Make your own free website on Tripod.com
Podeu utilitzar aquesta informació sempre i quan en citeu l'origen i l'autor

PRESÈNCIA CASTELLERA A VILANOVA DURANT EL TERCER QUART DEL SEGLE XIX

SEGONS LES CRÒNIQUES DEL DIARIO DE VILLANUEVA

Autor: Xavier Güell i Cendra

Publicat a: L'Aleta dels Bordegassos





L'1 d'agost de 1850 començà la publicació del Diario de Villanueva i a partir de llavors les seves planes han ofert una crònica puntual de la Vilanova pretèrita.
 

Malauradament, malgrat que els redactors acostumaren a magnificar els castellers en termes com "entusiasmaron á los concurrentes con sus difíciles y atrevidos ejercicios"1, "levantando sus valientes torres de carne humana"2o "sobre todo los para muchos non plus ultra Xiquets de Valls"3, el tractament del fet casteller en el Diario no fou del tot escrupolós, ja que no sempre s'escriviren unes exhaustives ressenyes, ja no de la totalitat d'actuacions sinó de la simple presència de colles a la vila4 .
 

Amb tot, les omissions, en part, es podrien disculpar quan en parlar dels balls populars els cronistes aleshores també incloïen la pràctica castellera, car aquell període comprengué el canvi de denominació de Ball de Valencians a Xiquets de Valls -de fet la primera edició del Diario és un dels primers documents que ho testifiquen-5, i que, a més, tenyides d'un lleu vernís conservador, les ressenyes tendiren a emfasitzar la presència del bestiari popular, propietat encara aleshores de les parròquies -majoritàriament de la de Sant Antoni Abat-, que no pas la corrua de danses populars.
 

No obstant aquestes mancances, dels comentaris a les planes del Diario es pot treure una visió general de l'activitat castellística local.
 

Per damunt de tot, de la seva lectura es desprèn que Vilanova era ja una plaça castellera consolidada en aquells anys del vuit-cents,6 per la categoria de les exhibicions realitzades i per la regular presència de colles -encara que aleshores anomenades sota els arcaismes de Ball de Valencians o de Xiquets de Valls, tot i que els programes oficials preferiren la segona apelació-.
 

Aquesta afirmació ja fou ratificada aleshores, quan en un d'una sèrie d'articles publicats en forma de cartes que "su autor ha escrito espresamente para imponer a un íntimo amigo suyo residente en la isla de Cuba, en las costumbres de Villanueva y Geltrú" en arribar el torn de parlar de tradicions populars se subratllà la pràctica del "ball de Valencians ó los Xiquets de Valls, que consiste en la construccion de castillos de hombres ... ... que en estos tiempos los elevan á una altura asombrosa amb la prerrogativa que no se tiene por buena fiesta mayor si no figuran en el programa;"7 característica no exclusiva de Vilanova quan s'especificà també, ja llavors, als castells de "peculiar al poniente de Cataluña,"8 en clara referència al territori tradicional casteller.
 

A més, també és significatiu d'aquell període que les actuacions foren en les aleshores ambdues Festes Majors que se celebraven: la de la Verge de les Neus -cada cop més popular,9 de ple en el calendari tradicional casteller, en la qual encara avui dia hi ha activitat castellera, una setmana desprès de la Festa Major del Vendrell-, i la de Sant Antoni Abat -la més antiga, fora de calendari i, pel fet d'ésser a l'hivern, amb la climatologia sovint no acompanyant les representacions de carrer-. De l'organització d'ambdues commemoracions, se n'ocupava la Parròquia de Sant Antoni, fins que pobra de recursos va haver de recórrer a l'ajut econòmic de l'Ajuntament per organitzar la Festa Major de les Neus de l'any 1858 i en endavant només ocupar-se del seu bestiari10.
 

La programació dels actes tradicionals de carrer d'ambdues festes majors, amb l'excepció de la ja llavors quotidiana benedicció d'animals del dia de Sant Antoni Abat, que acabaria per imposar-se11, pràcticament no variava d'una a l'altra. En ambdues, al migdia de la vigília, després d'un repic de campanes i un posterior llançament de coets, s'iniciava el llevant de les danses arreu, per retrobar-se al vespre a la Casa de la Vila -fins a principis de l'any 1867 a l'actual plaça Pau Casals12- per acompanyar les autoritats a l'església de Vilanova a Completes, per després retornar-les a la plaça de la Vila i realitzar-hi una primera gran actuació. L'endemà amb les primeres llums del dia les danses tornaven a recórrer els carrers de Vilanova, fins retrobar-se com a la vigília, a la Casa de la Vila, per acompanyar de nou les autoritats ara a Ofici. A la sortida la comitiva retornava a la plaça de la Vila, on totes les danses exhibien el millor del seu repertori. Al vespre s'hi desenvolupava una solemne processó, que amb la urbanització de la plaça de les Neus concloïa amb l'espectacle d'un petit castell de focs d'artifici, quan la comitiva havia arribat al Temple.
 

