PRESÈNCIA CASTELLERA A VILANOVA DURANT EL TERCER QUART DEL SEGLE XIX
SEGONS LES CRÒNIQUES DEL DIARIO DE VILLANUEVA
Autor: Xavier Güell i Cendra
Publicat a: L'Aleta dels Bordegassos
L'1 d'agost de 1850 començà
la publicació del Diario de Villanueva i a partir de llavors
les seves planes han ofert una crònica puntual de la Vilanova pretèrita.
Malauradament, malgrat que
els redactors acostumaren a magnificar els castellers en termes com
"entusiasmaron á los concurrentes con sus difíciles y atrevidos
ejercicios"1,
"levantando
sus valientes torres de carne humana"2o
"sobre todo los para muchos non plus ultra Xiquets de Valls"3,
el tractament del fet casteller en el Diario no fou del tot escrupolós,
ja que no sempre s'escriviren unes exhaustives ressenyes, ja no de la totalitat
d'actuacions sinó de la simple presència de colles a la vila4
.
Amb tot, les omissions,
en part, es podrien disculpar quan en parlar dels balls populars els cronistes
aleshores també incloïen la pràctica castellera, car
aquell període comprengué el canvi de denominació
de Ball de Valencians a Xiquets de Valls -de fet la primera edició
del Diario és un dels primers documents que ho testifiquen-5,
i que, a més, tenyides d'un lleu vernís conservador, les
ressenyes tendiren a emfasitzar la presència del bestiari popular,
propietat encara aleshores de les parròquies -majoritàriament
de la de Sant Antoni Abat-, que no pas la corrua de danses populars.
No obstant aquestes mancances,
dels comentaris a les planes del Diario es pot treure una visió
general de l'activitat castellística local.
Per damunt de tot, de la
seva lectura es desprèn que Vilanova era ja una plaça castellera
consolidada en aquells anys del vuit-cents,6
per la categoria de les exhibicions realitzades i per la regular presència
de colles -encara que aleshores anomenades sota els arcaismes de Ball de
Valencians o de Xiquets de Valls, tot i que els programes oficials preferiren
la segona apelació-.
Aquesta afirmació
ja fou ratificada aleshores, quan en un d'una sèrie d'articles publicats
en forma de cartes que "su autor ha escrito espresamente para
imponer a un íntimo amigo suyo residente en la isla de Cuba, en
las costumbres de Villanueva y Geltrú" en arribar el
torn de parlar de tradicions populars se subratllà la pràctica
del "ball de Valencians ó los Xiquets de Valls, que consiste
en la construccion de castillos de hombres ... ... que en estos tiempos
los elevan á una altura asombrosa amb la prerrogativa que no
se tiene por buena fiesta mayor si no figuran en el programa;"7
característica no exclusiva de Vilanova quan s'especificà
també, ja llavors, als castells de "peculiar al poniente de Cataluña,"8
en clara referència al territori tradicional casteller.
A més, també
és significatiu d'aquell període que les actuacions foren
en les aleshores ambdues Festes Majors que se celebraven: la de la Verge
de les Neus -cada cop més popular,9
de ple en el calendari tradicional casteller, en la qual encara avui dia
hi ha activitat castellera, una setmana desprès de la Festa Major
del Vendrell-, i la de Sant Antoni Abat -la més antiga, fora de
calendari i, pel fet d'ésser a l'hivern, amb la climatologia sovint
no acompanyant les representacions de carrer-. De l'organització
d'ambdues commemoracions, se n'ocupava la Parròquia de Sant Antoni,
fins que pobra de recursos va haver de recórrer a l'ajut econòmic
de l'Ajuntament per organitzar la Festa Major de les Neus de l'any 1858
i en endavant només ocupar-se del seu bestiari10.
