Make your own free website on Tripod.com
El reportatge: Vint anys després
Index 20 anys del quatre de vuit
NOUVINGUTS A LA COLLA.
L’EFECTE ESPONJA O L’ACOLLIMENT BORDEGÀS



Jordi Úbeda

Francesc, Txetxu per als amics, és de Barcelona i viu a Vilanova des del febrer de 1997. Treballa com a tècnic en informàtica en una companyia d’assegurances. Com molts d’altres nouvinguts, va arribar a la ciutat buscant una qualitat de vida que la capital no li oferia. El fet casteller era per en Txetxu totalment desconegut, a banda d’alguna actuació castellera que havia vist a Valls o les notícies que apareixien a la televisió o en mitjans escrits. La seva primera experiència castellera va ser fent de pinya, per pura i dura proximitat, amb els verds, els Castellers de Vilafranca, durant la primera Festa Major que van passar a Vilanova. "Mentre muntaven una soca em van agafar per posar-me a la pinya, tal i com fan sempre a les places quan demanen que la gent que mira i és a la vora s’afegeixi a la pinya". Un any més tard, al 98, els Bordegassos van fer la campanya per la torre de vuit. "Vaig veure els cartells i vam decidir venir un dia, la meva dona i jo. No coneixíem ningú. Però hi ha gent a la colla que està una mica a l’aguait dels que venim nous i de seguida ens van preguntar si ens volíem quedar. Al cap de dues actuacions ens van donar la camisa i així va començar tot".

En Txetxu parla en plural perquè tot aquest procés el va viure amb la seva dona. "Ella va venir més per mi que altra cosa perquè va veure que em feia il·lusió. A més, com aquí t’acullen molt bé t’hi acabes enganxant".

El que va trobar en Txetxu va ser un ambient acollidor. "Arribes aquí i et trobes en un assaig amb 150 persones. Però no et fas estrany. Tothom et parla, et fan sentir a gust. A més, aquesta gent, després de l’assaig, te la trobes pel carrer o per la rambla i veus que s’aturen i et saluden. Això per gent com nosaltres que venim de Barcelona, on a més hi treballem, fa que no coneguis ningú del poble on vius perquè no hi ets mai, és molt agradable. Nosaltres portàvem un any aquí i encara no coneixíem gent. Ens van fer trobar molt a gust. A mi, de fet, és el que més em va agradar. Vaig notar que m’integrava a la població".

Txetxu continua venint als assaigs. La seva posició en la colla és a la soca de la torre de vuit. Inicialment molt endarrere, al tercer o quart cordó. Pràcticament no tenia ni peus a sobre. Així s’arribà a la Festa Major de Vilanova de 1998. "T’adones que és igual el lloc on estiguis, els castells te'ls fas teus estiguis on estiguis i ho disfrutes". En aquella Festa Major es va carregar la torre. "Va ser una sensació molt especial. Vam veure gent que ho passava malament i patia i després tot va ser un esclat de joia. Després, al sopar, hi havia un ambient increïble. Veus el patiment i l’esforç, però veus també la recompensa".

Després de la primera actuació i durant les cercaviles, per sorpresa li van proposar anar de baix en un pilar de quatre. "Notes una sensació gratificant, que t’agrada. A plaça havíem de fer un tres de set . Em van dir si em volia posar de baix. Jo no ho havia fet mai. Va anar molt bé. Notes el pes dels castells, és molt maco. Vius els castells molt, estàs a sota i no veus res però entre el so de les gralles i el pes que vas notant saps què passa".

Després d’aquella actuació de la Festa Major va arribar l’aturada forçosa de les vacances i en Txetxu va patir el mono casteller. "Si, si. A mi em va entrar el mono. A la segona part de la temporada ja va ser més assidu el fer de baix en castells de set". Després van venir els castells de set i mig i més endavant els de vuit.

En Txetxu ha viscut, doncs, la progressió ascendent de la colla des del seu començament. "Vaig tenir molta sort perquè l’any passat gairebé no ens va caure res. I va ser anar-se superant i superant. Aleshores em van dir si volia fer de baix en un castell de vuit. Vaig començar pel quatre de vuit i el vam carregar. Crec que va ser l’únic de la temporada que només es va carregar. Després va venir el tres de vuit i els preparatius per al cinc de vuit. Aquí ja estàs absolutament involucrat i molt nerviós". Els baixos dels castells s’assagen divendres. És el dia en què ve més gent i s’organitzen les pinyes.

Han passat dues temporades i en Txetxu s’ha fet ja un lloc dins la colla. "Som molta gent, així que el que fas és que tens el teu grup de gent amb la qual tens més afinitat. Una altra cosa és que he pogut viure el Carnaval. Et faciliten l’accés a participar des de dins les festes. Fins aleshores el Carnaval l’havia vist com espectador". En Txetxu assegura que la seva colla d’amics barcelonins no l’ha perduda, simplement ha ampliat el seu cercle d’amistats. Les actuacions li ocupen molts caps de setmana. "La veritat és que el nivell d’implicació que vulguis el decideixes tu. Ningú et demana més que el que tu vulguis fer. Hi ha gent que ve només a determinades actuacions i hi ha qui s’implica més".

En Txetxu se sent a gust en la seva posició al castell. No enveja els que s’enfilen per sobre seu. "Em fa molta por fer-me mal. A baix es pateix molt però és molt difícil fer-se mal".

Per si de cas en Txetxu, conscient que cada cop els castells pugen més, s’ha plantejat enguany apuntar-se a un gimnàs. "Ara, amb les vacances, ho he deixat però des del juliol que hi anava. La veritat és que són molts quilos sobre teu. També és cert que t’ajuden molt. Estàs tu però tens crosses, t’agafen molt bé, hi ha gent darrera teu que impedeix que et dobleguis, etc. Jo sol no podria aguantar tant de pes. Agobia també una mica la respiració, però és qüestió de mentalitzar-se. Pensa que en els castells amb folre es fa fosc a sobre teu, ja pot fer sol a la plaça que a sota es fa fosc. I això, amb la respiració i la pressió, és dur. En aquests castells crec que cal anar preparat sinó a la curta o a la llarga ho acabes pagant".

Els pitjors moments en Txetxu els ha passat durant els assaigs del tres de nou. "Em vaig arribar a plantejar que ho deixava perquè ho passava malament. M’ofegava. Després t’adones que no t’ofegues. Quan t’adones d’això et quedes més tranquil".

La prova de foc va ser el tres de nou a la plaça de la Vila la darrera Festa Major. "El dia de l’actuació em vaig llevar tard, vaig procurar fumar el mínim, i menjar lleuger. No podia menjar gaire pels nervis. I també vaig notar que a la plaça els castells no són tant com semblen. Ho he passat pitjor als assaigs que a la plaça. L’ambient de la plaça, sembla increïble, però et dóna força. El castell va petar perquè va petar, però estava molt bé. Ara comencen els assaigs del quatre de nou. I ho passarem malament. Però després, el dia de l’actuació, serà millor".

En Txetxu no s’ha plantejat cap sostre als Bordegassos. "M’agradaria continuar un temps més, no m’ho plantejo. L’única cosa que de vegades t’ho fa repensar és el fet que les temporades són molt llargues i suposa una mica de sacrifici seguir-les. És l’únic, la inversió de temps. Però mentre et trobes a gust i la família et recolza va bé".



Index 20 anys del quatre de vuit