per tres menbres destacats de la colla vella -Ramon Tondo, Pere Poblet i Lluís Jové- ens dóna a conèixer que aquests rumors feien referència al fet que en "anar a fer castells a alguna ciutat, a Vilanova per exemple" -i més endavant a l'Arboç i Vilafranca- els components de la colla vella es trobaren que "per allí havia corregut la nova de què nostra colla estava formada per una vintena d'homes monàrquics, esquirols i enemics de la República." 26
 

Havent realitzat totes les seves actuacions al Penedès, la intenció dels signants era desmentir públicament que la vella tingués "cap tendència política i menys social" i que "solament imposa sa disciplina damunt els castellers en els afers de castells i no té res a veure amb les seves tendències polítiques," car eren del parer que les colles havien de limitar-se a "aspirar a fer grans i bons castells i a igualar les gestes dels nostres avant-passats." D'altra banda, també reconeixien que admetien a "tothom que vulgui fer castells i sotmetres a la direcció de la mateixa, sense mirar per res si perteneix a l'esquerra ni a la dreta, solament volem que pels seus actes no comprometi els companys en alguna festa major".
 

No obstant aquesta declaració pública, aquestes acusacions acabarien portant cua, malgrat que -segons els mateixos signants-, aquestes havien "sortit d'algú que no és precisament casteller i que en ses actuacions polítiques mai havia anat al costat de les forces republicanes", i després que la vella hagués plantat a Vilanova "el millor tres de set de la temporada" i "arreu els millors castells, com són el tres de set, quatre de set amb el pilar de cinc i cinc de set." Es tractava d'algú que pretenia afavorir la colla nova, arrabasant contractacions habituals de la vella ?. Es va voler emfasitzar la militància conservadora o dretana d'algun casteller de la vella?
 

Tanmateix, el fet que la colla vella s'expressés dubidativament a les celebracions vallenques del 14 d'abril i no pas a la del meeting de la C.E.D.A. a València el 30 de juny de 1935, que la colla nova s'extralimités actuant el 14 d'abril de 1933 -divendres sant-, o que l'esquerrana publicació vallenca Treball proclamés la colla nova com la republicana, la laica, la del poble, no ajudarien a la pretesa neutralitat política de la colla vella.
 

Fi de temporada al Penedès: les festes majors de l'Arboç i Vilafranca
 

Fos com fos, la vella resultaria la colla més en forma d'aquella temporada en els castells, veient-se el que aconseguiria en la seva gira penedessenca.
 

Per la festa major de l'Arboç -superant aquell any en expectació a la de Vilafranca en no competir-hi la nova- la vella plantà el tres de set, el quatre de set amb l'agulla -molt defensat-, la torre de sis, el tres de sis aixecat per sota, el pilar de cinc i "el plat fort del dia i això era el cinc de set, el castell que tant havia fet parlar als aficionats i que si val a dir veritat i sense passions de colla l'afició vallenca el reservava per la colla nova... ... castell que de l'any 1907 no s'havia fet segons ens digué algun vell casteller de l'Arbós per lo que no responen de la veracitat",mentre que la nova completà les mateixes construccions tret del cinc de set, ja que "en haver-hi els quarts s'ensorrà i desanimats i havent hi algun lesionat no es tornà a provar"27.
 

La nova hi acudí contractada per l'Ajuntament, mentre que la vella per un grup d'afeccionats locals a iniciativa del casteller arbossenc de la vella, Toribi Vallès. La mateixa crònica de l'Arboç que hem utilitzat finalitzaria amb la premonitòria frase que el "quatre de vuit el qual si Déu vol l'any que vé veurem ben plantat."
 

Una setmana desprès, la vella repetiria els èxits de l'Arboç a Vilafranca. El primer dia de festa -el de la vigília de Sant Fèlix- descarregaria el quatre de set, la torre de sis, el tres de sis aixecat per sota i el pilar de cinc. El dia de Sant Fèlix -compartint plaça amb els Mirons del Vendrell- completaria de nou el cinc de set -des de l'Arboç "la fita màxima en l'art de fer castells"-, a més del tres set, entre d'altres castells, mentre que l'endemà plantaria, a més d'altres, el quatre de set amb l'agulla28. Com era habitual llavors, "de l'Arbós vinguè un gros contingent amb camisa rosada per ajudar a la colla vallenca."29
 

Així mateix, també volem comentar que, en consonància amb els aires laics del moment, a Vilafranca es quedaren aquell any sense la tradicional entrada de Sant Fèlix, a més que hi ha qui volgué veure que als balcons de la Casa de la Vila no hi havia cap capellà a l'hora dels castells.30
 

Quatre mots finals
 

La colla vella dels Xiquets de Valls afermà a Vilanova per la festa major de 1931 el seu mestratge amb el quatre de set i, sobretot, amb el tres de set, per consolidar el quatre de set amb l'agulla i reeixir amb una nova construcció: el cinc de set, en exhibicions posteriors.
 

Tot i els èxits castellers que aconseguiria, que la situarien en la colla més en forma de la temporada, hi ha qui s'estimà que la colla vella fos reconeguda a partir de l'actuació a Vilanova sota l'etiqueta d'una determinada opció política.
 