En aquelles dues cites anuals el Diario comenta que els castells eren executats per colles forànies, algun cop especificada la seva procedència amb un genèric i grandielocuent "por los acreditados atletas del campo de Tarragona,"13 tot i que de l'any 1861 hi ha una referència d'una suposada participació d'elements locals, que caldria ratificar amb la consulta d'altres fonts, però que amb tot cas testimonia l'existència d'elements locals segurament ja ajudant en altres edicions a les colles forasteres contractades: "Hemos oido hablar de que á mas de los bailes ó danzas, de Rosaura, Nacimiento, Gitanas, Pastorcillos y Paloteo, se están ensayando para lucir por primera vez sus habilidades en la fabricación decastillos ó danza de Valencians varios aficionados de esta villa."14 Adjectivades de "lo mas completo y cuadrado"15 o "la mejor colla de xiquets de Valls,"16 l'arribada de les colles castelleres a la vila fou algun cop anunciada com un gran esdeveniment17.
 

També és documentat que durant aquell període a Vilanova es realitzaren, sobretot coincidint amb l'anomenat trienni meravellós (1851-53), algunes grans exhibicions. Les cròniques parlen de "la cuadrilla de xiquets de Valls que al regresar el Ayuntamiento á las casas consistoriales ejecutó suertes en extremo difíciles y limpias como pocas veces las hayamos visto ejecutadas,"18 de castells aixecats per sota per les Neus de 185019, que "apesar del sol caldeador" hi destacà per les Neus de 1860 un sorprenent encara avui dia "por su novedad un castillo compuesto de veinte y nueve hombres sin contar con los que formaban la base,"20 o de l'anunci d'aixecar per les Neus de 1867 "una torre de ocho pisos,"21 que si es mantingués el coneixement de la terminologia demostrat pel cronista durant la dècada anterior, en distingir entre "torres y castillos,"22 podria no oferir tants dubtes d'interpretació.
 

Però les actuacions que més destaquen són la de les Neus de 1852 pel repetitivament anunciat23, i a la fi aconseguit, "castillo de nueve, y que ha sido la admiracion de cuantos lo han visto, pues no creemos que se hubiere verificado nunca en esta villa y pocas veces en otras poblaciones donde estos juegos les son tan peculiares,"24 que hi ha qui apunta que fou un tres de nou amb folre25, i la de l'anunci, per Sant Antoni de 1853, de la possible provatura d'un llavors encara inèdit pilar de vuit, erecció que no fou confirmada per les successives edicions del Diario, però que en tot cas es presenta com la, fins al moment, primera referència documental en relació a aquest exercici: "Se nos ha dicho que han llegado ya los Xiquets de Valls y que entre otras de las evoluciones de que están encargados, se han empeñado en verificar el nunca visto espadat de ocho pisos. Allá veremos."26
 

Amb tot, malgrat aquest substrat casteller, en coincidir amb les trifulgues al voltant de la tercera carlinada, les notícies de castells desapareixen de les planes del Diario durant els anys 1872-75, i tot fa pensar que, com a la resta de viles, l'afecció estigués més pendent de les accions del General Tristany, els comandants Martí Miret, Quico de Constantí o Josepet de l'Artesà que no pas procurar acostar-se a una pinya. La represa de l'activitat castellera esdevindria de nou -de fet per les Neus de 1875 ja hi ha alguna menció d'entremesos i danses populars-27, però això forma part d'un altre capítol.
 
 

Xavier Güell i Cendra

 

