Avui dia es coneix amb el nom de la renaixença el període de la història castellera en què s'observa una millora en el nivell de les construccions i un augment en el nombre d'actuacions, ja que en una etapa anterior anomenada de la decadència les actuacions escassejaren -fins i tot en poblacions deixaren de fer-se castells durant anys- i els pocs castells que s'enlairaren acabaren sent de sis pisos i esporàdicament de set. El punt d'inici d'aquesta dinamització es considera que és a partir de 1926, arran, sobretot, de la fundació dels Nens del Vendrell per la fira del Vendrell -per Santa Teresa- d'aquell any.
 

Tot i això, a periodistes vallencs dels anys mil nou-cents trenta els agradà adjectivar aquesta revifalla com la de la reconquesta dels castells dels temps d'apogeu, però cenyint la seva arrancada a la festa major de Valls -per Sant Joan- de 1930. Aquesta afirmació la corroboraven pel fet que el nivell dels castells aconseguits pels vallencs progressà a partir d'aquella celebració, a més de coincidir que les tradicionals colles nova i vella tornaren a actuar en competència, després d'haver obrat fusionades des de 1927¹.
 

Aquests fets de la història castellera es corroboren en el cas de Vilanova, ja que no és fins 1927 que es reprengué el concurs de colles castelleres, sobretot, vallenques, per festes majors de les Neus, després d'uns anys de no haver-se fet actuacions a la nostra vila. Les exhibicions que es realitzaren regularment a Vilanova a partir de 1927 i fins 1934 foren comptant amb les millors construccions possibles llavors. La nostra intenció és exposar que per les Neus de 1930 se seguí aquesta línia, i per refermar-ho també presentarem el que succeí a les significatives festes majors de Valls i Vilafranca del Penedès.
 

La festa major de Valls: Sant Joan
 

Per Sant Joan de 1930 la fita de les colles vallenques era assolir el tres de set, "per a reeixir, a la recerca d'un recobrament de llur antiga fama"²,tal com anunciava el programa de festes. La colla Vella l'aconseguí a la segona temptativa -després d'haver-lo carregat en un primer intent-, així com el quatre de set, el tres de sis per sota, la torre de sis i el pilar de cinc. Per la seva part, la Nova alçà el quatre de set -a la tercera-, la torre de sis i el tres de sis per sota, mentre que no se'n sortí en diversos intents de pilar de cinc³.
 

Així mateix, les cròniques de l'època també subratllaren l'interès renovat que desvetllaren els castells a Valls per Sant Joan, arran, per exemple, de la gran gernació que es reuní per seguir l'exhibició castellera o pel fet que es formaren grans cordons al voltant d'ambdues colles. Un abrandament que feia somiar als vallencs en recobrar els èxits dels temps d'apogeu -com havíem dit en anterioritat-, en una activitat que "Heredada de nuestros antepasados llevamos los vallenses esta afición en la sangre, y cuando mas parece que está muerta, resulta que estaba sólo dormida, y a lo mejor despierta con singular entusiasmo"⁴.
 

Anunci de castells a la festa major de Vilanova
 

Per les Neus de 1930 s'entengué a Vilanova -i arreu- encara el fet religiós com un element integrador de la festa, ja que en les edicions successives, les de govern republicà, s'aplicaria un model de celebració que pretengué la separació dels actes religiosos dels lúdics.
 

Portaveu dels elements conservadors i religiosos, no ens hauria de d'estranyar que en la vilanovina La Defensa no s'estessin d'enaltir a vigília de la festa major de 1930 que a Vilanova es renovés un cop més la tutela de la Verge de les Neus. Així mateix, també s'exposà en aquella publicació que una manera espontània en la qual s'exterioritza tal anhel és comptant amb el concurs de "les arriscades torres dels "xiquets de Valls", o les danses dels fornits "bastoners", o el pas dels gegants i la mulassa" durant aquelles celebracions, car en observar les evolucions d'aquests elements tradicionals "per poca finor espiritual que tinguem, la compendrem la Festa Major"⁵.
 

Una primera nota que informà de la més que probable participació de castellers per les Neus de 1930 l'hem trobada a la mateixa La Defensa, dins d'una relació preliminar d'entreteniments programats per aquella celebració. El text d'aquest solt és el següent:
 

"Se sab que vindrà l'Orfeó Barcelonés, que vindran els celebrats Xiquets de Valls, balls populars donaran animació a la vila i la Banda del Regiment de Badajoz donarà interessants concerts, com reputades cobles donaran audicions de sardanes"⁶.