No obstant això, la vella tornaria a Vilanova l'any següent, el 1932, aconseguint nous èxits: el primer tres de set aixecat per sota i un profitós intent de torre de set. Amb tot, la polèmica es reprendria l'any 1933 amb la contractació oficial de la nova, però això forma part d'uns altres capítols.
 
 

Xavier Güell i Cendra

 

Referències bibliogràfiques

  1. Reus, Reus, 4 d'agost de 1927, pàg. 7.
  2. Veieu el nostre treball anterior: "Les Neus de 1930: la colla vella torna a Vilanova i consolida els castells de set". L'Aleta dels Bordegassos. Festa Major 1997, pàgs. 10-16.
  3. La Crónica de Valls, Valls, 20 de juny de 1931, pàg. 4.
  4. Avui dia hi qui el presenta com el primer castell de la història envoltat de polèmica. Pere Ferrando i Romeu, Salvador Arroyo i Julivert. La Renaixença Castellera al Vendrell: 1926-1936. Edicions El Mèdol, Tarragona, maig de 1995, pàg. 211.
  5. La Crónica de Valls, Valls, 7 de febrer de 1931, pàg. 3.
  6. Acció Comarcal, Valls, 14 de febrer de 1931, pàg. 5.
  7. La Crónica de Valls, Valls, 31 de gener de 1931, pàg. 4.
  8. La Crónica de Valls, Valls, 18 de juliol de 1931, pàg. 3.
  9. La Crónica de Valls, Valls, 25 d'abril de 1931, pàg. 5.
  10. La Crónica de Valls, Valls, 27 de juny de 1931, pàg. 4.
  11. La Crónica de Valls, Valls, op. cit a (10).
  12. Joventut, Valls, 15 de juliol de 1931, pàg. 6.
  13. La Crónica de Valls, Valls, 18 de juliol de 1931, pàg. 4. La mateixa publicació publicaria una altra nota en el número del 1 d 'agost, pàg. 3.
  14. Acció Comarcal, Valls, 24 de juliol de 1931, pàg. 3. Aquesta publicació repetiria la notícia en el número del 1 d'agost a la pàgina 3, assenyalant en aquesta ocasió que la formació contractada a Vilanova era "la colla de castellers de Rabassó".
  15. Lluita, Valls, 25 de juliol de 1931, pàg. 5. Passada la celebració, per error, va aparèixer un nou avís en el número del 8 d'agost, pàg. 3.
  16. Joventut, Valls, 29 de juliol de 1931, pàg. 3.
  17. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 18 de juliol de 1931, pàg. 5. En termes semblants n'apareix una altra a La Defensa, Vilanova i la Geltrú, 22 de juliol de 1931, pàg. 2.
  18. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 1 d'agost de 1931, pàg. 4. També fou publicat a: La Defensa, Vilanova i la Geltrú, 1 d'agost de 1931, pàg. 2.
  19. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 4 d'agost de 1931, pàg. 5.
  20. La Defensa, Vilanova i la Geltrú, 5 d'agost de 1931, pàg. 3.
  21. Democràcia, Vilanova i la Geltrú, 14 d'agost de 1931, pàg. 4.
  22. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 8 d'agost de 1931, pàgs. 6-7.
  23. La Crónica de Valls, Valls, 8 d'agost de 1931, pàg. 4.
  24. Joventut, Valls, 26 d'agost de 1931, pàgs. 3-4.
  25. Referint-nos a la consideració esportiva dels castells, ens ha agradat fer conèixer l'agosarada afirmació que Valls "serva, en els seus celebrats "castells" ("Xiquets de Valls"), tradicions atlètiques d'antigues y ja desaparescudes civilisacions ... ...Si may Catalunya ha de celebrar uns Jochs Olímpichs ... ... aquests no poden tenir lloch en cap altre ciutat catalana que Valls. Si'ls vallenchs s'ho fiquen al cap, Valls pot arrivar a ser la Mecca del poble catalá sportiu." Eladi Homs i Oller. "Un parch cívich pera Valls". La Crónica de Valls, Valls, 16 de juliol de 1910, pàg. 2.
  26. Ramon Tondo, Pere Poblet i Lluís Jové. "A l'afició castellera vallenca". La Crónica de Valls, Valls, 12 de setembre de 1931, pàg. 3. Compartim el criteri manifestat per Pere Ferrando que Ramon Tondo no era tan sobri a l'hora de defensar les seves opinions. Pere Ferrando, "Localitzada una entrevista al cap de cola de la "vella" de Valls del 1934", L'hora del Garraf, 27 de desembre de 1996, Bloc VI. Un altre exemple és en aquell mateix any en trobar-lo exposant públicament que no corresponia als "Nens del Vendrell amb llur indumentària actual" interpretar el paper de castellers a l'obra Gent del Camp, ambientada a Valls a últims del segon terç del segle XIX. Joventut, Valls, 23 de setembre de 1931, pàgs. 4-5.
  27. Joventut, Valls, 26 d'agost de 1931, pàg. 4.
  28. La Crónica de Valls, Valls, 5 de setembre de 1931, pàg. 2.
  29. Joventut, Valls, 2 de setembre de 1931, pàg. 6
  30. Fructidor, Vilafranca del Penedès, 5 de setembre de 1931, pàg. 2. Panadès Republicano, Vilafranca del Penedès, 29 d'agost de 1931, pàg. 5.