Elisabeth Albà, el seu company Antonio Bravo, dins la colla conegut com en Bravo, Judith Bravo, Esther Bravo i Montse Albà són els actuals integrants d’aquesta família castellera.

La culpa la va tenir l’anterior cap de colla i actual tresorer, Salvador Baig. Durant una festa de la Primavera (corria l’any 1979) que feien a l’escola de l’Elisabeth va veure com jugaven a fer piràmides, a l’estil dels falcons, i els va animar a anar al local dels Bordegassos. Un any més tard va començar a anar a la colla el seu company, l’Antonio Bravo. Allà es van conèixer. Més tard es va incorporar la seva germana, la Montse.

L’Elisabeth té, a més de la Montse, dos germans més que han passat pels Bordegassos. Hi ha, però, alguns antecedents familiars anteriors que alguns investigadors locals del món casteller, com en Xavier Güell, han aconseguit localitzar. Es tracta d’un besavi de l’Elisabeth i la Montse Albà que havia estat amb alguna colla de Valls.

Per si no n’hi hagués prou amb la implicació de la família Bravo-Albà amb la colla, a més a més, porten el bar del local dels Bordegassos a la plaça de les Casernes. La família Albà, doncs, es troba ben situada dins els Bordegassos. Observem aquesta situació en relació a un castell de vuit: l’Elisabeth, que és qui ens explica això, va de baixos. "El Bravo i el meu cunyat van de terços, la Montse va de quart, una de les nenes va de dosos i l’altra és l’aixecador".

[[Nota dels Bordegassos: Qui va de baixos és la Montse, el Bravo (que és el seu cunyat) va de terç o de segon, l'Elisabet (germana de la Montse i parella del Bravo) va de quart, la filla que va a dosos és la Judit i la que va d'aixecador és l'Ester]]

L’Elisabeth afirma, com a mare, que ara no pateix perquè les filles pugin als castells, però assegura que ha hagut de superar les lògiques pors. "Al principi de tot jo patia perquè quan em col·locava de quarts deia als meus companys del voltant ‘al primer que s’arrugui li tallo el coll, penseu que hi va la meva filla’. Jo pujava, no pensant en el castell sinó pensant en la meva filla. Ara ja no. Si caiem miro sempre on és i si plora o no. Però ja no pateixo tant. La vigilo, això sí".

L’Elisabeth havia pujat de dosos. La seva germana explica que "va aconseguir desmuntar un intent de quatre vuit. Pujava molt bé però quan volia desmuntava el castell. No baixava ella, no , la tàctica era fer agafar por a l’enxaneta". L’Elisabet es justifica. "Jo els entenc els crios. Quan tot belluga a tu ja poden dir-te que allò està quiet. Un castell per bé que estigui sempre belluga i jo tenia el mal costum de mirar al terra. A les meves filles els hi explico que és normal que es moguin els castells, que s’han de moure. Em sap greu quan s’arronsen però també les entenc".

La família viu els castells intensament però sempre a plaça. "A casa no en parlem mai. Pensa que al local venim ja tres dies a la setmana, dimarts, dijous i divendres, i ara dilluns i dimecres per l’assaig de pilars. Quan fan els castells a la tele ens els mirem. Però de parlar-ne, de castells, no gaire".

Durant els darrers dos anys els Bordegassos han variat molt les perspectives i han aconseguit trencar el seu sostre. L’Elisabeth i la Montse creuen que ara s’estan recollint els fruits d’un treball d’anys. "Crec que això ve donat per la feina feta per l’antic cap de colla que no va tenir la sort en el seu moment de tenir bones sortides. El Pere Guinovart ha tingut molta sort i ha trobat molta feina feta. Tot ha anat també molt rodat. A l’hora de marcar objectius i d’arriscar potser el Salvador era més conservador. Ara mateix, però, hem caigut en un tres de nou i no anem massa a tope. Esperem que ho superarem, és clar, però la gent de seguida es desespera".
 
 

El pilar familiar

La família Bravo-Albà compta, doncs, entre els seus membres amb recursos humans suficients per aixecar un pilar familiar. Un pilar de cinc amb la Montse de baixos, el Bravo de segon, l’Elisabeth de terç, l’Ester d’enxaneta i la Judith de dosos. No en tenen constància de cap altre pilar familiar d’aquestes característiques. El pilar es va descarregar el cinc d’agost. Al responsable dels pilars bordegassos, en Marcos Montes, "li feia més il·lusió a ell que a nosaltres. Vam assajar un parell de dies i com que pintava bé el vam portar a plaça", explica l’Elisabeth.

La Montse Albà ha participat també en altres experiments com un pilar exclusivament de dones. Un pilar on la Montse anava de segon, l’Elisabeth de terç i la Judith d’enxaneta. Un pilar que primer van carregar dos cops. Un altre dia el van carregar, va caure i van tornar a intentar-ho. Finalment, ara fa poc, el dia de Sant Jaume el van descarregar amb un terç diferent i les dues nebodes a dalt.

Del bon moment que travessa la colla els Albà pensen que hi ha moltes possibilitats però que cal creure una mica més en elles i sobretot participar-hi de forma activa. "De qualitat en tenim. Si no ve la gent, però, no es poden fer castells".

La família Albà porta, a més, el bar del local de la colla. Els bars solen ser uns bons indicadors o termòmetres de l’estat de salut de les entitats. "Per aquí passa molta gent diversa. Nosaltres diem que els Bordegassos fan una mena d’obra social, ho recollim tot. També hi ha molt d’ambient. Després dels assaigs hi ha qui es queda a jugar a la botifarra fins a les tantes de la nit". Per contribuir a generar una mica més d’aquest ambient la família prepara esmorzars de forquilla i ganivet els matins abans de sortir cap a les actuacions. D’aquesta manera es concentren al local una bona estona abans de sortir els membres de la colla.