Per un altre cantó, els setmanaris vallencs La Crónica de Valls i Joventut també es feren ressò de l'anada de castellers vallencs a la festa major de Vilanova. De la lectura de la ressenya de la segona publicació ens assabentem, a més, que les construccions anirien a càrrec de la Colla Vella, i que aquestes es pretenia que no fossin menystingudes:
 

"Han sido contratados los Xiquets de Valls para actuar en las fiestas mayores de Sabadell, Villanueva, Pobla de Montornés y otras poblaciones"⁷.

"Els castellers de la colla vella han d'actuar dilluns i dimarts a Vilanova on es celebra la festa major.
En aquella ciutat hom espera veure una esplèndida actuació dels nostres castellers, els populars "Xiquets de Valls" segons feliç expressió de Clavé"⁸.

Confirmada la contractació, en el programa de festa es publicà que, com era habitual, l'actuació dels castellers es desenvoluparia al llarg de dues jornades: la de la Mare de Déu de les Neus i la de la seva vigília. Durant el primer dia fou previst que els vallencs arribessin al migdia per propiciar una actuació protocol·lària de salutació davant de la Casa de la Vila, mentre que pel segon s'anuncià que participarien amb altres elements en una cercavila a primera hora del matí -la matinal, costum que es conserva en poblacions de la nostra comarca-, a una exhibició al migdia i a una processó a la tarda:
 

"Lunes, dia 4.
(...)
A las doce, llegada de los típicos "Xiquets de Valls", saludo a las autoridades y erección de sus atrevidas torres humanas.
(...)
Martes, 5, fiesta de Nuestra Señora de las Nieves.-Gran matinal por todos los bailes, gigantes, bandas de música, etc.
(...)
A las doce, reunión de todos los bailes, gigantes, músicas, etc., ante la casa Ayuntamiento, donde ejecutarán sus evoluciones en obsequio a las autoridades.
(...)
A las siete, después del canto de Víspera solemnes, saldrá la tradicional procesión de la iglesia de San Antonio, siguiendo el curso de costumbre, precedida de los bailes populares y presidida por las autoridades"⁹.

D'altra banda, també s'haurien de comptar d'altres actuacions arreu de la població davant de cases particulars i seus socials d'entitats que contribuïren a la vinguda dels castellers, ja que la contractació fou sufragada entre una subscripció popular i un ajut de la Corporació Municipal. En aquest sentit, és una nota publicada al Diario de Villanueva que informava de l'actuació dels vallencs enfront el Pòsit de Pescadors:
 

Del Pósito de Pescadores de esta villa hemos recibido la siguiente nota de los festejos que celebrará dicha sociedad con motivo de la Fiesta Mayor ... Lunes, día 4, a la seis y media de la tarde, visita de los "Xiquets de Valls"¹⁰.
 

En relació a la manera com es costejaren les despeses dels castellers, aquesta ve aclarida en el solt següent d'agraïment publicat al setmanari republicà-federal Democràcia:
 

La Comissió que s'encarregà d'organitzar tot lo referent als "Xiquets de Valls" durant la passada Festa Major de Vilanova, ens prega fem públic el seu agraïment a tots quants contribuiren a la subscricpció oberta per a cobrir les despeses de dit ball popular, així com també als que els hi prestaren ajut moral i material. A l'Ajuntament, en especial a la Comissió de Governació de la nostra Corporació Municipal, ens prega els hi adrecem, des d'aquestes columnes, un vot de gràcies per la bona acollida que donaren a la iniciativa de poder fer veure els "castellers de Valls", assegurant una subvenció que permeté portar a terme els desigs de molts vilanovins de poder veure una Festa Major amb "Xiquets".

Queden complaguts els interessats"¹¹.
 

Cròniques vilanovines de l'actuació de la Colla Vella
 

En el Diario de Villanueva es féu el comentari següent, assenyalant només de la presència dels castellers i els indispensables grallers durant la festa major: "Los "Xiquets de Valls" y algunos bailes populares, con sus típicas "gralles", dieron la nota característica de Fiesta Mayor."¹²
 

En canvi Democràcia fou més explícit que el Diario de Villanueva, car s'estengué en anomenar algunes ocasions on els castellers s'exhibiren, que, d'altra banda, les havíem explicitat anteriorment en transcriure el programa de festes. Ens referim al fet que el text següent fa referència de l'arribada dels vallencs al migdia de la vigília, i a la seva participació a la matinal i a l'exhibició del migdia de la diada:
 

"El dia 4 l'animació va creixent; a les onze arribada de la renomenada banda de Badajoz; a les dotze arribaren els Xiquets de Valls, començant de bon antuvi a realitzar els seus arriscats exercicis.
(...)
Dia 5, gran matinada. Els gegants, Xiquets de Valls i pastorets van despertant als veïns tot recorrent la vila seguits de la mainada, i esperant l'hora de l'acabament de la missa major per acompanyar l'Ajuntament i les autoritats.

