Els Bordegassos de Vilanova

Vilanova i la Geltrú, ciutat costanera de la costa catalana situada a uns 45 km. al sud de Barcelona, compta des del 1972 amb una colla castellera pròpia, els Bordegassos de Vilanova.

De fet, la tradició castellera vilanovina es remunta als mateixos inicis dels llegendaris Xiquets de Valls. Vilanova era una plaça prou concorreguda per les colles vallenques del segle passat on hi trobaven un bon estol d'afeccionats de la vila que els ajudaven a omplir les seves pinyes. En més d'una ocasió els castells que aconseguien aquells braus Xiquets eren els de nou, els que només es veien a les millors places. Aquesta tradicional afició castellera vilanovina ja va provar en alguna ocasió anterior de formar una colla, -cap els anys 20 i el 1934- però només van ser fets puntuals que no van tenir continuïtat.

El 23 d'abril del 1972 debutaven els castellers Bordegassos de Vilanova, fruit d'una molt arrelada afició castellera a la vila. En aquell mateix any ja s'aconseguien els castells de sis i el pilar de cinc. L'any següent, el 1973, s'assolia el nivell de set. Fins el 1979 es va crèixer amb rapidesa i cada any s'anaven assolint i perpetuant nous èxits: quatre de set amb l'agulla, cinc de set, tres de set aixecat per sota, torre de set... i l'any 79 es fa un salt de gegant: es carrega un castell de vuit pisos, el quatre de vuit. En aquells moments els castells de vuit eren només a l'abast de les millors colles i aquell quatre de vuit dels Bordegassos de Vilanova fou tota una campanada Desprès, durant la dècada dels 80, la colla vilanovina va anar patint una lenta davallada i en lloc de guanyar castells cada any, el que feia era perdre'n. Es perd amb rapidesa la torre o dos de set, amb més lentitud, però també s'acaba perdent, el tres de set per sota i s'arriba a perdre fins i tot el quatre de set amb l'agulla.

A partir del 91 es comença a crèixer altre cop. El salt més important es va fer el 1994 car s'aconsegueix entrar en pas ferm en els castells de vuit. Aquell any completem el quatre de vuit. El 95 continua aquesta línia ascendent i s'aconsegueix el tres de vuit descarregat i es carrega el dificil·líssim pilar de sis. El 96 la colla es manté dins el nivell dels castells de vuit i l'èxit més destacat és el descarregament en dues ocasions del pilar de sis. El 97 recupera el tres de set per sota i es continua amb el nivell de castells de vuit. Però l'any 98 la colla fa la seva progressió més espectacular descarregant en nombroses ocasions el tres i el quatre de vuit i el pilar de sis, i encara més important, aconsegueix descarregar la torre de vuit i el pilar de set, entrant així dins del grup de les colles que aconsegueixen fer castells folrats, i per a rematar la temporada es descarrega al primer intent el cinc de vuit i es realitza un molt bon intent de quatre de vuit amb l'agulla.

L'any 1999 ha estat el millor l'any de la historia de la colla. S'han aconseguit consolidar tots els castells de la gamma de vuit, incloent-hi el quatre de vuit amb l'agulla. Però la fita més important és haver aconseguit descarregar el primer castell de nou, el Tres de Nou, col·locant-se la colla entre les punteres del món casteller. Però encara no ha acabat l'any i gairebé segur que la colla aconseguirà coronar un altre castell de nou, el Quatre de Nou, del qual es va fer un bon intent a les festes de la Mercè d'aquest any 99.

I qui sap si haurà alguna sorpresa més abans d'acabar l'any ...
 
 

Any 1972                        Any 1997
 

La Colla: societat oberta a la vila

La colla de castellers Bordegassos de Vilanova, ha funcionat des dels seus inicis com un lloc de relació social obert a tothom. Hi ha passat i participat moltíssima gent de la societat vilanovina. En l'obra comuna d'aixecar castells i participen ben integrades diversitat de persones que representen gairebé tot el teixit social de la vila. Empresaris i treballadors, immigrats i nascuts al país, estudiants i professors, homes i dones, nens i nenes, gent molt intel·ligent i gent menys intel·ligent, joves i vells, alts i baixos... tots troben el seu lloc al castell i tothom és respectat. Aquesta funció d'integració i d'interrelació entre diferents col·lectius creiem que té un valor força apreciable i que cal potenciar, sobretot en els moments actuals en que experiències d'apropament com aquesta són més necessàries que mai.