La programació dels
actes tradicionals de carrer d'ambdues festes majors, amb l'excepció
de la ja llavors quotidiana benedicció d'animals del dia de Sant
Antoni Abat, que acabaria per imposar-se11,
pràcticament no variava d'una a l'altra. En ambdues, al migdia de
la vigília, després d'un repic de campanes i un posterior
llançament de coets, s'iniciava el llevant de les danses arreu,
per retrobar-se al vespre a la Casa de la Vila -fins a principis de l'any
1867 a l'actual plaça Pau Casals12-
per acompanyar les autoritats a l'església de Vilanova a Completes,
per després retornar-les a la plaça de la Vila i realitzar-hi
una primera gran actuació. L'endemà amb les primeres llums
del dia les danses tornaven a recórrer els carrers de Vilanova,
fins retrobar-se com a la vigília, a la Casa de la Vila, per acompanyar
de nou les autoritats ara a Ofici. A la sortida la comitiva retornava a
la plaça de la Vila, on totes les danses exhibien el millor del
seu repertori. Al vespre s'hi desenvolupava una solemne processó,
que amb la urbanització de la plaça de les Neus concloïa
amb l'espectacle d'un petit castell de focs d'artifici, quan la comitiva
havia arribat al Temple.
En aquelles dues cites anuals
el Diario comenta que els castells eren executats per colles forànies,
algun cop especificada la seva procedència amb un genèric
i grandielocuent "por los acreditados atletas del campo de Tarragona,"13
tot i que de l'any 1861 hi ha una referència d'una suposada participació
d'elements locals, que caldria ratificar amb la consulta d'altres fonts,
però que amb tot cas testimonia l'existència d'elements locals
segurament ja ajudant en altres edicions a les colles forasteres contractades:
"Hemos oido hablar de que á mas de los bailes ó danzas, de
Rosaura, Nacimiento, Gitanas, Pastorcillos y Paloteo, se están ensayando
para lucir por primera vez sus habilidades en la fabricación decastillos
ó danza de Valencians varios aficionados de esta villa."14
Adjectivades de "lo mas completo y cuadrado"15
o "la mejor colla de xiquets de Valls,"16
l'arribada de les colles castelleres a la vila fou algun cop anunciada
com un gran esdeveniment17.
També és documentat
que durant aquell període a Vilanova es realitzaren, sobretot coincidint
amb l'anomenat trienni meravellós (1851-53), algunes grans exhibicions.
Les cròniques parlen de "la cuadrilla de xiquets de Valls que
al regresar el Ayuntamiento á las casas consistoriales ejecutó
suertes en extremo difíciles y limpias como pocas veces las hayamos
visto ejecutadas,"18
de castells aixecats per sota per les Neus de 185019,
que "apesar del sol caldeador" hi destacà per les Neus de
1860 un sorprenent encara avui dia "por su novedad un castillo compuesto
de veinte y nueve hombres sin contar con los que formaban
la base,"20
o de l'anunci d'aixecar per les Neus de 1867 "una torre de ocho pisos,"21
que si es mantingués el coneixement de la terminologia demostrat
pel cronista durant la dècada anterior, en distingir entre "torres
y castillos,"22
podria no oferir tants dubtes d'interpretació.
Però les actuacions
que més destaquen són la de les Neus de 1852 pel repetitivament
anunciat23, i a
la fi aconseguit, "castillo de nueve, y que ha sido la admiracion de
cuantos lo han visto, pues no creemos que se hubiere verificado nunca en
esta villa y pocas veces en otras poblaciones donde estos juegos
les son tan peculiares,"24
que hi ha qui apunta que fou un tres de nou amb folre25,
i la de l'anunci, per Sant Antoni de 1853, de la possible provatura d'un
llavors encara inèdit pilar de vuit, erecció que no fou confirmada
per les successives edicions del Diario, però que en tot
cas es presenta com la, fins al moment, primera referència documental
en relació a aquest exercici: "Se nos ha dicho que han llegado
ya los Xiquets de Valls y que entre otras de las evoluciones de que están
encargados, se han empeñado en verificar el nunca visto espadat
de ocho pisos. Allá veremos."26
Amb tot, malgrat aquest
substrat casteller, en coincidir amb les trifulgues al voltant de la tercera
carlinada, les notícies de castells desapareixen de les planes del
Diario
durant els anys 1872-75, i tot fa pensar que, com a la resta de viles,
l'afecció estigués més pendent de les accions del
General Tristany, els comandants Martí Miret, Quico de Constantí
o Josepet de l'Artesà que no pas procurar acostar-se a una pinya.
La represa de l'activitat castellera esdevindria de nou -de fet per les
Neus de 1875 ja hi ha alguna menció d'entremesos i danses populars-27,
però això forma part d'un altre capítol.
Referències bibliogràfiques