Referències bibliogràfiques

  1. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltru, 7 d'agost de 1850, pàg. 1.
  2. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 5 d'agost de 1858, pàg. 1.
  3. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 6 d'agost de 1867, pàg. 2.
  4. Estem pensant per exemple en la colla de "Balencians" no esmentada en el Diario que actuà en la Festa Major de Sant Antoni Abat de 1858, documentada per un assentament de sis duros en els comptes de l'Obra de Sant Antoni Abat. Arxiu Parroquial de Sant Antoni Abat. Comptes i Administració de la Parròquia. Lligall de Comptes de l'Obra, núm. 34.
  5. "Habrá seis danzas populares, vulgo BALLS, cuyos nombres son los siguientes: Ball de diables, Moxiganga,Malcasats,Gitanas, Robo de Rosaura y Xiquests de Valls, los cuales acompañados de agradables músicas, recorrerán la misma tarde las calles de la población." Diario deVillanueva, Vilanova i la Geltrú, 1 d'agost de 1850, pàg. 2.
  6. Tan quotidià i comú que en el Carnaval de 1868 un grup de vilatans feu una paròdia dels castellers: "Ayer por la tarde recorrió varias calles de nuestra población una banda de música precedida de un gigantón unos monigotes que representaban los xiquets de Valls." Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 23 de febrer de 1868, pàg. 3. O que un resident a l'Havana col·laborador del Diario durant els anys 1873-5 signés les seves ratlles sota el pseudònim de "El Xiquet de Valls."
  7. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 29 d'agost de 1852, pàg. 3.
  8. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 11 de gener de 1859, pàg. 1.
  9. "La devoción á Ntra. Sra. de las Nieves va en aumento de dia en dia: así nos espresamos porque desde algun tiempo á esta parte se observa que en la capilla esterior de la fachada de la Iglesia de San Antonio Abad, donde está colocada la imagen de nuestra escelsa Patrona, arden cuatro lámparas durante la noche, cuyo coste corre á cargo de varios particulares."Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 30 de gener de 1874, pàg. 3.
  10. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 7 de juliol de 1858, pàgs. 1-2, i 6 de gener de 1859, pàg. 1.
  11. "La fiesta mayor de San Antonio Abad se celebrará este año en su parte religiosa con toda la pompa y solemnida de costumbre. En la parte callejera no habrá novedad, quedando reducida á la tradicional costumbre de los "tres toms", única cosa que queda de las que años atras constituian semejantes fiestas." Diario de Villanueva. Diumenge 15 de gener de 1871, pàg. 3. De l'antigor dels Tres Tombs en parla un primer apunt de 1722 de "Josep Urgelles per pintar la ban-/dera de Sant Antoni que la portan per la Cavalcada," per valor de 16 sous, i un de més explícit del 1760, per valor de 7 lliures 6 sous 6 diners, "per fer lo Cap nou de la Mulas-/sa, vestir los Gigants, ii pintar la Bandera des/correr los Matxos en lo dia de Sant Antoni" a compte de Josep Mateu, cirurgià, responsable aleshores a la parròquia de Sant Antoni Abat del que avui dia s'anomenaria tradicions populars. Arxiu Parroquial de Sant Antoni Abat. Comptes i Administració de la Parròquia. Núm. 28 Lligall de Comptes de l'Obra (1642-1739) i Núm. 25 Llibre de Debit y Credit dels Obrers.
  12. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 29 de maig de 1867, pàg. 3.
  13. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú , 1 d'agost de 1851, pàg. 4.
  14. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 3 d'agost de 1861, pàg. 1. Aquesta dada, així com la referència a l'erecció d'un quatre de nou a Vilanova l'any 1855, fou ja mencionada en anterioritat per l'historiador vilanoví Albert Virella i Bloda. "La Fiesta Mayor ochocentista." Diario de Villanueva y Geltrú, Vilanova i la Geltrú, 3 d'agost de 1949, pàg. 12. De fet aquest autor es volia referir a 1852, i no pas a 1855.
  15. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 16 de gener de 1859, pàg. 1.
  16. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 22 de juliol de 1860, pàg. 1.
  17. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 4 d'agost de 1852, pàg. 1, i 16 de gener de 1853, pàg. 1.
  18. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 19 de gener de 1859, pàg. 1.
  19. "los Xiquets de Valls que entusiasmaron á los concurrentes con sus díficiles y atrevidos ejercicios principalmente por lo increible que parece la ejecución de levantar el castillo por la base." Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 7 d'agost de 1850, pàg. 1.
  20. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 7 d'agost de 1860, pàg. 1.
  21. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 1 d'agost de 1867, pàg. 2.
  22. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 8 d'agost de 1854, pàg. 7.
  23. "los Xiquets de Valls, que ejecutarán este año la torre de nueve, no vista hasta ahora en esta población." Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú , 21 de juliol de 1852, pàg. 2.
  24. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 6 d'agost de 1852, pàg. 1.
  25. Xavier Brotons. Castells i castellers, guia completa del món casteller. Lynx Edicions. Barcelona 1995, pàg. 109.
  26. Diario de Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 16 de gener de 1853, pàg. 1.
  27. "Como los demas años en la tarde de ayer circularon por nuestras calles los gigantes y alguna danza del país." Diariode Villanueva, Vilanova i la Geltrú, 5 d'agost de 1875, pàg. 3.