Al migdia, festa típica a la Plaça de la Vila. L'animació és veritablement extraordinària. Els raigs del sol cremen i la calor és extremada. La gran sort que a tot arreu hi ha la temptació d'una taula o un vetllador que conviden a seure per a poder assaborir còmodament instal·lats la frescor d'una beguda qualsevulla i tot contemplant com els Xiquets de Valls aixequen les seves atrevides torres i espadats, com els petits i ingenus pastorets evolucionen i tot escoltant com la Banda de Badajoz desgrana admirablement les notes de les peces musicals que executa."¹³

Per la seva part, a La Defensa es comentà que els castellers -i altres grups tradicionals- encapçalaren la processó de la tarda de la festivitat, i que les autoritats i imatges religioses "passaren en mig l'immensa gentada i de la guarda d'honor dels típics gegants i els intrèpids espadats dels castellers "Xiquets de Valls" quan entraren a l'interior del temple parroquial.
 

Així mateix, La Defensa subratllà que els castellers foren l'entreteniment més important de la festa, basant-se en les construccions arriscades que s'enlairaren i a la gernació de públic que seguí les actuacions arreu:
 

"I no cal dir que els "Xiquets de Valls" i la Banda de Regiment i gegants portaven darrera seu una gentada extraordinària.

Cal remarcar l'espectacle popular que va tenir lloc a l'esmentada Plaça, al migdia del dimarts, en la qual es reuniren els balls populars per dansar-hi a la manera tan típica com saben fer-ho els gegants i la mulassa; els "Pastorets" també hi feren el seu ball innocent i els "Xiquets" aixecaren llurs atrevides torres amb ses diferentes combinacions en mig de l'aplaudiment de la gentada que omplia gairebé tota la plaça.

La nota predominant en les festes populars varen donar la els "Xiquets", símbol de la fortitud i fermesa del nostre poble."¹⁴

D'altra banda, una singular manera de fer notar l'actuació de castellers durant les Neus de 1930 l'hem trobada a Estela, publicació política vilanovina dirigida pel líder anarquista local Ricard Mestre:
 

"Els Xiquets de Valls amb camisa vermella són feixistes rojos que emprenen la "marxa sobre el cel". El menut que fa d' "aleta" és el Mussolini de la colla perquè puja a les espatlles de tothom."¹⁵

Aquestes ratlles són extretes d'un article que ridiculitza trets i hàbits freqüents a les nostres festes majors. En el cas dels castellers no creiem que es referís a les significacions político-socials que s'atribuïren a les colles vallenques durant els anys previs a l'esclat de la Guerra Civil, i que més clarament -cenyint-nos a Vilanova-esperem plantejar en una altra ocasió en parlar de l'exhibició de les Neus de, sobretot, 1931 i 1933. En el cas que ara ens pertoca, més aviat som del parer que deuria tractar-se d'una extravagància de l'autor del text, fruit de la radicalitat i la visceralitat dels discursos polítics d'aleshores.
 

No obstant això, aquesta nota posa de manifest el tema de la uniformitat de les colles, un tret que sorgí, juntament amb d'altres, durant el període de la renaixença, i que si bé no ha modificat l'esperit dels castells, si que ha produït un canvi en la forma de presentar-se aquests avui dia¹⁶.
 

Tanmateix la Colla Vella de Valls no deuria lluir a Vilanova camises ben bé vermelles, sinó més aviat les seves característiques rosades des de feia temps -des de l'anada a l'Exposició Universal de Barcelona a 1929 ?-, si ens atenem a l'esment següent de la festa major de Valls de 1930:
 

"A la vesprada i en ocasió de celebrar-se la ballada de sardanes al Pati, es troba encara una penya de castellers (entre ells el seu cap de colla, Ramon Tondo, "Rabassó") fent els seus comentaris. Ens hi acostem per obtindre unes dades que ens falten. Ens acullen carinyosament. Ja ens coneixen de temps. Tú, ens diu un que llueix la llampant camisa d'un granat pàlid (són de la colla vella)."¹⁷

Cròniques vallenques
 

La premsa de Valls ens serveix per conèixer les construccions màximes que s'aconseguiren durant les Neus de 1930, ja que La Crónica de Valls i Joventut recolliren el que succeí durant l'exhibició del migdia de la festa. Com podreu observar en el solt següent de La Crónica de Valls, la Colla Vella repetí i consolidà la llavors actuació exitosa de Sant Joan, aquest cop sense llenya:
 

"La colla vella en Villanueva levantó el miércoles pasado el tres y el quatre de set, el dos de sis, el tres de sis aixecat per baix y el pilá de cinc. No cayó ni un castell. Noticias tan alentadoras han llenado de satisfacción a los aficionados."¹⁸

En el mateix sentit, a Joventut s'afegí el comentari que tals construccions foren completades, en bona part, gràcies al suport que reberen els castellers per part de vilanovins, públic avesat als castells segons se sobreentén de la lectura de la ressenya, a diferència del que havia esdevingut a la festa major de Sabadell els dies immediats a la festa major de Vilanova. A Sabadell només es realitzaren castells de sis per la manca d'elements locals a les pinyes, cosa que es justificà per l'excepcionalitat de la contractació:
 

"Els castellers continuen actuant aquests dies. La colla vella aixecà els seus castells a Sabadell els passats dies de la festa major d'aquella població. La manca d'ambient entusiasta i col·laboració popular, que res té d'estrany que allí es produeixi, fou causa de que no s'aixequessin altres castells que els de sis.

En canvi ens diuen que l'actuació de dilluns i dimarts a Vilanova fou força esplendent. Entre altres castells s'hi aixecaren el tres i quatre de set, el tres de sis pujat per baix i el pilar de cinc. El poble demostrà son entusiasme per aquest esport."¹⁹

Vilafranca del Penedès: les dues colles vallenques competeixen de nou
 

Per la festa major de Vilafranca actuaren les dues colles vallenques, ja que els Administradors contractaren la Colla Vella, mentre que un grup d'entusiastes vilafranquins aconseguiren assegurar-se la participació de la Nova. Amb el fet de "comptar amb "les dues "colles", i estimular-les si convé amb premis" el que es pretenia era poder "veure bons castells, alts i forts i no aquests esmirriaments cada dia en decadència que acabarien per aburrir a tothom"²⁰. Tanmateix, durant el primer dels tres dies de festa, el de la vigília de Sant Fèlix, només actuà la Colla Vella, jornada en la qual els de "Rabassó" completaren el quatre de set i el pilar de cinc, entre d'altres castells.
 

Malgrat l'interès en la contractació de la Colla Nova, aquesta agrupació no tingué unes actuacions massa afortunades a Vilafranca aquell any. El dia de Sant Fèlix els de l'"Escolà" no reeixiren en diverses temptatives de quatre de set, "al andar los pequeñuelos remisos y vacilantes en la subida, que prolongaba demasiado la duración del castillo y obligaba al esfuerzo agotador de aquellos valientes hijos de Valls"²¹, aconseguint al final el tres de sis per sota i la torre de sis com a màximes construccions. Per la seva part, la Colla Vella fou qui triomfà a Vilafranca, en completar el quatre de set, el tres de set, el tres de sis per sota -on "un dels "quarts" abans de baixar hi fa la "figuereta dreta"²²-, la torre de sis i el pilar de cinc. L'endemà la Colla de "Rabassó" arrodoní la seva participació en completar "els quatre de set amb el pilà de cinc al mig. Trenta anys que no s'havia fet a Vilafranca"²³.
 

Tot i la seva dissort, es reconegué la valentia dels de la Colla Nova, pel fet que "s'entestaren en volguer fer el "quatre de set", i no ho lograren de cap manera; s'aplaudí llur propòsit"²⁴.
 

Epíleg
 

La renaixença és el període de la història castellera en el què s'aprecia una revifalla en el nivell de les construccions i en la continuïtat d'actuacions. El punt d'inici es considera que és a partir de l'any 1926, arran, sobretot, de la fundació dels Nens del Vendrell, entre d'altres factors. És a partir de les Neus de 1927 que es tornaren a fer regularment castells a Vilanova i la Geltrú, mitjançant, sobretot, el concurs de colles vallenques. Les construccions que s'enlairaren a la nostra vila entre els anys 1927 i 1934 acostumaren a ser les millors que es podien fer llavors.
 

L'exhibició castellera de les Neus de 1930 no representa una excepció, ja que la Colla Vella consolidà a Vilanova els castells de set aconseguits poc temps abans per Sant Joan a Valls, de camí per reeixir quatre setmanes després amb el quatre de set amb l'agulla a la plaça prestigiosa de Vilafranca del Penedès.
 

Així mateix, les cròniques fan referència que els vallencs comptaren durant la nostra festa major amb el determinant suport de locals a l'hora de formar-se les pinyes, fet que es trobà natural en otorgar-se el rang de plaça castellera tradicional a la ciutat de Vilanova. En aquest sentit, no ens hauria d'estranyar que en la ressenya següent s'indiqués la notorietat de vilanovins incondicionals dels castells participant en exhibicions castelleres d'altres poblacions: a Vilafranca aquell mateix any de 1930 o a Valls per les Decennals de 1931, de les que hom esperava la provatura d'un quatre de vuit:
 

"Aquesta mateixa colla hi actuà també l'any passat deixant una impressió molt optimista en aquelles terres, ço que féu despertar novament als vilanovins l'afició als castells, acudint en massa a la festa major de Vilafranca per a presenciar la lluita entre les dues colles i venint tots per les Festes de la Candela a Valls, per veure la que prometia ésser actuació suprema de les nostres colles."²⁵
 
 

Referències bibliogràfiques

1. Joventut, Valls, 5 de setembre de 1934, pàg. 1.
2. Joventut, Valls, 21 de juny de 1930, pàg. 6. La Crónica de Valls, Valls, 21 de juny de 1930, pàg. 3.
3. Joventut, Valls, 25 de juny de 1930, pàgs. 1- 2. Acció Comarcal, Valls, 28 de juny de 1930, pàg. 2. La Crónica de Valls, Valls, 28 de juny de 1930, pàg. 4-5.
4. La Crónica de Valls, Valls, 28 de juny de 1930, pàg. 4.
5. J. Moragas i Amell. "La Festa Major". La Defensa. Vilanova i la Geltrú, 2 d’agost de 1930, pàg. 1.
6. La Defensa. Vilanova i la Geltrú, 26 de juliol de 1930, pàg. 3.
7. La Crónica de Valls, Valls, 2 d’agost de 1930, pàg. 6.
8. Joventut, Valls, 2 d’agost de 1930, pàg. 5.
9. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 31 de juliol de 1930, pàg. 3. També l’hem consultat a La Defensa, Vilanova i la Geltrú, 2 d’agost de 1930, pàg. 3.
10. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 31 juliol de 1930, pàg. 5.
11. Democràcia, Vilanova i la Geltrú, 14 d’agost de 1930, pàg. 4. També aparegué a Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 9 d’agost de 1930, pàg. 6
12. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 6 d’agost de 1930, pàgs. 3-4.
13. Democràcia, Vilanova i la Geltrú, 14 d’agost de 1930, pàg. 3.
14. I."La nostra Festa Major". Democràcia, Vilanova i la Geltrú, 9 d’agost de 1930, pàg. 1.
15. Pau Ribas. "Festa Major". Estela. Vilanova i la Geltrú, 16 d'agost 1930, pàg. 3. "Com a curiositat" també fou transcrita a la catòlica Joventut, Valls, 20 d’agost de 1930, pàg. 2. Així mateix a la seva homònima vilanovina La Defensa, Vilanova i la Geltrú, 28 d’agost de 1930, pàg. 3, citant-se que havia aparegut a Joventut.
16. En relació a aquest tema és de consulta obligada, entre d’altres, el treball següent: Pere Ferrando i Romeu, Salvador Arroyo i Julivert. La Renaixença Castellera al Vendrell (1926-1936). Edicions El Mèdol, Tarragona 1995, pàgs. 234-259.
17. Romul. "Els nostres castellers", Joventut, Valls, 28 de juny de 1930, pàg. 2.
18. La Crónica de Valls, Valls, 9 d’agost de 1930, pàg. 3.
19. Joventut, Valls, 6 d’agost de 1930, pàg. 4.
20. Una aficionats. "Els Xiquets de Valls". Fructidor, Vilafranca del Penedès, 2 d’agost de 1930, pàg. 2. Reproduit a La Crónica de Valls, Valls, 9 d’agost de 1930, pàg. 4.
21. Claudio Miret. Los "Xiquets" de la "colla nova". Fructidor, Vilafranca del Penedès, 6 de setembre de 1930, pàg. 2.
22. Romul, "Els castells a Vilafranca". Joventut, Valls, 3 de setembre de 1930, pàgs. 1.
23. Acció, Vilafranca del Penedès, 6 de setembre de 1930, pàg.1.
24. Panadés Republicano, Vilafranca del Penedès, 6 de setembre de 1930, pàg. 2.
25. Joventut, Valls, 15 de juliol de 1931, pàg. 6.